El Govern ha aprovat avui el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, que permetrà assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea de retirar l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt del territori abans de l’any 2032. El text aprovat avui, que recull 21 actuacions, ha estat una proposta de la Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, creada el 2019 i integrada per vuit departaments de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. En aquesta comissió, també hi participen altres administracions i entitats, com les quatre diputacions catalanes, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Associació de Micropobles de Catalunya, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona i el col·lectiu de Jubilats de Macosa-Alstom afectats per l’Amiant.

El Pla nacional aprovat pel Govern conté 21 actuacions, organitzades en 4 àmbits:

La identificació de l’amiant: s'hi inclouen accions enfocades a la seva detecció, la regulació de les diferents vies d’obtenció d’informació, el tractament de les dades recollides i la formació necessària per als tècnics que han de treballar en aquest àmbit.

La retirada de l’amiant: es preveuen accions de priorització de l'erradicació en edificis públics, accions de promoció de l’eliminació de l’amiant en l’àmbit privat i accions per al dipòsit controlat i tractament segur dels residus generats així com l’impuls d’iniciatives de reciclatge.

La prevenció: incorpora accions centrades a prevenir i pal·liar els efectes negatius que provoca l’amiant. Això inclou crear campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania i als professionals, revisar els protocols per a les intervencions en cas d’emergència, fer seguiment de la vigilància de la salut dels treballadors que han estat exposats a l’amiant i reforçar la recerca sanitària.

Nou marc normatiu de referència: inclou actuacions que donen resposta a la necessitat de disposar d’un marc normatiu de referència per implementar amb seguretat jurídica les mesures necessàries. Es considera que per abordar la problemàtica de manera transversal i amb visió de país cal disposar d’una Llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya i del desenvolupament reglamentari necessari per a la seva efectivitat, així com impulsar els canvis normatius necessaris a la legislació d’àmbit estatal.

Pel que fa al finançament del Pla, aquest 2023 s’ha constituït un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’exercici, a més de l’esforç inversor que la Generalitat destina anualment a la retirada d’amiant d’edificis públics i al foment de la retirada en l’àmbit privat. Per tal d’elaborar el pressupost dels exercicis següents, caldrà determinar els imports necessaris per executar les diferents accions d’acord amb el calendari d’actuacions i les disponibilitats pressupostàries. A més, el Pla es planteja com un instrument de planificació dinàmic, que s’anirà revisant periòdicament per tal d’arribar als objectius marcats.

L’aprovació del Pla forma part del compromís del Govern amb l’erradicació de l’amiant, que es troba present al Pla de Govern de la XIV legislatura, el Pla normatiu 2021-2023 i l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2021-2026. A més, les actuacions d’erradicació de l’amiant i de prevenció dels seus efectes sobre la salut estan vinculades directament als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) número 3 (Salut i Benestar), 8 (Treball digne i creixement econòmic), 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), 13 (Acció Climàtica) i 15 (Vida terrestre).

Més de 4 milions de tones d’amiant a tot Catalunya

L’amiant es va fer servir de manera extensiva i intensiva al nostre país entre els anys 1950 i 1990, ja que era un material abundant i econòmic que oferia molt bones propietats aïllants i ignífugues. Malauradament, es va comprovar que si s’altera, bé sigui per manipulació o per degradació, allibera microfibres que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries. Aquesta entrada a l’organisme pot provocar diversos tipus de càncer i dues malalties causades exclusivament per la pols d’amiant: l’asbestosi i el mesotelioma maligne. Per aquest motiu, se’n va anar restringint l’ús, fins que el 2002 es va fer efectiva a tot l’Estat espanyol la prohibició total de fabricar, utilitzar o comercialitzar materials que continguessin amiant. El que ja estava instal·lat es podia seguir fent servir fins al final de la seva vida útil.

A Catalunya, encara hi ha més de 4 milions de tones d’amiant presents en elements constructius, equips i instal·lacions: en forma de fibrociment en teulades (conegudes amb el nom comercial d’uralita), dipòsits, baixants o jardineres, com a aïllament tèrmic i acústic. El cicle de vida estimat dels materials que contenen amiant, especialment del fibrociment, és de 30 a 50 anys, així que es calcula que l’any 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil.

Entre les actuacions que ja s’han dut a la pràctica per a l’eliminació de l’amiant, destaquen l’inici dels treballs per a l’elaboració d’un cens de l’amiant a Catalunya; l’aprovació d’un programa temporal per al desplegament i la implementació de les polítiques d’erradicació de l’amiant a Catalunya; la posada en marxa de diferents línies de subvencions per erradicar l’amiant, i actuacions singulars com la dotació específica per tractar la problemàtica de l’amiant a Badia del Vallès o a les àrees afectades per la pedregada de l’agost de l’any passat a les comarques del Baix i Alt Empordà i del Pla de l’Estany.