El Consell Executiu ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya. El text, que iniciarà ara la seva tramitació parlamentària, preveu mesures basades els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició.

La norma pretén, per una banda, refondre en un únic text tots els aspectes de la memòria democràtica competència de les administracions catalanes i, per l’altra, adaptar la legislació al moment actual, on moltes persones no han viscut ni la Guerra Civil ni el franquisme. L’Avantprojecte s’estructura en deu títols, els quals inclouen vuitanta articles, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

Per a la redacció del contingut, s’han tingut en compte els canvis generacionals, la globalització de la memòria, l’emergència de memòries decolonials així com l’evolució del dret internacional i de les polítiques de memòria d’estats del nostre entorn i de les institucions europees.

Algunes de les novetats més destacables són la introducció de l’estudi de la memòria als currículums educatius i formatius, l’obligació de retirar tota la simbologia franquista de l’espai públic en un termini màxim de dos anys o la inclusió de dies de reconeixement i homenatge, com la celebració del Dia de la Proclamació de la República (14 d’abril) i el dia de Constitució de l’Assemblea de Catalunya (7 de novembre).

A més, es disposa que el Govern ha d’incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria. L’objectiu és reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seva condició de víctimes, també, de la repressió. El text incorpora en totes les disposicions la mirada feminista.