Elena, acompanyat de la secretària general d’Interior i el director de la Policia, explica les accions fetes per Interior arran de les denúncies per assetjament contra un metge del Departament

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena i Garcia, acompanyat de la secretària general del Departament, Tamara Garcia i de la Calle, i del director general de la Policia, Pere Ferrer i Sastre, ha comparegut avui a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya per informar de l’actuació del Departament en relació amb els casos d’assetjament sexual que van denunciar fins a 5 agents de Mossos d’Esquadra per part de qui, fins al mes de maig de 2022, era metge del servei de vigilància de la Salut del Departament.

“Vull condemnar profundament aquests casos d’assetjament tan intolerables”, ha manifestat el conseller a l’inici de la seva compareixença, afirmant que “davant d’aquests casos s’ha fet tot el necessari des del primer dia perquè se sàpiguen i es denunciïn, per estar al costat de les víctimes i perquè l’agressor ho pagui”.

Elena ha afegit que les institucions estan obligades a actuar de forma proactiva contra les violències masclistes. “Volem ser transparents, millorar els errors comesos i posar eines i recursos a disposició de les víctimes. Tenim tolerància zero amb els abusos i amb els abusadors”, ha afegit.

El conseller també ha avançat que “s’està preparant una acció global en temes de sensibilització i formació en matèria d'assetjament sexual adreçada a tots els cossos operatius i a tot el personal del Departament”. “Creiem que és molt important i necessari aconseguir la implicació de tothom del Departament per prevenir i detectar casos d’assetjament”, ha insistit.

“Mai no ens quedarem de braços plegats mentre es produeixin casos de violència sexual”, ha clos Elena, que també ha lamentat que “malauradament és una xacra de la nostra societat i és la nostra responsabilitat actuar perquè no passi, i en cas que hagi passat, actuarem perquè no quedin impunes i perquè no es repeteixin”.

Per la seva banda, la secretària general d’Interior, Tamara Garcia de la Calle, ha recordat que la sentència exculpa la Generalitat com a responsable civil subsidiària: "La sentència ressalta que es va apartar el metge de les seves funcions i es va oferir assistència jurídica i psicològica".

“És prioritari crear espais lliures d’assetjament i és imprescindible que tots els treballadors i treballadores siguin coneixedors de què és una situació d’assetjament i que facilitem la denúncia d’una problemàtica estructural a la nostra societat”, ha manifestat.

Al seu torn, Pere Ferrer ha assegurat que durant l’any 2021 es va elaborar i distribuir a la totalitat d’efectius dels Mossos d’Esquadra el llibret informatiu Com fer front i evitar l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina. “Aquest llibret recull els conceptes i exemples més significatius relacionats amb les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe i què fer en cas de ser persona afectada o testimoni de les esmentades conductes”, ha dit.

El director de la Policia ha subratllat també que al llarg del 2022 s’ha impartit formació en perspectiva de gènere i sobre com detectar, actuar i resoldre les situacions d’assetjament sexual als diferents cursos que s’imparteixen a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC). Ferrer ha clos la seva intervenció fent valer que “el protocol d’assetjament és un instrument necessari per garantir un tracte just i respectuós amb els drets fonamentals de totes les persones en l’àmbit laboral”.

Els fets i les denúncies

Elena, com a titular del Departament d’Interior, ha explicat que des del seu inici com a conseller “es va actuar per prendre mesures”, tot i que els fets es remunten a la tardor del 2019 i són anteriors al seu mandat. En aquest sentit, la primera denúncia d’abusos sexuals d’una mossa cap a l’aleshores metge del departament, es va presentar el febrer del 2020 i després d’aquella se’n van presentar més, fins a un total de cinc.

Després de tenir coneixement del primer i únic cas en aquell moment, “el juliol de 2021 vam oferir a la víctima assistència jurídica i atenció psicològica”, ha recordat el conseller, i el mes de novembre d’aquell any, un cop conegudes les diligències penals d’aquest primer cas, es va obrir un primer expedient disciplinari a l’agressor amb les primeres mesures cautelars; concretament, la prohibició de fer qualsevol visita a qualsevol pacient femenina.

El febrer del 2022, una altra agent va presentar una segona denúncia per abús sexual per part del mateix metge, uns fets que es remuntaven també a l’any 2019. Davant d’aquests fets, i per la reiteració de casos, Elena ha recordat que “el mes de maig de 2022 es va fer efectiu un segon expedient disciplinari cap a l’agressor”, que va comportar la mesura cautelar de suspensió de sou i feina, la mesura més greu que es pot prendre des de l’àmbit administratiu i una mesura molt poc utilitzada.

Segons ha exposat el conseller, en aquest segon cas i en la resta de casos, s’ha ofert sempre l’atenció psicològica i la defensa jurídica a les víctimes. “Hem procurat que no se sentissin soles. I som conscients que el nivell d’acompanyament en aquests casos mai és suficient i, per tant, com a administració sempre, sempre tenim marge de millora”, ha reconegut.

Elena també ha recordat que el departament ha estat acusació particular en el primer cas denunciat, que ja va ser jutjat i pel qual el metge ha estat condemnat a dos anys de presó, a una indemnització de 5.000 euros i a dos anys més de llibertat vigilada. La sentència publicada el passat mes de desembre considera que la Generalitat no és responsable civil subsidiària, “ja que en un primer moment ja es van prendre mesures cap al metge”, ha recordat el conseller.

Bústia anònima de denúncia i revisió del protocol d’assetjament de Mossos

La primavera de 2022 es va crear i publicar a la Intranet del Departament una bústia anònima de denúncia per facilitar la denúncia a altres possibles víctimes, i que la poguessin fer amb discreció i sense veure exposada la seva intimitat. Una de les víctimes es va donar conèixer a través d’aquest canal. Aquesta bústia anònima destinada a totes les persones es va replicar a totes les intranets dels cossos operatius, i se’n va fer una àmplia difusió.

Una altra de les mesures que es va fer des del Departament va ser iniciar la revisió del protocol d’assetjament de Mossos, per aconseguir que les víctimes se sentin ben acompanyades.

Formació als cossos operatius

La UIE (Unitat d’Igualtat i Equitat) és la unitat encarregada de fer el seguiment i acompanyament de les persones afectades en el marc del Protocol i, per aquest motiu, és necessari que les persones que tenen aquesta funció estiguin adequadament formades per donar una atenció a l’alçada de les expectatives i requisits que el Protocol estableix en aquest àmbit.

Les persones adscrites a la UIE han assistit a les següents formacions:

●Curs de Gestió policial dels Delictes d’Odi i Discriminació contra les persones LGTBIQ+. Formació per a una resposta professional, organitzat per l’ISPC (mesos de novembre i desembre).

●Violència Institucional i revictimització. Organitzada per l’ICD (mes de juny).

●II Cicle formatiu de la persona de referència dels protocols per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe. Organitzat pel Consell de Relacions Laborals i impartit per Foment del Treball Nacional (mes de novembre).

●Jornada sobre els protocols per al tractament de casos d'assetjaments psicològics i sexuals. Organitzada per l’EAPC (mes de desembre).