El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial de les Comarques Gironines. Es completa així la redacció dels set plans previstos al Pla territorial general de Catalunya.

 

El nou Pla culmina el procés pel qual tot Catalunya ja disposa del planejament necessari per desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial. En concret, ordena el desenvolupament urbanístic de les comarques gironines per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori.

 

També preveu estratègies de sòl per activitat econòmica que incrementin la competitivitat del territori gironí, alhora que protegeix valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d’espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les comarques gironines.

 

Pel que fa a la mobilitat, articula les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l’estructuració d’una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, potenciïn els serveis d’altes prestacions i contribueixin a la vertebració interior del territori. També assegura l’accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial.

 

El Govern, amb l’aprovació definitiva del Pla territorial de les Comarques Gironines, completa el procés d’elaboració dels set plans territorials parcials establerts pel Pla territorial general de Catalunya (Alt Pirineu i l’Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana i Terres de l’Ebre).

 

El setembre del 2009, el DPTOP va donar a conèixer l’Avantprojecte del Pla territorial i va obrir un procés de participació pública perquè el territori pogués donar la seva opinió i formular les observacions o propostes que estimés convenients. Els 114 escrits de suggeriments tramesos pels ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats i els 22 informes emesos pels ministeris i pels departaments de la Generalitat van servir per madurar i millorar la proposta original.

 

El Projecte de Pla es va sotmetre després al tràmit d’informació pública durant un període de dos mesos per tal que els municipis, particulars i agents socials del territori poguessin fer-hi les observacions oportunes, que s’hi han incorporat en la mesura del possible. Durant aquest temps, es van presentar 15 informes emesos per ministeris de l’Estat i departaments de la Generalitat i 123 escrits d’al·legació formulats per consells comarcals, ajuntaments, entitats, formacions polítiques, particulars i empreses. Les observacions i sol·licituds s’hi han incorporat en la mesura del possible.

 

El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes dels plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008, amb les mínimes variacions necessàries requerides per a la homogeneïtat de la proposta. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l’Estany i del sistema urbà de Girona (ja aprovats) i del sistema urbà de Figueres (en tramitació) amb els quals manté la necessària coherència.

 

 

El Pla territorial de les Comarques Gironines ordena el territori comprès per les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

 

Aquesta regió, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, on viuen més 716.858 habitants, presenta una àmplia varietat de paisatges –muntanya, plana, interior, litoral- molt humanitzats, atesa la seva excel·lent posició geogràfica. Precisament, la geografia, la riquesa paisatgística, el patrimoni arquitectònic i el dinamisme econòmic de la societat gironina són els elements que han impulsat els processos de transformació d’aquesta zona.

 

El model territorial es troba en evolució, fruit del fort dinamisme que ha registrat l’àmbit en els darrers 15 anys. El Pla té en compte l’actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d’aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l’hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s’han fet per donar servei a una població que, segons els escenaris de referència, podria superar els 800.000 habitants en el conjunt del territori l’any 2026.

 

 

Per tal de donar resposta a les necessitats del territori, el Pla es marca els objectius següents:

 

 

Per tal de garantir una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:

 

 A. Espais oberts

El Pla territorial es configura com una eina per preservar els espais d’interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió.

 

Així, distingeix diferents graus de protecció del sòl:

 

a) Protecció especial: els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 75,14% del total de l’àmbit. Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris. En el cas de les Comarques Gironines, hi ha 40 àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre elles la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà.

 

b) Protecció territorial: els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 10,52% del total de l’àmbit i ho són per les consideracions següents:

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial. El Pla atorga aquest nivell de protecció al 8,42% del territori que abasta.

 

El Pla territorial té com a objectiu formular un conjunt de propostes perquè el desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds per articular el territori. D’aquesta manera, vol evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits, tot afavorint, però, el manteniment i la millora de la seva estructura urbana.

 

D’altra banda, el Pla també ha d’ajudar a evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. Així, conté una anàlisi dels assentaments actuals, de la qual es desprèn l’existència d’una xarxa de ciutats madures amb un teixit econòmic i social consolidat, que distribueixen equipaments, serveis i llocs de treball pel territori. Els pols urbans amb major pes són els que s’articulen al voltant de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Palamós-Palafrugell i Olot.

Tenint en compte aquests punts d’atracció urbana i el conjunt d’interrelacions que existeix entre els diferents municipis de les comarques gironines, el Pla divideix el sistema d’assentaments en 29 àmbits: 7 a l’Alt Empordà; 6 al Baix Empordà; 4 a la Garrotxa; 3 al Gironès; 1 al Pla de l’Estany; 3 al Ripollès, i 5 a la Selva.

Per ordenar el creixement dels diferents municipis, el Pla proposa estratègies diferenciades per a cada nucli de cada àmbit, tot recollint les directrius que marquen els diferents plans en curs o tramitats i assignant-ne de noves als municipis de la Selva i el Ripollès. En aquests dos casos, el document assigna estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.

 

a)     Creixement potenciat: el Pla proposa aquesta estratègia per a aquelles àrees en què es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud per al creixement per extensió. Així, tenen aquesta estratègia atribuïda o ja proposada Figueres-Vilafant (Camp dels enginyers), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell-Mont-ras, Besalú, Santa Coloma de Farners, Girona-Salt-Vilablareix (el Perelló) i Banyoles- Porqueres (Mata)-Cornellà de Terri.

.

b)     Creixement mitjà o moderat: el Plaassenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió proporcionat a la seva importància com a àrees urbanes. Els nuclis amb una estratègia de creixement mitjà són Pont de Molins, Vilafant, Vilamalla, Cassà de la Selva, Celrà, Llagostera, Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva.

 

D’altra banda, una majoria de capitals de municipi té assignada l’estratègia de creixement moderat.

 

c)     Desenvolupament qualitatiu: és l’estratègia assignada als nuclis històrics que, per diverses circumstàncies -orografia, inclusió en paratges protegits sectorialment, gran potencial d’incorporació d’àrees especialitzades-, han exhaurit el sòl per a l’extensió de la urbanització, però que, com a mínim, han de mantenir el seu pes relatiu en l’estructura territorial.

 

A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis, llevat de Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, tenen l’estratègia de desenvolupament qualitatiu, a causa de les limitacions que imposa la topografia. A la comarca de la Garrotxa aquesta circumstància es dóna en les viles incloses dins el Parc Natural de la Zona Volcànica. Al llarg de la costa de l’Empordà i la Selva és allà on es donen més situacions on cal assegurar el desenvolupament de determinades àrees residencials adjacents a les viles.  

 

El desenvolupament qualitatiu amb reforçament nodal, es planteja en certs casos com a indicació que les propostes d’estructuració, millora i compleció dels teixits urbans han d’atendre especialment l’objectiu de reforçar el seu paper com a node del territori. És el cas del sistema Blanes-Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Olot i Ripoll. 

 

d)     Millora urbana i compleció: es determina en els nuclis que requereixen més actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió.

 

e)     Manteniment del caràcter rural: és l’estratègia assignada a entitats formades per edificacions rurals, per tal que mantinguin el seu caràcter.

 

El Pla recull totes les previsions del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l’articulació d’una xarxa viària que asseguri l’accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.

 

 

El Pla territorial aporta mesures que permetran articular el conjunt de les xarxes ferroviàries previstes sota un model de mobilitat unitari. Els objectius en aquest apartat són potenciar les línies d’altes prestacions per als moviments externs de les comarques gironines; vertebrar els principals sistemes urbans; construir els intercanviadors necessaris amb altres modes de transport, i potenciar el transport de mercaderies.

 

 

Per tal d’impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el Pla aposta per:

 

 

 

Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d’altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. D’altra banda, la línia convencional Barcelona-Portbou assumirà sobretot els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu. Per tal d’evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l’execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.

 

Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d’altes prestacions.

 

Tot i que el Pla posa l’èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també s’ocupa dels principals reptes de la xarxa viària, com són optimitzar els corredors existents; reforçar les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès, i les no radials; donar resposta a la sobrecàrrega de la població estacional, i millorar la connectivitat entre els pobles petits.

 

Així, pel que fa a millores en la xarxa viària gironina, en proposa diferents intervencions segons el tipus de via.

 

Igualment, el Pla proposa una sèrie d’intervencions de millora en petites carreteres que travessen territoris de gran importància ambiental, emfatitzant els criteris d’integració paisatgística.