- L’exposició s’emmarca dins els actes programats en el Dia Internacional dels Arxius i dins la quarta edició del Festival Lumínic
- L’exposició exhibeix les fotografies adquirides fa uns mesos en una subhasta a París
Aquest matí, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, s’ha inaugurat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’exposició “Dora Maar. Viatge a Catalunya” amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández i el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada.
L’exposició, comissariada per Victòria Combalia, crítica i assessora d’art, s’emmarca en la quarta edició del Festival Lumínic de Sant Cugat del Vallès. Aquesta mostra té la voluntat de compartir amb la ciutadania la recent adquisició d’algunes de les peces creades per Dora Maar durant el viatge que va fer a Catalunya.
El setembre de 1933, ara fa 90 anys, Dora Maar va emprendre un viatge a Catalunya. El viatge el va fer sola i es va allotjar al famós Hotel Orient de la Rambla de Barcelona. Testimoni d’aquest viatge són els negatius que estaven dins una caixa que va aparèixer fa pocs anys i que va ser subhastada a l’estiu de 2022, a la casa de subhastes Artcurial de París. L’Arxiu Nacional de Catalunya va poder adquirir una part amb la voluntat d’enriquir i incrementar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya. La mostra presenta també altres reproduccions actuals i vintage cedides de forma temporal per la comissària.
A la mostra s’exposen 46 peces que ens proporcionen un coneixement més aprofundit sobre el treball de Dora Maar i alhora ens mostra aspectes documentals de la Catalunya de 1933. Maar, durant la seva estada a Barcelona, va combinar el seu interès pels desheretats de la societat i pels elements favorits del surrealisme, que eren les causes polítiques i estètiques que militava. Les imatges costumistes les va capturar a Tossa i S’Agaró, lloc on alhora es relacionava amb artistes i intel·lectuals, catalans i estrangers, que ja havien fet de la Costa Brava el seu escenari de creació.
A judici de Victòria Combalia, en aquella brevíssima estada catalana, Dora Maar no només ens va deixar documents únics sinó que va crear algunes de les millors fotografies de tota la seva producció.
Dins l’exposició, les obres queden agrupades en tres espais. El primer espai és el de la gent, amb 22 instantànies d’infants, desheretats, cecs i prostitució. En el segon es fa referència a diferents espais de la ciutat de Barcelona, on 16 fotografies reflecteixen la vida a la Rambla, el Mercat de la Boqueria i el Somorrostro entre d’altres. I per tancar l’exposició es mostren 8 fotografies de paisatges de la Costa Brava.
Maar va néixer el 1907 a París, filla de l’arquitecte croat Josep Markovitch i de Julie Voisin. Criada a l’Argentina, parlava un bon espanyol, fet que va facilitar la seva relació amb el pintor malagueny. Va estudiar pintura a l’Académie Lhote, més tard es va matricular a l’École de Photographie de la Ville de París i el 1931 va crear un estudi fotogràfic amb Pierre Kéfer.
Dora Maar va mantenir una relació amorosa amb el filòsof i revolucionari Georges Bataille, amb qui va compartir afinitats estètiques i polítiques, prenent partit en el grup d’esquerra radical ‘Contreattaque’, creat per Bataille i André Breton el 1935. És per això que, inspirada per la mirada surrealista, va crear una sèrie de fotocollages que es consideren el millor de la seva producció i que són plens d’una inquietant estranyesa i d’un ambient ombrívol i oníric.
Dora Maar va ser companya de Picasso entre 1936 i 1946. Quan va conèixer el pintor malagueny el gener de 1936, Maar ja era una fotògrafa notable que va ocupar un lloc destacat a la fotografia francesa. Practicava tant l’anomenada ‘fotografia de carrer’ com encàrrecs per a revistes de moda i retrats de personalitats de la capital francesa. Parava la mirada en els desheretats de la societat: pidolaires, cantants, mares amb fills petits malvivint a la misèria, vells i tolits.
Abandonada pel pintor, Dora Maar va patir un brot psicòtic que va poder superar dedicada plenament a la pintura i confortada per la fe de la seva infantesa. En els darrers anys va viure reclosa al seu apartament de París i a la seva casa de Ménerbes (al Luberon) i va reprendre la fotografia amb interessants fotogrames i experimentacions abstractes. Va morir el 1997, oblidada pel món artístic.
L’exposició es podrà veure fins el 20 de juliol de 2023 a l’Arxiu Nacional de Catalunya, de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 h.
1
Fitxers adjunts
