La consellera Mas Guix durant la inauguaració de la presentació del núm. 107 de la Nota d'Economia

Nota d'Economia número 107: "La transició cap a un model energètic més net i just"

Consellera Mas Guix: "El Govern està compromès a transformar de forma radical el model energètic de Catalunya i a accelerar la transició verda"

query_builder   27 març 2023 14:46

event_note Nota de premsa

Nota d'Economia número 107: "La transició cap a un model energètic més net i just"

Consellera Mas Guix: "El Govern està compromès a transformar de forma radical el model energètic de Catalunya i a accelerar la transició verda"

  1. Adverteix que “cal una actuació decidida per assegurar un món habitable per a les generacions següents”
  2. Destaca que “Catalunya necessita un sistema energètic més net, més barat i més segur”


La consellera Mas Guix durant la inauguaració de la presentació del núm. 107 de la Nota d'Economia
La consellera Mas Guix durant la inauguaració de la presentació del núm. 107 de la Nota d'Economia
{"name":"2023/03/27/14/28/65134123-39f9-46d0-b14f-3e984d06d46c.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":82925}

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha assegurat avui el compromís del Govern per “transformar de forma radical el model energètic de Catalunya i a accelerar la transició verda” i ha advertit que “cal una actuació decidida per assegurar un món habitable per a les generacions següents”. Ho ha fet durant la presentació del Número 107 de la Nota d’Economia, que aquest any aborda “La transició cap a un model energètic més net i just”, en un acte que ha tingut lloc aquest matí a l’auditori del Districte Administratiu de la Generalitat.

Mas Guix ha qualificat de “complexa i paradoxal” la situació on conflueix l’emergència climàtica amb una crisi energètica de magnituds històriques, però que “també ens ofereix l’oportunitat d’actuar en el curt termini sense demorar més la descarbonització a llarg de l’economia”. El context econòmic global, amb escassetat de recursos energètics i un augment generalitzat de preus s’ha convertit en “el millor estímul possible per accelerar la transició energètica”. “Un repte majúscul, el més gran de la nostra generació”, al qual la Nota d’Economia número 107 intenta trobar solucions, ha subratllat la consellera.

Un repte que “ja no podem ajornar més” i que Catalunya ha d’afrontar apostant per les energies renovables, que li permetran assolir “un sistema energètic més net, més barat i més segur”. En aquest sentit, i “a mesura que s’escriu el següent capítol del sistema energètic mundial, Catalunya i Europa han de ser líders d’aquest canvi i no simples actors a qui els passa per sobre”, ha posat de relleu la consellera. “Tenim la capacitat per fer-ho”, ha reblat.

Curto: “Hem de ‘resetejar’ el sistema energètic per apostar per les energies renovables”

La directora general de Prospectiva i Anàlisi Econòmica, Marta Curto, durant l'acte de presentació del núm. 107 de la Nota d'Economia
La directora general de Prospectiva i Anàlisi Econòmica, Marta Curto, durant l'acte de presentació del núm. 107 de la Nota d'Economia
{"name":"2023/03/27/14/43/d9c82bc5-fcd3-4670-ac1e-baf080a9e2bd.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":88658}

Per la seva banda, la directora general de Prospectiva i Anàlisi Econòmica, Marta Curto, que ha coordinat l’edició d’aquest nou número de la Nota d’Economia, ha explicat que “sobren les paraules” a l’hora de justificar la tria de la temàtica d’aquest any, que ve donada per “l’emergència climàtica sumada a una crisi energètica de magnituds que possiblement no vèiem des dels anys 70”, que ha comportat un fort increment de preus, també de la cistella de la compra. Així, per afrontar el “gir radical” cap a un nou model energètic més net i just, “el repte que tenim al davant és majúscul i involucra una gran quantitat d’actors”. “A diferència d’anteriors crisis energètiques, no estem fent petites modificacions al sistema sinó que plantegem ‘resetejar-lo’ per aconseguir un model basat en les energies renovables”, ha afegit.

Puig: “El Govern català vol ser un agent actiu en la transformació energètica del país”

El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, durant la cloenda
El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, durant la cloenda
{"name":"2023/03/27/14/35/15e70011-d859-4d49-b345-340fbe01262c.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":114792}

Finalment, durant la cloenda, el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, ha volgut expressar la voluntat del Govern de “ser un actiu en la transformació energètica del país” i ha posat en valor els “exercicis de prospectiva” com els que planteja la Nota d’Economia sobre la possible evolució del sistema energètic català i la necessitat de dur a terme les actuacions necessàries per assolir els objectius d’emissions marcats per Europa. “Hem de mirar d’anticipar-nos als reptes que marcaran el futur de Catalunya i del món, el principal dels quals és el canvi climàtic”, ha remarcat. En aquest sentit, Puig ha assegurat que “tenim moltes eines al nostre abast per fer un gir de timó”, entre les quals hi ha el treball conjunt entre Administració, ciutadania i empreses “per no quedar-nos enrere en aquesta transició que viu el món, perquè ens hi juguem la supervivència”, ha conclòs.

L’acte de presentació també ha inclòs una taula rodona sobre el futur del sistema energètic que ha comptat amb la participació de David Villar, cap de Prospectiva Energètica i Sostenibilitat de l’ICAEN; Albert Banal, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF; i Jacint Enrich, Project Manager a l’Energy Research Group del BSE.

Taula rodona{"name":"2023/03/27/14/39/fc4baa28-0bee-4953-92ff-3b52d8bbfc5c.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":109588}


Principals conclusions de la Nota d’Economia número 107

La Nota d’Economia número 107, titulada “La transició cap a un nou model energètic més net i just”, conté disset articles que s’estructuren en tres blocs. Una primera part que dibuixa com ha de ser el nou model energètic que emergeixi de la transició; una anàlisi dels costos econòmics i socials d’aquesta transició, quin volum de finançament requereix i com hi pot incidir el sistema tributari; i un recull d’experiències pràctiques de com es podria materialitzar.

En línies generals, els autors conclouen que la situació d’emergència climàtica i la crisi energètica en la qual ens trobem immersos ens obliga a plantejar una transformació radical del model energètic català, que implicarà:

  1. Un major ús d’energies renovables, bàsicament eòlica i solar
  2. Més sobirania energètica, eliminant la dependència dels combustibles fòssils, la majoria importats
  3. Una societat més justa i descentralitzada, on els consumidors deixin de ser agents passius per tenir un paper més actiu en les decisions en l’àmbit energètic, gràcies a la creació de comunitats ciutadanes que no només consumiran energia sinó que també en produiran. Així, passarien a ser ‘prosumidors’ (productors i consumidors alhora). També es reduiria la pobresa energètica, que el 2021 afectava prop del 10% de les llars a Catalunya.


Les principals conclusions dels articles són les següents

  1. Un sistema energètic català descarbonitzat, basat en energies renovables, autòcton, eficient i competitiu és possible. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó del 2050, Catalunya assolirà la neutralitat climàtica, abandonarà el model energètic fòssil-nuclear de forma progressiva i podrà fer un desplegament massiu de les energies renovables ocupant només un 2,5% addicional del territori català En xifres, el consum d'energia es reduirà un 30,7% l’any 2050 respecte al consum de l’any 2017 (equivalent a un 1,1% anual); el de combustibles fòssils representarà l’1,5%; l’energia elèctrica, el 76,6%; i les energies renovables augmentaran un 402,9% en el període 2017-2050. (Institut Català d’Energia, ICAEN)
  2. L’electrificació és una de les claus de la transformació del sistema energètic. D’acord amb les estimacions del Col·legi d’Enginyers Industrials, l’any 2050 es podrà electrificar el 60% del transport, el 40% de la indústria i el 70% del sector serveis i domèstic. Per aconseguir-ho, caldrà combinar les energies renovables amb tecnologies de generació i emmagatzematge amb alts índexs de potència ferma. La descarbonització ha d’anar acompanyada d’una reducció constant de la intensitat energètica i d’una transformació de tots es sectors. (Josep Maria Montagut)
  3. La transició cap a un model descarbonitzat obliga a transitar de l’extracció dels hidrocarburs (gas i petroli) a la dels minerals, i això portarà cap a una nova geopolítica energètica. Les tecnologies disponibles actualment no són suficients per fer front al repte energètic i és per això que cal aprofitar les oportunitats que la indústria del gas i el petroli ofereixen. Les palanques de transformació d’aquesta indústria seran l'eficiència energètica, l'electrificació renovable, els combustibles renovables líquids i gasosos, l'hidrogen verd i la captura, ús i emmagatzematge del CO₂. La integració de totes aquestes tecnologies amb les activitats tradicionals suposarà la conversió de les petrolieres en companyies multienergètiques. (Mariano Marzo)
  4. Per descarbonitzar Catalunya i electrificar-la amb fonts d’energia renovable, l’any 2050 haurà de disposar de 23.136 MW de potència eòlica terrestre en servei. Avui dia, Catalunya compta amb 1.271 MW de capacitat de generació d’electricitat a partir de la força del vent, un 5,5 % de les necessitats estimades per al 2050. Això significa que caldrà tramitar, autoritzar, construir i posar en servei 21.865 MW en nova potència. (Jaume Morron)
  5. Els objectius anuals plantejats per a l’energia fotovoltaica són assumibles, sempre que hi hagi un marc legal estable per fomentar les inversions a mitjà i llarg termini. També caldrà reduir els terminis en els tràmits, formar més professionals i augmentar la capacitat de la xarxa elèctrica, per exemple, promovent instal·lacions en espais com autopistes, aparcaments públics i altres espais comuns. En resum, el desplegament de l’energia solar s’ha de fer de manera endreçada i en diàleg amb el territori, però també ràpidament i de manera decidida. (Manel Romero)
  6. Sense l’energia nuclear la transició energètica no serà factible. Actualment, aquesta energia proporciona una mica més del 10% del subministrament global d’energia elèctrica, el 18% en economies més avançades i el 27% a la Unió Europea, a més del 50% del subministrament elèctric baix en emissions de la UE. Per la seva banda, l’Agència Internacional de l’Energia també suggereix utilitzar l’energia nuclear en aplicacions no elèctriques, com ara la generació de calor industrial i la producció d'hidrogen per ajudar a aconseguir la neutralitat de carboni el 2050. (Alfredo García)
  7. L’excepcionalitat ibèrica (el topall al preu del gas incorporat en l’estructura de costos de les empreses de cicles combinats) va reduir la factura mitjana dels consumidors amb PVPC en un 24%, entre la data d’entrada en vigor de la mesura i el 31 d’agost del 2022, respecte a la factura que haurien pagat si no s’hagués aplicat el topall. En termes econòmics, l’estalvi es valora en 700 milions d’euros. Ara bé, durant el mateix període també va augmentar significativament l’ús de centrals de cicle combinat a costa d’un ús inferior de la hidràulica (no emissora de CO2) i de les centrals de cogeneració (més eficients). Per tant, hi ha un dilema insalvable entre reduir el preu del gas a curt termini i mantenir els incentius tant per disminuir-ne el consum com per impulsar la descarbonització. (Manuel Hidalgo i Ramón Mateo)
  8. Si Catalunya no inverteix en la transició energètica ni accelera els tràmits per desplegar, entre altres, la generació fotovoltaica, la seva economia tindrà una pèrdua substancial de pes. Caldrà substituir la química orgànica del petroli per una de nova amb hidrogen, reciclar el 70% del plàstic (el percentatge actual és del 20%), fabricar els productes amb menys material i prioritzar el transport ferroviari per sobre de l’aeri. Les millores de productivitat seran en eficiència i amb menys consum de recursos. (Joan Vila)
  9. La fiscalitat energètico-ambiental pot ajudar a modificar comportaments i promoure alternatives netes entre consumidors i productors. Seguint les recomanacions del llibre blanc per a la reforma del sistema fiscal, Xabier Labandeira proposa: reduir les barreres fiscals a l’electrificació (renovable) i intensificar el gravamen de consums i tecnologies fòssils (sobretot relacionats amb el transport); aprofitar les futures baixades dels preus dels combustibles per elevar-ne la fiscalitat; i dissenyar un sistema compensatori, sòlid i durador, que inclogui transferències no vinculades a preus inferiors dels combustibles fòssils i focalitzades a les llars per sota un determinat llindar de renda.
  10. La inversió en energies renovables que seria necessària per complir amb els objectius de neutralitat climàtica seria de 59.024M€ durant el període 2022-2050. Això permetria a Catalunya disposar de 62.980 MW addicionals de potència elèctrica en energies renovables el 2050 respecte als 4.092 MW de l’any 2020. És a dir, Catalunya hauria de dedicar, de mitjana, el 0,67% del PIB cada any fins al 2050 per aconseguir un sistema elèctric 100% renovable. Ara bé, la inversió no seria lineal al llarg del temps. (Joan-Ramon Rovira i Jaume Martí)
  11. Per avançar en la descarbonització de l’economia, és urgent un gran pacte polític i social que prioritzi la transició energètica.En l’actualitat, invertir en renovables ja és més rendible que seguir instal·lant nous projectes basats en la producció d’electricitat a partir del gas. Això serà determinant en la transició energètica que, a Catalunya, requerirà una inversió en les diferents tecnologies estimada en 12.000 milions d’euros. En aquest sentit, cal augmentar la inversió en transport públic (per exemple, en la xarxa de Rodalies), la qual es podria fer si s’incrementés l’execució de la inversió estatal, que és molt inferior a la pressupostada. A més, perquè aquesta transició sigui justa, s’ha de tenir en compte l’impacte desigual en les llars en funció de la seva renda. Per això, es podrien condicionar els subsidis a un nivell d’ingressos determinat. (Jacint Enrich i Mar Reguant)
  12. La pujada dels preus dels productes energètics, especialment el 2022, ha agreujat la situació de moltes llars que ja patien una situació de pobresa energètica i les polítiquesimplantades fins ara pel Govern espanyol no arriben a tots els col·lectius vulnerables. Tot i que Catalunya s’ha mantingut amb unes taxes lleugerament inferiors a la mitjana espanyola, calen mecanismes per abordar aquesta problemàtica que requereixen la col·laboració de diferents actors. També és necessari complementar les mesures pal·liatives amb mesures de prevenció que redueixin la despesa energètica. (Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute)
  13. Els fons Next Generation EU actuaran de palanca de la transició energètica, però només cobriran una petita part de les inversions necessàries. És imprescindible sumar-hi l’esforç del sector privat i el de l’administració, a través de fons que complementin el MRR. La UE xifra en 1,1 bilions d’euros la despesa anual necessària en projectes de transició energètica durant el període 2021-2030 (de mitjana, un 7,6% del PIB en tot el període). Això implica una inversió anual de 420.000 milions d’euros, addicional a la inversió feta la darrera dècada. El 36% dels fons MRR (180.000 milions d’euros) es destina a projectes per descarbonitzar el sistema energètic. Amb tot, aquesta inversió pública mobilitzada pel MRR només cobreix un 5% de les necessitats reals. (Xavier Pedrós)
  14. Malgrat els avenços tecnològics en electromobilitat, Catalunya encara té molt recorregut per aconseguir reduir el preu dels vehicles elèctrics i perquè ofereixin millors prestacions. Mentrestant, cal continuar facilitant l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega, molt especialment en els sectors que han de liderar la reconversió, com les flotes d’autobusos i taxis, els vehicles empresarials o els vehicles oficials. A més, és necessari dissenyar i homogeneïtzar una xarxa d’electrolineres que cobreixin tot el territori, començant per les vies principals. (Ramon Comellas i Joan Pallisé)
  15. Per al desplegament eficient de les tecnologies de l’hidrogen verd cal coordinació entre les infraestructures del país, una xarxa de “benzineres d’hidrogen” i un full de ruta ben definit perquè tota la cadena de valor de les tecnologies de l’hidrogen (fabricació d’electrolitzadors, producció de piles de combustibles, etc.) estigui ben coberta. Posar en marxa aquest full de ruta requereix una inversió d’uns 7.500 milions d’euros fins al 2030, que cobririen electrolitzadors, instal·lacions i fonts renovables associades. L’hidrogen verd podria aportar molt valor afegit a la indústria catalana. (J.R. Morante i J.R. Galan-Mascaros)
  16. Les comunitats ciutadanes d’energia són l’eina de què disposa la ciutadania per canviar el model energètic, no només tecnològicament sinó també socialment, modificant l’statu quo dels últims 120 anys, basat en grans inversions i sistemes centralitzats de generació i xarxes de transport en què la ciutadania no ha pogut influir. Des d’un punt de vista legislatiu, la Directiva 2019/944 de normes comunes per al mercat elèctric intern del Paquet d’Energia Neta per a Tots els Europeus preveu l’existència d’aquestes comunitats però, com tota directiva, deixa cert marge per a la interpretació a l’hora de transposar-la a les diferents legislacions nacionals. Per tant, cal pressionar les institucions de l’Estat perquè les transposicions de la directiva facilitin la implantació de tot tipus de comunitats energètiques. Pel que fa a Catalunya, la Llei 16/2017 del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya no fa cap menció de les comunitats energètiques, ja que és prèvia a la di­rectiva europea mencionada. (Santi Martínez)
  17. La participació ciutadana en la presa de decisions és l’única opció possible perquè la descarbonització es produeixi d’una manera justa i inclusiva. El nou model energètic permetrà que, tant la ciutadania com les institucions pri­vades i públiques, puguin impulsar iniciatives col·lectives i formar comunitats destinades, entre d’altres, a produir les necessitats energètiques dels seus membres utilitzant energies renovables. Aquestes comunitats energètiques serveixen per accelerar la transició energètica; proporcionar guanys econòmics, eficiència energètica i seguretat de subministrament; abordar el problema del NIMBY («al pati de casa meva, no»); ajudar a democratitzar el sistema energètic i, per tant, contribuir a fer que la transició energètica sigui més justa, tal com demana la UE; i reduir la pobresa energètica, oferint tarifes més baixes als més vulnerables o ajudant-los a ser més eficients energèticament. (Albert Banal-Estañol)

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 156664

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined