El Centre Cultural Blanquerna (c/ Alcalá, 44 / www.ccblanquerna.cat), seu cultural de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, exhibeix la mostra “Carmen Amaya a l’Argentina, dona i artista”. Aquesta exposició, organitzada en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, vol reflectir no només a la Carmen Amaya artista, sinó també a la dona en la seva vida diària. Es podrà visitar fins el 28 d’octubre de 2010.
A l’acte inaugural van intervenir el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, José Cuervo, el delegat de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús i el comissari de l'exposició i biògraf de Carmen Amaya, Francisco Hidalgo.
El 9 desembre 1936 Carmen Amaya arribava a Buenos Aires amb la seva família. Tres dies després, la seva presentació al teatre Maravillas de la capital argentina causava autèntic furor. La policia i els bombers van haver d'intervenir per posar ordre a les taquilles. Després de recórrer l’Argentina, els Amaya van viatjar a Uruguai, Brasil, Mèxic i Estats Units, tornant a l'Argentina per a retornar a Espanya en 1947.
Les fotografies que s'exhibeixen al Centre Cultural Blanquerna són obres inèdites. Durant anys han estat dipositades a l'Arxiu General de la Nació de la República Argentina. La majoria són instantànies d’Annemarie Heinrich, artista germano-argentina especialitzada en el món de l'espectacle. Mostren a la bailaora Carmen Amaya, com a animal escènic -algun crític argentí destacava el gust salvatge, eròtic, del seu ball-, però també hi ha espurnes de la vida quotidiana amb la seva família.
El seu biògraf, el periodista cordovès establert a Cornellà Francisco Hidalgo, ha estat el responsable de la documentació escrita, investigant els reportatges de l'època a La Nación, Crónicas Gráficas, la Prensa, mentre que la sociòloga Alicia Chust, buscava les imatges a l'Arxiu General de la República Argentina.
Les imatges en blanc i negre d'aquesta exposició expressen tota la força d'aquesta Carmen Amaya, dona i artista. "La Capitana" va néixer a la platja del Somorrostro de Barcelona el 2 de novembre de 1913 i va morir a Begur, Girona, el 19 de novembre de 1963. Una dona gitana que va revolucionar el flamenc com a expressió artística i li va retornar la seva condició de ritual. Gràcies als arxius argentins recuperem una part de la seva grandesa.
Aquesta exposició es pot visitar al Centre Cultural Blanquerna (Alcalá, 44) de dilluns a divendres de 10:30h a 21:30h i els dissabtes de 10:30h a 20:30h.
