Estratègies de desenvolupament
Per ordenar el creixement dels diferents municipis, el Pla proposa estratègies diferenciades per a cada nucli de cada àmbit, tot recollint les directrius que marquen els diferents plans en curs o tramitats i assignant-ne de noves als municipis de la Selva i el Ripollès. En aquests dos casos, el document assigna estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.
a) Creixement potenciat: el Pla proposa aquesta estratègia per a aquelles àrees en què es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud per al creixement per extensió. Així, tenen aquesta estratègia atribuïda o ja proposada Figueres-Vilafant (Camp dels enginyers), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell-Mont-ras, Besalú, Santa Coloma de Farners, Girona-Salt-Vilablareix (el Perelló) i Banyoles- Porqueres (Mata)-Cornellà de Terri.
.
b) Creixement mitjà o moderat: el Plaassenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió proporcionat a la seva importància com a àrees urbanes. Els nuclis amb una estratègia de creixement mitjà són Pont de Molins, Vilafant, Vilamalla, Cassà de la Selva, Celrà, Llagostera, Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva.
D’altra banda, una majoria de capitals de municipi té assignada l’estratègia de creixement moderat.
c) Desenvolupament qualitatiu: és l’estratègia assignada als nuclis històrics que, per diverses circumstàncies -orografia, inclusió en paratges protegits sectorialment, gran potencial d’incorporació d’àrees especialitzades-, han exhaurit el sòl per a l’extensió de la urbanització, però que, com a mínim, han de mantenir el seu pes relatiu en l’estructura territorial.
A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis, llevat de Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, tenen l’estratègia de desenvolupament qualitatiu, a causa de les limitacions que imposa la topografia. A la comarca de la Garrotxa aquesta circumstància es dóna en les viles incloses dins el Parc Natural de la Zona Volcànica. Al llarg de la costa de l’Empordà i la Selva és allà on es donen més situacions on cal assegurar el desenvolupament de determinades àrees residencials adjacents a les viles.
El desenvolupament qualitatiu amb reforçament nodal, es planteja en certs casos com a indicació que les propostes d’estructuració, millora i compleció dels teixits urbans han d’atendre especialment l’objectiu de reforçar el seu paper com a node del territori. És el cas del sistema Blanes-Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Olot i Ripoll.
d) Millora urbana i compleció: es determina en els nuclis que requereixen més actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió.
e) Manteniment del caràcter rural: és l’estratègia assignada a entitats formades per edificacions rurals, per tal que mantinguin el seu caràcter.
C. Infraestructures de mobilitat
El Pla recull totes les previsions del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l’articulació d’una xarxa viària que asseguri l’accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.
Una xarxa ferroviària vertebradora del territori
El Pla territorial aporta mesures que permetran articular el conjunt de les xarxes ferroviàries previstes sota un model de mobilitat unitari. Els objectius en aquest apartat són potenciar les línies d’altes prestacions per als moviments externs de les comarques gironines; vertebrar els principals sistemes urbans; construir els intercanviadors necessaris amb altres modes de transport, i potenciar el transport de mercaderies.
a) Transport de viatgers
Per tal d’impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el Pla aposta per:
- Potenciar els serveis ferroviaris d’altes prestacions, de llarg recorregut o regionals sobre la línia d’alta velocitat, amb estació principal a Girona ciutat, que també es convertirà en la principal estació intermodal.
- Reorientar els serveis regionals que es presten sobre la xarxa convencional per tal de potenciar la connectivitat entre els principals nuclis, així com per donar accés a les estacions d’altes prestacions.
- Crear un sistema de rodalies propi a les comarques gironines, superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Les noves rodalies enllaçaran amb la xarxa d’altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. Igualment, el Pla proposa analitzar la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes.
- Implantar un tren tramvia entre l’aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d’altres trens tramvia de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot.
- Construir cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i altres modes de transport a Girona, Figueres-Vilafant, aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils.
- Potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per tal de millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.
b) Transport de mercaderies
Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d’altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. D’altra banda, la línia convencional Barcelona-Portbou assumirà sobretot els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu. Per tal d’evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l’execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.
Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d’altes prestacions.