Hi ha 6 comarques que tenen més ciutadans residint a Amèrica que a Europa
El nombre d’inscrits a les oficines consulars augmenta en 32 comarques, es manté a l’Alt Urgell i disminueix a Aran i a 8 comarques, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els augments més alts en valors absoluts es registren al Barcelonès (4.810 persones), al Vallès Occidental (836) i al Baix Llobregat (708). En termes relatius destaquen el creixement del Solsonès (9,7%) i el Baix Ebre (5,5%).
El total de població de Catalunya que resideix a l’estranger són 367.367 persones a 1 de gener de 2023, xifra que representa una variació interanual del 2,9%. Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la seva darrera inscripció padronal al Barcelonès (50,6%) i el segueixen, a molta distància, el Vallès Occidental (7,0%) i el Baix Llobregat (5,4%).
Per continent de residència, els inscrits a les oficines consulars es localitzen fonamentalment a Europa (52,2%) i a Amèrica (42,7%). Segons la comarca d’inscripció, cal destacar que la majoria de comarques (35 i Aran) tenen més ciutadans residint a Europa que a Amèrica, i entre aquestes destaquen l’Alt Urgell (92,1%), el Solsonès (82,4%) i Osona (80,3%). En canvi, hi ha 6 comarques que tenen més ciutadans residint a Amèrica que a Europa, encapçalades per la Noguera (64,0%).
Per país de residència, França és el primer país que els catalans escullen per residir a l’estranger i és la primera destinació dels procedents d’Aran i de 33 comarques. L’entitat territorial singular destaca amb un 61,5% de residents a l’estranger localitzats a França, seguida de la Cerdanya (49,8%) i l’Alt Empordà (46,9%).
En el cas del Barcelonès, la Noguera, el Pallars Jussà i el Priorat, el primer país escollit és Argentina. Destaca la Noguera, on un 55,4% dels residents a l’estranger viuen a Argentina, seguida del Pallars Jussà, amb un 44,3%.
A l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà la primera destinació és Andorra, amb un 83,8% i 34,8% respectivament.
Finalment, la principal destinació dels residents a l’estranger procedents de la comarca d’Osona és Alemanya (32,4%) i en el cas del Moianès és els Estats Units (9,4%).
Composició per edat i sexe
Per comarca d’inscripció i en relació amb la distribució per edat dels residents a l’estranger, la població procedent d’Osona presenta el percentatge més elevat de menors de 15 anys (33,7%), una proporció que en la resta de comarques i Aran no ultrapassa el 29%. A l’altre extrem, la comarca del Pallars Sobirà és la més envellida (amb el 40,6% d’inscrits a l’estranger de 65 anys o més), seguida, a més distància, de la Terra Alta (33,3%), la Noguera (32,6%), el Pallars Jussà (32,4%) i el Priorat (32,2%).
Lloc de naixement
A 1 de gener del 2023 hi ha 233.913 inscrits a les oficines consulars que són nascuts a l’estranger, un 4,1% més que un any enrere. Aquesta xifra representa el 63,7% del total de catalans que resideixen a l’estranger. Per comarques, les proporcions més elevades de residents a l’estranger que també van néixer a l’estranger són les de la Noguera (71,8%), el Pallars Jussà (71,2%), el Barcelonès (70,3%) i el Priorat (69,5%).
Un terç aproximadament dels residents a l’estranger (32,4%) van néixer a Catalunya (119.154 persones) i han augmentat un 1,3% durant el 2022. Per comarques, les proporcions més altes de residents a l’estranger nascuts a Catalunya són les de la Cerdanya (49,5%), el Pla de l’Estany (46,2%), Osona (46%) i el Berguedà (45,6%).
Finalment, la població nascuda a la resta de l’Estat espanyol i que ara resideix a l’estranger són 13.922 persones, que representen el 3,8% del total.
Residents a l’estranger per municipis
Pel que fa als municipis, el 45% del conjunt de residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen amb proporcions més reduïdes les ciutats de l’Hospitalet (2,3%), Terrassa (2,1%) i Sabadell i Badalona (2,0%, totes dues).
Tots els municipis de més de 1.000 residents a l’estranger han augmentat el nombre d’inscrits i els creixements més elevats han estat Salt, Cornellà de Llobregat, Tortosa, Viladecans i Reus, amb increments d’entre el 6% i el 7%. Els municipis que han registrat un creixement més baix són la Seu d'Urgell (0,6%), Gavà (1,5%) i Sabadell (1,8%).
2
Fitxers adjunts
