El Govern ha aprovat definitivament el nou Pla especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest document revisa la normativa del Pla especial actualment vigent, que va ser aprovada el 1994, però que s’havia elaborat a finals dels anys 80.

 

Des de l’aprovació de l’anterior pla, ha evolucionat l’experiència de gestió, la cartografia, el marc legal, els planejaments municipals i, en general, l’entorn socioeconòmic a escala comarcal. Precisament aquests canvis plantegen avui reptes de gestió nous i importants. A més, era necessari un nou pla per atendre nous requeriments com ara integrar el Parc en la xarxa europea Natura 2000,obtenir la Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits, implantar el Conveni Europeu del Paisatge o els decisius reptes plantejats en el món agrari, entre d’altres.

 

El Pla especial és l’instrument fonamental que ordena l’àmbit territorial del Parc Natural. El seu objectiu és conservar els valors però fent-ho compatible amb l’aprofitament dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants.

 

En aquest context, el nou pla vol actualitzar i millorar la planificació del Parc Natural com a peça bàsica de l’ordenació del seu territori, però amb la voluntat de coexistir i complementar-se amb altres figures de planejament com els plans d’ordenació urbanística municipal, el Pla territorial parcial de les comarques de Girona o el Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest pla té per objectius aprofundir en la protecció del patrimoni geològic, conservar i fer un ús sostenible de la biodiversitat, la qualitat dels paisatges en consonància amb un desenvolupament rural basat en la qualitat i millorar ambientalment i amb un model turístic que assumeix els principis de la Carta Europea del Turisme Sostenible. 

 

D’aquesta manera, per primera vegada, s’estableixen tres àrees d’influència més enllà dels límits del Parc que són l’àrea de protecció hidrològica, la connectivitat ecològica i la de risc per a la propagació d’incendis forestals. El paisatge també adquireix un paper especialment rellevant en la planificació i gestió del Parc. Així, es defineixen 23 unitats paisatgístiques que permeten adaptar-se, molt acuradament, a les característiques peculiars de la diversitat d’indrets que en conformen el territori.

 

Aquesta estructura bàsica es complementa amb la definició d’una zona que, a banda de considerar la diversitat dels espais agrícoles i forestals, té especialment en compte les zones d’alt valor ecològic. Algunes d’aquestes zones són les riberes fluvials, els espais periurbans, les zones específiques com els paratges de la Moixina, el Bosc de Tosca o Batet, i les reserves naturals i altres espais d’alt interès per les seves especificitats com, per exemple, la cinglera basàltica de Castellfollit.

 

Cal destacar que, des de l’aprovació de l’antic Pla especial, el Parc Natural ha ampliat la seva superfície en més de 2.000 hectàrees, les quals no disposaven d’ordenació. El nou pla incorpora, per tant, aquestes ampliacions, així com les tres noves reserves naturals parcials i la concreció topogràfica dels nous límits del Parc Natural i de les reserves naturals continguts en el Decret que va ser objecte d’aprovació pel Govern el febrer de 2008 (Decret 41/2008).

 

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb 28 anys d’història, és el primer Parc Natural creat pel Parlament de Catalunya (1982) i actualment comprèn territoris d’11 municipis i arriba a una superfície total de 15.309 hectàrees. Aquest àmbit conté, a més, importants nuclis urbans, amb àrees d’intensa activitat econòmica, cosa que juntament amb el seu grau d’acceptació social, el seu paper a escala comarcal i el seu model de gestió l’han situat com a referent europeu entre els espais naturals protegits de caràcter humanitzat.