La nova llei de memòria democràtica preveu incloure l’estudi de la memòria als currículums educatius. Aquesta és una de les novetats de l’avantprojecte de llei de memòria democràtica que el Govern aprovarà dimarts vinent, 7 de març, i que han presentat aquest matí la consellera de Justícia, Gemma Ubasart i González, i el director de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Un cop ho hagi aprovat Govern, l’avantprojecte iniciarà el tràmit parlamentari pertinent.
“En aquest moment de canvi generacional, on moltes persones no han patit ni la Guerra Civil ni el franquisme, és imprescindible introduir la memòria democràtica als currículums educatius com a element de reforç de les garanties de no-repetició”, ha afirmat la consellera. Per aquesta raó, la llei ofereix eines pedagògiques i formació als docents i a altres professionals de l’administració pública. A través d’aquest treball pedagògic, es vol fomentar els valors de la pau, de la tolerància, de la consolidació i millora de la qualitat democràtica i de respecte als drets humans.
La consellera Ubasart i González ha valorat la feina iniciada per les seves predecessores i també ha fet extensiu l’agraïment als treballadors del Departament, les entitats memorialistes i municipalistes que han treballat braç a braç en la redacció de la proposta. D’altra banda, també ha subratllat la bona predisposició dels grups parlamentaris a tirar endavant un text de consens.
L’objectiu de la llei és adaptar la legislació vigent al moment actual. Per aconseguir-ho, s’ha tingut en compte els canvis generacionals, la globalització de la memòria, l’emergència de memòries decolonials així com l’evolució del dret internacional i de les polítiques de memòria d’estats del nostre entorn i de les institucions europees. En aquest sentit, la llei se sustenta sota els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició.
El text legislador s’estructura en deu títols, els quals inclouen vuitanta articles, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.
Fins ara Catalunya disposava de diverses normatives en matèria de memòria democràtica, com ara la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de Fosses (2009) o la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb la nova llei, no només es refondran en un únic text totes les normes prèvies, generant així un marc normatiu estable, predictible i integrat, sinó que la legislació s’estendrà a nous àmbits.
Més transparència i facilitats per investigar
La nova llei de memòria democràtica també reforçarà el dret dels ciutadans a accedir als documents vinculats a l’estudi de la memòria democràtica. La llei es configura com un marc habilitador per facilitar les activitats memorialistes i busca facilitar l’accés a arxius i altres fonts d’informació, facilitar tasques de recerca i divulgació. En aquest sentit, s’estableix un règim especial d’accés a expedients de la repressió franquista i s’equipara als estàndards internacionals més exigents en l’àmbit de protecció de dades.
Abordatge de l’esclavisme i el colonialisme
Es reconeix l’esclavisme i el colonialisme com fenòmens deplorables de la història del país. La llei obre la porta a fer política pública d’abordatge d’aquestes qüestions, pensant especialment en la memòria de les diàspores i en els catalans i catalanes d’origen forà. Es tracta d’una política amb objectius de present, basats en l’erradicació del racisme institucional i de la discriminació per motius ètnics, racials o culturals. Aquesta perspectiva possibilita utilitzar la memòria com a eina per a construir una democràcia de més qualitat. Amb aquest reconeixement ens situem a alçada de les experiències d’avantguarda europees.
Reconeixement d’experiències democratitzadores més enllà del temps convencionalment establert en les polítiques de memòria democràtica
Tot i que la llei habilita a fer política pública de memòria en el període 1931-1980, també possibilita la divulgació i commemoració d’esdeveniments, experiències i fenòmens democratitzadors anteriors i posteriors a aquest marc temporal. En aquest sentit, s’entén que, com a germen de la cultura democràtica al país, poden allargar-se les actuacions de reconeixement a moviments i experiències republicanes, lluites obreres i catalanismes. Així com experiències associatives i movimentistes posteriors a 1980 que allarguen i radicalitzen la democràcia tot millorant la qualitat democràtica del país.
Les víctimes com a protagonistes actives de la lluita democràtica
S’estableix una àmplia definició de víctima, coincident amb l’establerta per l’ONU, per assegurar la congruència amb el dret internacional. S’estableix una nova definició de persona desapareguda, per incloure supòsits exclosos actualment.
El marc normatiu tradicional de les polítiques de memòria considera les víctimes com a actors passius de la història, com a persones objecte de repressió i d’altres violacions dels drets humans que tenen dret a ser reparades. La nova llei, a més de mantenir aquesta mirada, considera a les víctimes com a herois i heroïnes de la democràcia, moltes vegades anònims. Per tant, les persones que van ser reprimides són víctimes però també protagonistes de la llarga lluita pels drets i les llibertats: resistents, combatents, supervivents.
Reconeixement com a víctimes a diversos col·lectius que foren objecte de repressió específica del règim
En la nova llei, s’explicita el reconeixement com a víctimes a diferents col·lectius que foren objectiu específic de repressió franquista. Entre aquests, destaquen els infants separats de les seves famílies per motius ideològics; les persones que van patir privació de llibertat, escarni, tortura o treballs forçats per la seva oposició al règim; les persones psiquiatritzades per allunyar-se del model de “normalitat” imposat pel poder; el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (LGTBI+); les minories ètniques; aquelles afectades per malalties evitables, com la pòlio, o per medicaments no retirats, com la talidomida.
Inclusió de dies de reconeixement i homenatge
La nova llei permet incloure dates assenyalades de reconeixement i homenatge en termes de memòria democràtica. Per aquesta raó, a més de mantenir les actuals, com ara el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de la Repressió de la Dictadura Franquista (15 d’octubre) o el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener), s’afegeix la celebració del Dia de la Proclamació de la República (14 d’abril) i el dia de Constitució de l’Assemblea de Catalunya (7 de novembre).
Retirada dels símbols franquistes de l’espai públic i mesures contra l’enaltiment del franquisme
La llei inclou de forma explícita, la retirada dels símbols franquistes de l’espai públic en un termini màxim de dos anys. També es regula el Cens de simbologia franquista de Catalunya, així com el Cens de símbols i altres elements retirats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’altra banda, es prohibeix realitzar actes i homenatges d’enaltiment del franquisme, i concedir ajuts per dur a terme projectes que siguin contraris a la memòria democràtica.
S’estableix així mateix l’obligació de retirar les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals concedits a persones que van dirigir, van participar o van donar suport al cop d’estat de 1936 o al bàndol rebel durant la Guerra Civil.
La Generalitat podrà exercir l’acció popular davant de la justícia
La llei reconeix el dret a la justícia de les víctimes, i per tant faculta a la Generalitat a exercir l’acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, delictes contra la vida i delictes contra la integritat física o moral de fets comesos durant la guerra civil o la dictadura franquista.
S’inclou la perspectiva de gènere en les polítiques memorialístiques
La llei disposa que el Govern ha d’incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria. L’objectiu és reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seva condició de víctimes, també, de la repressió. El text incorpora en totes les disposicions la mirada feminista.
