{"name":"2023/02/02/15/05/a189cc8c-b871-4fa2-83f1-fc43890017e0.JPG","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":1739337}

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha assegurat avui que el Projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2023, que ha entrat avui al Parlament, és “una oportunitat única per atendre les necessitats més immediates i, alhora, alçar la mirada per empènyer les transformacions necessàries per construir la Catalunya del futur”. Al seu parer, els nous comptes, que ha aprovat aquest matí el Consell Executiu, tenen dos grans objectius: d’una banda, enfortir els pilars de l’estat del benestar; i, de l’altra, activar, “amb una mirada a llarg termini”, un conjunt de mesures que impulsin transformacions en matèria social, econòmica i climàtica. En definitiva, “transformacions per accelerar la transició verda, avançar cap a un model econòmic de més valor afegit i equilibrar territorialment el país”.

Mas Guix ha fet aquestes declaracions durant l’acte de presentació del Projecte de pressupostos al Parlament de Catalunya, davant d’un nodrit grup de representants del món econòmic i social del país, on ha subratllat que són “uns comptes fruit d’un ampli consens i d’un diàleg social reforçat”. La consellera ha lliurat els pressupostos a la vicepresidenta primera del Parlament després de la seva aprovació al Consell Executiu.

En el Projecte de llei pressupostos per al 2023, la despesa s’enfila fins a un màxim històric de 41.025 M€. Durant la seva intervenció, la màxima responsable de les finances catalanes ha insistit que “és la primera vegada que la xifra global dels comptes públics se situa per sobre dels 40.000 milions d’euros”. A més, ha recordat que es tracta d’un “pressupost ambiciós” que incorpora un augment de la despesa i la inversió de 3.842 milions d’euros respecte al 2022, “l’increment anual més elevat dels darrers 17 anys”.

Les grans xifres del pressupost

L’objectiu prioritari dels Pressupostos per al 2023 és impulsar tot un seguit de transformacions que permetin, d’una banda, enfortir els serveis de l’estat del benestar i pal·liar l’impacte de la crisi energètica i la inflació sobre els ciutadans i les empreses. I, de l’altra, introduir millores en el model econòmic i productiu de Catalunya per accelerar la transició verda del país i avançar cap a l’assoliment d’una economia més diversificada i sostenible.

En aquest sentit, els comptes introdueixen millores estructurals com la incorporació, amb caràcter permanent, del personal dels àmbits sanitari i educatiu que s’havia contractat per fer front a l’impacte de la Covid-19, per reforçar així la prestació ordinària dels serveis un cop passada la pandèmia. En matèria de transició verda, es posa en marxa l’Energètica i s’endega un pla per dotar de plaques solars les cobertes dels edificis públics, mentre que en l’àmbit econòmic destaca el desplegament d’una planificació essencial per al teixit productiu del país com és el Pacte Nacional per la Indústria, dotat amb 680 M€.

Per tal de fer efectives aquestes transformacions, els Pressupostos del 2023 preveuen un increment de la despesa no financera de 3.842 M€, la major pujada anual en valors absoluts dels darrers 17 anys i un 10,7% més que el 2022. Al marge d’aquest augment de la despesa, es pressuposten 1.185 M€ provinents de fons Next Generation (686,4 M€ dels Fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 499 dels Fons React), tot i que aquests fons, majoritàriament destinats a inversió, tenen un calendari d’execució que s’estén fins al 2026. La suma de tots aquests recursos permet assolir un pressupost rècord de 41.025 M€.

La despesa departamental creix un 11,7%

En valors absoluts, els departaments que més augmenten la seva dotació són Salut (11.423 M€, 1.128 M€ més), Educació (6.825 M€, 675 M€ més) i Drets Socials (3.322 M€, 341 M€ més). Tanmateix, destaca el salt que en termes percentuals fan els departaments d’Empresa i Treball (+28%), Igualtat i Feminismes (+27%) o Cultura (+27%). En conjunt, la despesa departamental s’eleva en 3.430 M€, un 11,7% per sobre del 2022.

Pel que fa les inversions, la despesa específica del sector públic de la Generalitat s’incrementa fins als 2.794 M€, un 5,8% més que l’any anterior. En canvi, l’assignació de fons Next Generation comunicada a la Generalitat en el moment d’elaborar el pressupost és inferior a la comunicada el 2022, tot i que s’anirà ampliant al llarg de l’exercici a mesura que s’assignin nous imports en conferències sectorials. Per polítiques de despesa, el gruix de la inversió es destina a infraestructures de l’àmbit de la salut (602 M€) i infraestructures de transport (530 M€).

Escut social, transició verda i prosperitat compartida

El Projecte de pressupostos preveu mesures per empènyer grans transformacions en matèria social, econòmica i de lluita contra el canvi climàtic, que, per primera vegada, han estat consensuades prèviament amb els principals actors socials i econòmics del país. Les actuacions s’estructuren en tres grans blocs:

üEscut econòmic i social: en aquest apartat destaquen mesures com l’esmentat increment de les dotacions de personal dels àmbits sanitari (+4.370) i docent (+6.804); l’augment d’un 8% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que actualitza l’import de les prestacions socials per primera vegada en més d’una dècada; el manteniment de les bonificacions dels preus del transport públic (71 M€), la reducció a la meitat de les llistes d’espera per accedir als ajuts a la dependència (106 M€), l’ampliació del parc públic d’habitatge (180 M€) o la millora dels serveis d’atenció a la violència masclista (38,5 M€).

1. Transició verda i sostenibilitat: s’inverteixen 700 M€ per reforçar les polítiques de gestió i aprofitament de l’aigua (plantes potabilitzadores, sistemes de reg, etc.) i s’assignen 79 M€ més a l’ampliació i funcionament d’infraestructures ferroviàries, fins arribar a un total de 768 M€; també es destinen 63 M€ per ampliar la xarxa de punts de càrrega de vehicles elèctrics i 25 M€ a l’Energètica per impulsar, entre altres projectes, la instal·lació de cobertes solars als edificis públics i en sols d’ús o titularitat pública; a més, en l’àmbit de les energies renovables es pressuposten 180 M€ per afavorir l’autoconsum domèstic i industrial i 25 M€ per a plantes de bioenergia i biomassa.
2. Prosperitat compartida: juntament amb el Pacte Nacional per a la Indústria (680 M€), es destinen 140 M€ a seguir ampliant la xarxa pública de fibra òptica i es millora el finançament de les universitats en 113 M€, de forma que la partida supera per primer cop els 1.000 M€ (1.082 M€); els recursos per a les polítiques d’R+D+i augmenten fins als 898 M€, mentre que la dotació per a la cultura creix en 101 M€ i arriba a l’1,5% del total del pressupost; també es desplega la Llei 18/2020, de facilitació de l’activitat econòmica, i es reforça la Formació Professional amb 99 M€ addicionals que permetran consolidar l’increment de places, crear nous grups i fer efectiva l’equiparació salarial del professorat d’FP.

Millora la sostenibilitat del deute

Els pressupostos consoliden la trajectòria d’estabilització de les finances públiques iniciada fa uns anys i situen el dèficit previst per a aquest exercici en 791 M€, quantitat equivalent a la taxa de referència del 0,3% del PIB fixada per al 2023. Aquesta estabilització fa possible que, des del 2010, el dèficit de la Generalitat es redueixi un 91,3% (8.313 M€), mentre que la despesa ha crescut en 10.301 M€.

La reducció progressiva del dèficit permet millorar la sostenibilitat del deute català i situar la ràtio deute/PIB del 2023 en el 32,7%, 1,3 punts menys que l’any 2022. A més, el període mitjà de pagament a proveïdors cau per primer cop, en mitjana anual (gener-novembre), per sota del llindar de 30 dies requerit per la normativa.

Creixement econòmic en un entorn d’incertesa

Els comptes del 2023 s’emmarquen en un context econòmic de creixement suau i moderació de la inflació (5,2% el mes de desembre), tot i que es preveu que a mitjà termini els preus es mantinguin elevats. Després d’un any 2022 en què s’espera un creixement robust del 4,4%, les estimacions actuals apunten a un avanç de l’1,7% per al 2023.

L’economia catalana es mostra resilient davant el context de fortes tensions inflacionàries i l’augment de tipus d’interès, i el tercer trimestre del 2022 creix per sobre de la zona euro per sisè trimestre consecutiu. Amb tot, les tensions globals de l’entorn fan que el grau d’incertesa continuï sent elevat.

Pel que fa al mercat de treball, en el quart trimestre del 2022 la taxa d’atur se situa 0,5 punts per sota dels valors prepandèmia, i assoleix el valor anual més baix des del 2008. Pel que fa a l’evolució de la desigualtat, destaca la millora registrada en els darrers anys en l’índex de Gini, que entre el 2014 i el 2021 es redueix 2,1 punts a Catalunya, una baixada superior a la de la zona euro en el mateix període (0,8%).