1. El nou Marc estratègic proposa 312 mesures concretes per facilitar l’adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris ambientals


El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el nou Marc estratègic de referència d’adaptació al canvi climàtic per a l’horitzó 2030 (ESCACC30), el full de ruta per preparar Catalunya davant els efectes del canvi climàtic, donant compliment a la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, que estableix les directrius estratègiques que les polítiques públiques sectorials han de seguir per reduir la vulnerabilitat al fenomen. Amb l’aprovació de l’ESCACC30, que substitueix Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC20), la Generalitat haurà d’integrar en la seva planificació i programació sectorial els objectius de reducció de vulnerabilitat que recull el document, a través de 312 mesures concretes establertes per facilitar l’adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris ambientals.

El nou Marc proposa 76 mesures per als sistemes naturals, 187 mesures per als àmbits socioeconòmics i 49 mesures per als territoris. Els sistemes naturals inclosos són biodiversitat, aigua, boscos i silvicultura, i ecosistemes marins i de pesca. Els àmbits socioeconòmics implicats són l’agricultura i ramaderia; l’energia, la indústria, els serveis i el comerç; les infraestructures de mobilitat; la recerca i la formació; la salut; el turisme, l’urbanisme i l’habitatge, les assegurances i el sector financer, a més de riscos naturals i protecció civil. Finalment, l’àmbit territorial inclou l’impacte a la muntanya, l’interior i el litoral. La vulnerabilitat social i la vulnerabilitat territorial s’han incorporat perquè es tinguin en compte en la priorització del desplegament de les mesures i les accions d’adaptació sectorials.

L’ESCACC30 assumeix els estrets vincles que existeixen entre les actuals crisis ecològica i climàtica, tal com han evidenciat les institucions internacionals més rellevants en matèria de conservació de la natura, com la Secretaria del Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, la Plataforma intergovernamental sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics (IPBES) i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Unes institucions que han manifestat que la conservació i la millora de la biodiversitat ha d’esdevenir una de les eines més efectives de què disposem per ajudar a esmorteir els efectes del canvi climàtic d’origen antropogènic, que genera uns impactes i uns riscos que poden superar els límits d’adaptació de la societat i els ecosistemes. És en la millora de la biodiversitat on cal fonamentar la reducció dels impactes i els riscos, alhora que la transformació en un món més resilient.

Per aquest motiu, des del punt de vista del plantejament estructural de l’ESCACC30, la consecució dels objectius de reducció de la vulnerabilitat de l’àmbit socioeconòmic i territorial estan condicionats per la prevalença i l’assoliment dels objectius operatius dels sistemes naturals (biodiversitat, aigua, boscos i ecosistemes marins). Aquesta dependència està en plena sintonia amb el que ha definit les Nacions Unides a l’hora de plantejar la jerarquia dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS).