Fa una mica més d?un any que va començar aquesta legislatura i que, dins del nou , vaig assumir les competències d?Interior. Com és conegut, aquestes es van afegir a les que ja tenia en l?anterior legislatura sobre relacions institucionals i participació, encapçalant així un nou Departament d?Interior Relacions Institucionals i Participació.

I ara fa just un any que vaig comparèixer al Parlament de Catalunya per presentar les línies bàsiques d?actuació d?aquest Departament per la legislatura en relació específicament a la política de seguretat. Han passat només 12 mesos, però la intensitat amb la que hem treballat ens permet avui dir que hem acomplert o com a mínim hem posat les bases de la major part de les propostes que vam fer. En aquest any, hem elaborat tres projectes de llei: el projecte de llei d?espectacles públics i activitats recreatives, el del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 i el de l?Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, que ja ha començat a caminar; hem posat en marxa el Comitè d?Ètica, el Consell de Seguretat, el Programa contra la violència masclista; hem creat la nova direcció general de Protecció Civil; hem redissenyat la direcció general de la Policia; hem assumit les competències en policia integral al Baix Llobregat, Baix i Alt Penedès i Garraf; hem elaborat el Pla de Seguretat Viària 2008-2010... En definitiva, hem treballat per desenvolupar les 10 propostes que vaig anunciar ara fa tot just un any, i a les quals em referiré de forma més detallada més endavant.

Després de fer aquest ràpid repàs, també diré que tots plegats sabem que no ha estat un any fàcil. Quan ICV-EUiA va assumir la cartera d?Interior, van ploure moltes crítiques basades en prejudicis sobre que la gestió dels temes de seguretat sembla que només correspon a certs partits polítics i presentant ICV-EUiA com un grup polític incapaç de gestionar elements troncals de l?acció pública i, en particular, els temes de seguretat.

En el nostre cas no es van respectar els clàssics 100 primers dies de gràcia del nou govern. Alguns van demanar la meva dimissió quan encara no havia pres possessió del càrrec en un gest profundament antidemocràtic.

L?assumpció de la Conselleria d?interior i unes primeres decisions delicades van coincidir amb alguns fets delictius de molt ressó mediàtic i amb precampanyes electorals, primer polítiques i després sindicals del cos. Una vegada superats ambdós comicis i passat el lògic procés d?adaptació, la situació es va redreçar i normalitzar.

Resta pendent la negociació amb els representants sindicals dels Mossos sobre la segona activitat i sobre un pla d?equiparació salarial amb altres col·lectius similars. Aquestes coses mai són fàcils, però esperem poder tancar properament un acord.

En aquest any hem deslegitimat les veus d?aquells que qüestionaven la capacitat d?ICV-EUiA de gestionar els temes de seguretat. Hem demostrat que estem complint amb el programa que es va marcar el govern a l'inici de la legislatura, que des de l'esquerra estem dissenyant polítiques públiques de seguretat al servei de tota la ciutadania i que els resultats ens diuen que es van fent avenços significatius.

I per això la meva valoració d?aquest primer any, amb els seus encerts i els seus problemes, és positiva; fins i tot ho és a títol personal. Ser al capdavant del Departament d?Interior, Relacions Institucionals i Participació suposa un repte diari apassionant, amb una enorme dedicació i que em permet gestionar temes sensibles i molt importants que contribueixen a millorar la vida de les persones.

Amb tot, aquesta nova etapa, doncs, invita a una reflexió més tranquil·la i amb més amplitud de mires sobre la seguretat al nostre país. I per això aquesta conferència, per destacar els trets principals de la situació i poder fer un cert balanç de les polítiques públiques de seguretat del Govern de la Generalitat; què hem fet fins ara i quins són també els nostres objectius per a la resta de legislatura.Una legislatura que viurà la fi del desplegament dels Mossos a tot Catalunya.

Us haig de dir que ser el Conseller d?Interior responsable de la fi del desplegament territorial dels Mossos m?honora i m?omple d?il·lusió. Aquest any, a més, que també celebrem els 25 anys de la creació del cos de Mossos d?Esquadra, farem partícip a la ciutadania d?aquest fet històric, a través de la celebració de diversos actes.

2.- Avaluació de l?estat de la seguretat a Catalunya

2.1.- Reflexió global sobre la seguretat

Amb aquesta conferència tinc l?oportunitat de fer una reflexió més global, i per això m'agradaria analitzar amb més profunditat, primer, de què parlem quan ens referim als problemes de seguretat a les nostres societats i, segon, de què parlem quan ens referim a dades de delictes i quines d'aquestes dades són més rellevants, tant pel que fa a la gravetat del fet delictiu com a la incidència d'aquest delicte en la nostra societat.

Primer, la reflexió més general. És evident que, com ens recorda en Zigmunt Bauman, ?malgrat que vivim en algunes de les societats més segures que han existit mai... hi ha tot un sentiment d?inseguretat i de por i estem més obsessionats pels temes de la seguretat que qualsevol de les societats anteriors?.

Però hem de diferenciar les coses, perquè no podem representar com un problema d?inseguretat ciutadana el que, de fet, són inseguretats més de tipus social i econòmic, relacionades amb la vulnerabilitat que ens produeix la deriva del món actual cap a la precarietat laboral, la desregularització, la mercantilització i la individualització total, amb la crisi dels vincles tradicionals de solidaritat entre les persones (familiars, veïnals, etc.) entre d?altres.

Les forces conservadores volen polaritzar i reconduir exclusivament aquesta demanda social de més seguretat cap als temes policials (i, en molts casos, buscant en ?els altres? l?enemic exterior a qui culpabilitzar de les nostres pors). Aquest govern, per contra, vol respondre a la legítima preocupació ciutadana tot reforçant les polítiques socials que asseguren drets i cohesió social i, dins d?aquestes polítiques, també, evidentment, les polítiques públiques de seguretat.

I diem polítiques públiques perquè han d?estar a l?abast de tothom (el mateix que passa amb la sanitat i l?educació!), no només de qui les pot pagar a través de la seguretat privada. Una de les columnes vertebrals de l?acció d?aquest Departament és, doncs, garantir l?accés a un dret bàsic, universal.

Al mateix temps, les polítiques públiques de seguretat han d?afrontar una diversitat de situacions de risc, no quedar-se només en els temes de seguretat ciutadana.

2.2.- Anàlisi dels temes més importants en seguretat i sobre la percepció de la ciutadania

En segon lloc, l?anàlisi més específica de l?evolució dels riscos que tenim. A vegades, mesurem i valorem la seguretat amb dades globals i això és poc esclaridor. Poca cosa tenen a veure, per exemple, els homicidis, amb els accidents de trànsit provocats per una conducció temerària, o amb els robatoris als automòbils: no tenen gaire a veure ni les causes que els originen, ni els efectes que se?n deriven, ni tampoc les possibles estratègies de prevenció d?aquests delictes. Amb els temes de seguretat, tot sovint també succeeix que quan es produeix un delicte més o menys impactant, que pugui tenir un cert ressò mediàtic, es desfigura la realitat.
Podem destacar de la realitat a casa nostra, com a temes més importants i fent un esforç per ?separar el gra de la palla?, el següent:

Que durant el 2007, en el territori on els Mossos d'Esquadra tenen plenes competències, 12.250 dones han estat víctimes de violència masclista en el marc de la parella o ex-parella i 9 dones han estat mortes per la seva parella o ex-parella. Els Mossos d'Esquadra han detingut més de 5.927 presumptes autors d'aquest tipus de delicte, s'han gestionat 7.515 ordres de protecció i s'han atès 36 casos (67 nenes) per mutilació genital femenina.

Que, malgrat cada any es va reduint la sinistralitat viària, encara aquest any passat hagin mort a les carreteres catalanes 333 persones; hi hagi hagut 137 ferits greus en els 288 accidents mortals de trànsit; o que hagin mort més de 80 motoristes a les carreteres catalanes, el doble que el 2006.

Que dels 54 homicidis o assassinats que s?han produït en territori on la Policia de Catalunya té funcions de policia integral, prop de la meitat (26) han estat morts dins l?àmbit familiar o tenien alguna relació de proximitat amb l?autor.

O la importància de la sinistralitat laboral: malgrat que la ràtio de sinistralitat laboral per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social va baixar un 3,8% durant l?any 2007, estem parlant encara de 105 persones que han perdut la vida aquest any passat mentre treballaven.

O que en la passada campanya forestal, tot i tractar-se d?una de les millors campanyes dels darrers anys, es van produir a Catalunya 5.811 incendis de vegetació amb un total de 1.500 hectàrees cremades. Durant el 2007, el Cos de Bombers de la Generalitat va haver d?intervenir en un total de 16.164 incendis en habitatges, instal·lacions industrials i altres edificis, i en 3.868 actuacions de rescats o salvaments de persones.

O la importància de les adiccions al joc: durant l?any 2007 es va tramitar l?autoprohibició d?entrada a bingos, casinos i salons de joc de Catalunya a un total de 4.629 persones.

2.3.- La percepció d?inseguretat

I és que una part de la societat té por de ser víctima d?agressions estadísticament poc probables i masses vegades es produeix allò de que ?els arbres no ens deixen veure el bosc?. Aquest perillós desenfocament amaga alguns despropòsits tràgics, poc coneguts: que cada setmana morin a Catalunya una mitjana de 10 persones en accident de trànsit (sumant carrers i carreteres), que tinguem una de les sinistralitats laborals més altes d?Europa, o que, malgrat els tòpics, quasi la meitat de les víctimes d?assassinat o homicidi siguin persones d?origen estranger (23 de 54), o que, la gent jove sigui el sector de població més victimitzat, tot i que, en termes generals, els joves resultin psicològicament menys afectats per la victimització.

En la percepció de la seguretat que té la ciutadania, hi intervé una multitud de factors, que aglutinen des de pors i angoixes concretes (al delicte o al simple rumor) fins a incerteses genèriques (a la precarietat laboral o a la convivència amb gent de cultures diferents, per exemple). Els ciutadans i les ciutadanes construeixen la seva percepció de la seguretat a partir d?un nombre elevat d?, alguns d?ells aliens a l?evolució real dels fets delictius objectivables.

És per això que l?evolució de la preocupació de la ciutadania sobre la inseguretat no marca una tendència clara sinó que revela canvis ràpids en la tessitura social i política del moment, uns ?alts i baixos? que sovint tenen poc a veure amb l?evolució real de les dades objectives de seguretat.

Segons el baròmetre d?opinió del CEO del mes de març passat, per exemple, al cap de poc més de tres mesos de l?inici d?aquesta legislatura, la inseguretat ciutadana era la tercera preocupació més important dels ciutadans de Catalunya, mentre que en l?última edició del baròmetre (de desembre de 2007), la inseguretat es trobava a la setena posició. I potser si realitzessin el baròmetre en aquest moment la inseguretat tornaria a situar-se en un lloc més destacat, com a conseqüència dels darrers esdeveniments.

En tot cas, la realitat objectiva no ha canviat tant, sempre és molt més estable, però sí que canvia la percepció social, i molt.

2.4.- Dades policials sobre l?estat de la seguretat ciutadana a Catalunya

Volem que la millora de l?estat objectiu de la seguretat ciutadana sigui la base per lluitar contra la por i obtenir una convivència tranquil·la. I ens reafirmem en la convicció que Catalunya és un país raonablement segur i treballem perquè ho sigui encara més.

Les dades policials ens indiquen que es pot parlar d?una tendència a l?estancament de la delinqüència. Els fets delictius del 2007 augmenten molt lleugerament respecte a l?any 2006 (un 1,70%), però hem de tenir en compte diferents factors: l?afluència turística, l?increment de població entre els dos anys, que ha estat superior a l?1% (1,06%), i també que aquest 2007 s?han incorporat més dades de les policies locals al sistema d?informació policial dels Mossos i, per tant, hem comptabilitzat més denúncies.

Homicidis i assassinats:

La ràtio d?homicidis i assassinats de l?any 2007 enregistrats a Catalunya per la Policia de Catalunya i les Forces i Cossos de Seguretat de l?Estat és d?1,04 per cada cent mil habitants. Durant l?any 2006 havia estat d?1,05.

D?aquesta manera, Catalunya se situa com un dels països de l?entorn europeu amb unes xifres més baixes en morts doloses (homicidis i assassinats).

Aquesta mateixa tipologia delictiva se situava a França, durant l?any 2006 en l?1,39 per cada cent mil habitants, xifra idèntica a Anglaterra i el País de Gal·les, per tant, uns 0,25 punts per sobre de Catalunya. Si es consideren les xifres de tots els cossos policials de l?Estat espanyol al llarg de l?any 2005, la ràtio se situa en 1,26 d?homicidis per cada cent mil habitants.

Aquest mateix indicador, als Estats Units se situava l?any 2005 en una ràtio del 5,6 per cada 100.000 habitants i l?any 2006 va augmentar lleugerament fins al 5,7.

Robatoris amb violència i/o intimidació:

En aquest àmbit, la comparació resulta més fàcil fer-la entre comunitats autònomes de l?Estat amb realitats similars. La comparació internacional d?aquest tipus de delictes és molt complicada perquè cada país té diferents maneres de categoritzar i classificar els il·lícits dels seus respectius codis penals.

Així doncs, comparant Catalunya amb la Comunitat de Madrid, l?any 2006 la ràtio de robatori amb força per cada 100.000 habitants era de 297?23, clarament per sota de la de Madrid que era de 365?02. I el 2005 també es repetia aquesta situació amb una ràtio per a Catalunya de 277?35 i de 370?43 per a Madrid.

Si es mira, per exemple, els EUA, la ràtio per cada cent mil habitants de delictes violents se situava l?any 2005 en 469 i l?any 2006 en 473,5.

2.5.- El crim organitzat global i el terrorisme

La seguretat ja no es pot considerar de manera aïllada a cada país, sinó que supera els límits de les fronteres administratives. I tampoc es poden analitzar les dades de seguretat de Catalunya fora del seu context. El que és local i el que és global estan ja totalment interrelacionats.

Perquè la globalització té efectes també en el món de la seguretat, amb l?aparició de noves formes de delinqüència i xarxes de crim organitzat global.

Hem de tenir en compte, doncs, aquest nou escenari que propicia noves formes de criminalitat transnacional i el greu perill que suposa el crim organitzat en les seves diverses formes, així com també els riscos que afecten de manera global el conjunt del planeta.

El fenomen de l?amenaça terrorista és present, també, a tots els països occidentals. I a Espanya i a Catalunya. Per un costat tots som plenament conscients que la banda terrorista ETA pot provar de realitzar una acció violenta. Per altra banda, tot just fa 10 dies s?ha produït a casa nostra, una important operació de les forces de seguretat de l?Estat sobre un grup de presumptes terroristes islàmics.

No ha estat aquest un cas aïllat a casa nostra. Ens trobem en una situació de risc, de la mateixa manera que s?hi troba la resta d?Espanya i Europa en general.

D?altra banda, la resposta que s?ha donat a tot el món en general, i a Europa en particular, a aquesta amenaça, dotant-nos de més i millors mecanismes i mitjans per fer front i combatre-la, també inclou Catalunya. La cooperació i coordinació en aquest àmbit entre el Govern de l?Estat i la Generalitat, i entre les respectives forces i cossos de seguretat, és més profunda i més continua que mai, i la informació flueix amb molta agilitat entre les dues administracions.

Per la nostra part, a més, hem reforçat els serveis del Cos de Mossos d?Esquadra que presten una atenció continuada a aquests fenòmens (més endavant em referiré a la reestructuració i creació de grups especialitzats del Cos de Mossos). La finalitat és clara: amb discreció i perseverança, treballar contínuament per conjurar l?amenaça i allunyar les pors que dificulten la nostra convivència.

Es molt important no caure en l?alarmisme ni en les generalitzacions. En aquest sentit, vull fer una crida a la responsabilitat i al rigor de tots els actors polítics i socials. La seguretat, en general, i el terrorisme, en particular, són aspectes prou importants i seriosos per no convertir-los en material electoralista. Crec que els ciutadans no entendrien que algú pretengués fer d?un problema com aquest un tema de campanya. En tot cas, en el nostre passat recent hem tingut experiències que demostren que aquells que han intentat lligar terrorisme i campanya electoral n?han pagat les conseqüències.

També és imprescindible separar dues realitats: l?islam com a opció religiosa i el radicalisme islàmic vinculat a l?acció terrorista. El col·lectiu de ciutadans i ciutadanes de Catalunya provinent de països islàmics és de ben segur un dels més perjudicats per les possibles activitats de grups terroristes. I, en aquest sentit, també m?agradaria fer una crida a aquests mateixos ciutadans perquè rebutgin, quan es produeixin, aquest tipus d?activitats radicals i violentes.

3.- La ?missió? de les polítiques públiques de seguretat del Govern

La finalitat o la ?missió? que tenim encomanada, pel que fa a les polítiques públiques de seguretat, és doble: per una banda, la de garantir el lliure exercici de drets i llibertats de tothom, com a base d?una convivència pacífica i democràtica, i per altre banda, la de prevenir i minimitzar situacions de risc i gestionar emergències

Pel que fa a garantir el lliure exercici de drets i llibertats, cal tenir present la premissa que la seguretat és un dret bàsic, però que implica també uns deures. No hi pot haver drets sense deures si volem fonamentar bé aquesta convivència pacífica i democràtica.

Amb les competències pròpies del Departament incidim a millorar l?atenció efectiva de les emergències i a una aplicació mesurada dels recursos coercitius i dissuasius per a la contenció de la violència i també promovem mesures per a la resolució efectiva d?alguns dels conflictes i riscos inherents a la nostra societat.

No volem una societat basada en la cultura de la por. Perquè en una societat acovardida i insegura seria difícil construir-hi una convivència pacífica i democràtica. Un exemple d?això en podria ser el discurs estigmatitzador de Sarkozy a França i la seva política de tolerància zero per imposar la llei i l?ordre davant el que són problemes socials, una política que no resol els problemes i va aguditzant totes les contradiccions. Les desigualtats socials i els problemes de convivència no es poden resoldre només amb el codi penal.

La seguretat no és una funció exclusiva dels cossos uniformats, tot i que la funció que desenvolupen és totalment imprescindible, sinó també de molts altres agents socials, mitjans de comunicació i de tots els ciutadans i ciutadanes. Sense excloure la conveniència de la vigilància i la capacitat punitiva, aquest govern aposta per promoure el diàleg i els pactes entre els diferents actors presents en l?espai públic.

La demanda de seguretat, entesa com a imposició de la llei i l'ordre, és una consigna de sempre en els programes electorals dels partits de dretes. Per nosaltres, en canvi, és molt important desarticular aquest discurs com a centre d'una lluita democràtica orientada a crear aquesta societat cohesionada i sense por. La nostra postura no és tan efectista però de ben segur és molt més efectiva.

Des del Departament volem sustentar les polítiques públiques de seguretat en la cohesió, la igualtat, la mediació, la professionalitat, el diàleg i la comunicació.

Per lluitar contra el discurs de la por i aconseguir que la gent pugui viure raonablement tranquil·la, hem de fer aflorar i donar prioritat als problemes realment importants que afecten a la seguretat, als delictes més violents o els que tenim més probabilitats de patir. I per això hem de lluitar contra els discursos simplistes.

Per un costat, la seguretat és un element cabdal dins l?arquitectura de l?Estat del benestar, atès que és un requisit bàsic per al lliure exercici dels drets i les llibertats i per a la convivència.

De la mateixa manera, sense cohesió social no hi pot haver convivència ni, per tant, seguretat. I és per això que les polítiques de seguretat no es poden pensar d?una manera aïllada de la resta de les polítiques socials, sinó que han d?anar acompanyades per polítiques de salut, d?educació i d?acció social. El govern de la Generalitat està donant prioritat conjuntament a totes aquestes polítiques. Com a demostració d?aquesta prioritat, els pressupostos del Govern, que ja han estat anomenats els pressupostos de les 3 M: més mestres, metges i mossos; educació, sanitat i seguretat.

La seguretat és, doncs, una dimensió més de les modernes polítiques socials, tal com les entén aquest Govern. Més seguretat vol dir més estat de benestar.

I, per un altre costat, la seguretat també és una eina fonamental per a l?autogovern, atès que confereix a la Generalitat un paper decisiu en l?exercici de l?autoritat democràtica i li proporciona els mecanismes per a fer front a un dels reptes principals de la societat actual.

La creació d?un sistema policial propi i les noves competències que en matèria de seguretat estableix el nou Estatut (en matèria de col·laboració antiterrorista i de crim organitzat, seguretat privada, salvament marítim o seguretat nuclear o de la nova Junta de Seguretat de Catalunya, presidida ara pel president de la Generalitat) són una mostra més de la capacitat per organitzar els nostres sistemes d?autogovern.

Exercir les competències en seguretat pública d?un país és una clara manifestació de responsabilitat i de maduresa, perquè qualsevol nació amb capacitat d?autogovernar-se ha d?assumir la gestió de la seguretat pública, en les seves diverses vessants.

4.- Les línies prioritàries d?actuació. Balanç de gestió

En el disseny i aplicació de les polítiques públiques de seguretat seguim tres línies bàsiques d?actuació:

Primera.- situem les polítiques públiques de seguretat dins l?àmbit de les polítiques socials.

Segona.- donem un nou impuls al model de seguretat per oferir un servei públic de qualitat, basat en la proximitat i la responsabilitat, la professionalitat i l?eficiència.

Tercera.- promovem la complicitat i la participació, tant ciutadana com dels professionals de la seguretat, així com el consens i la coresponsabilitat amb la resta de les administracions i en especial amb el món local, en l?elaboració i en l?aplicació de les polítiques públiques de seguretat.

A.- La primera línia, tal com ja he explicat, és que des del Departament situem les polítiques públiques de seguretat dins l?àmbit de les polítiques socials.

Estem donant un nou impuls a les actuacions preventives, a l?arrelament al territori i a la col·laboració i interrelació amb la resta de serveis socials.

En l?elaboració de les polítiques públiques de seguretat, estem encetant actuacions específiques dirigides a la protecció de les persones en situació més vulnerable i dirigides també a la detecció, prevenció i gestió de les principals situacions de risc. Això inclou, per esmentar alguns exemples:

Que hàgim creat un programa específic de seguretat pública per lluitar contra la violència masclista.

 

Que el mes de maig passat s?obrís la convocatòria de concessió d'ajuts per a l'admissió en el Programa de diversificació social per accedir al Cos de Mossos d'Esquadra. Aquest programa respon a la necessitat que persones amb coneixements de cultures i llengües estrangeres s'incorporin al cos dels Mossos d'Esquadra.

 

Que fa 15 dies la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària hagi aprovat el Pla de seguretat viària 2008-2010, que inclou 57 mesures per reduir l?accidentalitat viària. Són mesures dirigides tant a la prevenció i educació en seguretat viària com a mesures amb caràcter més dissuasiu i sancionador.

També hem creat un grup de treball específic per definir estratègies de prevenció i impulsar accions per combatre la sinistralitat de les motos, un dels sectors amb percentatges més preocupants de víctimes.

El Pla de seguretat viària 2008-2010 també preveu implantar com a matèria obligatòria l'educació viària a les escoles, seguint el referent d'altres països europeus, com ara Holanda, Suècia i Anglaterra, on hi ha els índexs d'accidentalitat més baixos de la Unió Europea.

Que es dissenyin dispositius especials per anar reduint els delictes, amb especial dedicació a aquells més violents i/o que, en cada moment, més incideixen en les condicions de vida de la gent.

Que aquest proper mes de febrer iniciem la col·laboració amb el Departament de Treball en la lluita contra la sinistralitat laboral, amb una prova pilot al Districte de Sant Martí de Barcelona i al Prat de Llobregat en la qual els Mossos d'Esquadra s?hauran format per detectar casos de risc d'accident laboral en el sector de la construcció.

Que impulsem la sensibilització ciutadana, la informació i la formació en matèria de protecció civil i també millorem el sistema d?avisos i la informació a la població en situacions d?emergència. Hem realitzat proves en el sistemes d?avisos i una campanya de sensibilització de la població en relació al risc químic als 13 municipis inclosos dins el Pla especial d?emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT). També hem realitzat simulacres al Polígon Nord de Tarragona i a l?Aeroport del Prat i campanyes d?informació a la població en relació als riscos associats a les revetlles.

Que donem un nou impuls a la responsabilitat social en la indústria del joc, amb la creació del programa "joc responsable" per prevenir ludopaties. El mes d?octubre passat vam signar un acord amb el Departament de Salut per impulsar aquest programa interdepartamental de prevenció, atenció i sensibilització de les addiccions al joc.

Que hàgim elaborat una ordre d'horaris de discoteques, sales de ball i sales de festes, que va entrar en vigor el mes de juny passat, per adaptar els horaris de tancament d?aquests locals als horaris d?obertura del transport públic, amb el doble objectiu de reduir la sinistralitat juvenil i evitar les molèsties al carrer de les persones que esperen l?obertura del metro i la resta de transport públic.

O que tinguem en procés de tràmit parlamentari el projecte de "Llei d'espectacles i activitats recreatives" de que té l?objectiu de fomentar l?equilibri i la convivència entre els drets de les persones que volen gaudir de les activitats, els dels veïns que volen descansar i els dels qui treballen en aquests àmbits. Potenciem l?oci i el lleure sota els paràmetres de qualitat, convivència, llibertat i seguretat.

B.- Una segona línia prioritària d?actuació és el nou impuls al model de seguretat que volem per a Catalunya. Volem oferir un servei públic de qualitat, basat en la proximitat i la responsabilitat, la professionalitat i l?eficiència.

Com a exemples d?aquest nou impuls puc destacar:

Que promovem la proximitat com a màxima expressió de la vocació de servei dels agents operatius. I per això estem en procés d'eleborar la carta de serveis dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat.

 

Que estiguem realitzant una inversió molt important en modernització i innovació tecnològica. Hem consolidant la xarxa de telecomunicacions RESCAT, que és una xarxa adquirida pel Departament d?Interior i, per tant, de titularitat pública, que té la voluntat de servir tots els cossos i agents operatius de seguretat (Mossos d?Esquadra, policies locals, bombers, serveis de protecció civil, ambulàncies, agents rurals, funcionaris de l?Agència Catalunya de l?Aigua i del Servei Meteorològic) i que permetrà millorar les tasques de coordinació entre tots els operatius. Igualment, preveiem que els Mossos d?Esquadra de trànsit puguin disposar de PDA, la qual cosa els permetrà agilitzar la seva tasca.

Que amb la creació de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya hàgim englobat en un mateix centre la formació dels diferents cossos de seguretat catalans (Mossos d?Esquadra, policies locals, personal d?extinció d?incendis i salvaments, personal dels serveis de protecció civil, el cos d?agents rurals i el personal penitenciari, i els formadors de personal de seguretat privada), en consonància amb l?objectiu de configurar un sistema de seguretat integral per a Catalunya. Es tracta de l?únic centre integral d?estudi i recerca dels fenòmens relacionats amb la seguretat.

Que treballem per tenir un bon sistema de protecció civil i una resposta ràpida i eficient davant les emergències. En aquest sentit, hem elaborat el Pla especial d?emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT), el Pla d?emergència per la descontaminació de l?embassament de Flix i hem iniciat els treballs d?elaboració del Pla d?emergència de la muntanya de Montserrat i de la Norma d?autoprotecció, que ha de regular els plans d?emergència dels establiments de pública concurrència a Catalunya. També portem a terme treballs de manteniment i millora dels plans especials d?emergència vigents: el d?inundacions (INUNCAT), el d?incendis forestals (INFOCAT) i el de nevades (NEUCAT).

Un capítol a part mereix la creació d?una policia pròpia i la consolidació del model policial català.

Aquest procés va començar fa 25 anys amb l?aprovació de la Llei de creació de la Policia de la Generalitat - Mossos d?Esquadra; va continuar l?any 1994 iniciant el desplegament territorial a Osona i culminarà el novembre d?aquest any amb l?arribada a Tarragona i les Terres de l?Ebre.

Durant aquest període han passat moltes coses, se n?ha après molt, ens hem anat adaptant al territori i a les noves necessitats, hem crescut en nombre de policies i, molt important també, en qualitat del servei prestat a la societat.

En aquests 25 anys hauran estat responsables del procés consellers i conselleres de 4 partits polítics diferents (CDC, UDC, PSC, ICV), cosa que ajuda a visualitzar i reforçar el seu paper de nova institució bàsica al servei del país, governi qui governi. A ells, a tots ells, hem d?agrair la dedicació que ha permès que avui disposem d?un Cos de Mossos d?Esquadra eficaç, professional i modern.

Estem fent un esforç humà i pressupostari molt important per portar a terme aquesta fita i també per compensar el dèficit d'efectius que arrossega el cos respecte al model dissenyat.

Ha arribat el moment de reforçar encara més la investigació, la formació, la recerca i la innovació per poder afrontar els nous reptes policials. I també amb aquest objectiu vam reorganitzar la nova estructura de la Direcció General de la Policia.

Amb la finalització del desplegament del proper mes de novembre, el concepte Policia de Catalunya, el sistema policial format pels Mossos d'Esquadra i policies locals serà una realitat sense marxa enrere. Aquest sistema integra els 204 cossos de policia local que depenen dels ajuntaments catalans i els Mossos d?Esquadra. Aquests cossos de policia, a més de dependre d?autoritats i administracions diferents (Generalitat de Catalunya i ajuntaments catalans) tenen unes funcions comunes i d?altres específiques i diferents, que sumades són les que aporten seguretat als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

L?encaix entre els Mossos d?Esquadra i les policies locals quedarà regulat amb la futura llei del sistema policial, actualment en redacció i que el Govern espera fer aprovar a temps perquè entri en vigor la tardor d?aquest any, coincidint amb el final del desplegament.

A banda de millorar els mecanismes de coordinació de les policies locals amb el Cos de Mossos d?Esquadra, també ho estem fent amb la resta de cossos de seguretat de l?Estat tant pel que fa a operatius concrets com pel que fa a l?accés a la informació d?interès policial. El Ministeri de l?Interior i el Departament comparteixen l?objectiu de màxima col·laboració i coordinació entre totes dues administracions. En aquest sentit, m?agradaria destacar els acords a què hem arribat amb el Ministeri en el marc de la Junta de Seguretat de Catalunya. Acords com la creació del Comitè de Coordinació Policial; l?acord d?incorporació dels Mossos d?Esquadra als centres de coordinació policial duanera francoespanyols; el protocol de coordinació antiterrorista; el protocol d?actuació en matèria d?estrangeria; o la ponència tècnica entre el Ministeri i el Departament per estudiar la millora del finançament dels Mossos d?Esquadra d?aquest any.

Que hàgim reestructurat tant la Direcció General de la Policia com la Direcció General de Prevenció, extinció d'Incendis i Salvaments per modernitzar aquestes unitats i l'estructura i organització dels cossos de seguretat que en depenen i donar un millor servei als ciutadans.

Amb la reorganització de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments hem donat més pes territorial i de gestió a les regions d'emergències, hem reforçat els grups operatius especials dels Bombers, les sales de control de les diferents regions d'emergències i la Sala Central de Bombers. En definitiva, hem donat més pes específic als aspectes tècnics i de prevenció.

Pel que fa a la reorganització de la Direcció General de la Policia, l?objectiu era establir una divisió clara entre l'àmbit policial més operatiu i el d'organització, planificació i anàlisi. També hem volgut apostar per un nou model d'investigació (creant la Divisió d'Investigació Criminal del Cos) per potenciar i reorganitzar les unitats d'investigació existents i crear-ne de noves i donar la millor resposta a les noves formes que adopta el crim organitzat i la delinqüència, i per la creació d'unitats específiques de proximitat i atenció al ciutadà a cada regió policial. Amb aquesta reestructuració i el nomenaments dels nous comandaments, hem volgut modernitzar l'organització de la policia catalana per poder fer front als reptes de futur, millorar l'efectivitat i la coordinació i aprofitar al màxim els recursos.

I que promovem encara més la responsabilitat professional i el comportament ètic. En aquest sentit, es manté el nivell d?exigència i de millora de la formació permanent, que ha de prestigiar els cossos operatius. Per això, s?ha creat el Comitè d?Ètica de la Policia, per promoure bones pràctiques i garantir a la ciutadania i a la mateixa policia conductes rigoroses. Aquest òrgan s?encarregarà d?elaborar una proposta del futur Codi d?Ètica de la Policia de Catalunya, que farà suggeriments per a la millora de la prestació del servei policial i les relacions amb la ciutadania, tot i que aquest 2007 s?ha produït una reducció significativa de les denúncies ciutadanes per males pràctiques dels Mossos d?Esquadra.

C.-Finalment, la tercera línia prioritària d?actuació en l?elaboració de les polítiques públiques de seguretat és promoure la complicitat i la participació ciutadana, així com el consens i la corresponsabilitat amb la resta de les administracions i especialment amb el món local, en l?elaboració i en l?aplicació de les polítiques públiques de seguretat .

Volem promoure la complicitat i la participació ciutadana perquè els ciutadans i les ciutadanes són l?origen, el centre i els destinataris de tota la nostra activitat.

En aquest sentit, hem creat el Consell de Seguretat de Catalunya que esdevindrà un espai deliberatiu, d?interlocució i de democràcia participativa per incorporar la ciutadania en l?elaboració de polítiques públiques de seguretat. En el Consell de Seguretat hi seran presents les entitats municipalistes, els sindicats, patronals, la CONFAVC, el Col·legi de Periodistes, el Consell de l?Advocacia, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, el de Dones, o el de la Gent Gran, entre d?altres. Aquest proper mes de febrer celebrarem la reunió constitutiva del Consell.

També promovem el consens i la corresponsabilitat amb la resta de les administracions i especialment amb el món local, que segurament és la clau de volta de les modernes polítiques públiques de seguretat. Estem signant convenis de col·laboració tant pel que fa a la coordinació de Mossos d?Esquadra i policies locals, com en l?elaboració de plans locals de seguretat viària o en plans locals de protecció civil.

Estem potenciant les juntes locals de seguretat presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació i prevenció als municipis catalans i donem suport a l?elaboració de plans locals de seguretat. Jo mateix he pogut assistir personalment a dues d?aquestes juntes (Barcelona i Girona) per posar de manifest aquesta voluntat del Departament. I també estem treballant per aconseguir que més policies locals es poguin connectar al SIP (Sistema d?Informació Policial) dels Mossos d?Esquadra, amb l'objectiu d'incrementar els nivells d?operativitat i eficàcia de les tasques de la policia. Actualment, hi ha un 75,5 % de les policies locals connectades al SIP.

Pel que fa als plans locals de seguretat viària, durant el 2007 hem signat un total de 16 convenis amb diversos ajuntaments catalans perquè disposin d?aquesta eina preventiva per reduir la sinistralitat a les vies urbanes. Actualment, un total de 36 municipis (que aglutinen el 44% de la població catalana) disposen d?un pla local de seguretat viària.

Atès que en el període 2000-2006 els morts en carretera s'han reduït un 42,5%, mentre que en els municipis la reducció només ha estat del 15,6%, un dels objectius que ens hem marcat és reduir la mortalitat a les vies urbanes.

Per això s?ha creat un grup de treball centrat específicament en la reducció de la sinistralitat en l?àmbit urbà. Ens hem proposat aconseguir que totes les poblacions de més de 30.000 habitants o capitals de comarca disposin d'un pla local adaptat a les necessitats concretes de cada nucli urbà l'any 2010. L'objectiu, doncs, és arribar als 80 consistoris i al 70% de la població catalana.

4.1.- Estat d?execució del Pacte del Govern d?entesa

Tal i com he dit al principi de la meva intervenció, fa poc més d?un any que es va signar l?acord del Govern d?Entesa en què es van acordar les principals línies d?actuació de cada departament. I aquest 25 de gener ha fet un any que vaig comparèixer en seu parlamentària i vaig oferir a tots els grups un ?Acord per la seguretat de Catalunya?, basat en 10 propostes.

Al cap d?un any podem afirmar que més de la meitat d?aquests objectius ja estan assolits i que la resta estan en marxa i alguns d?ells estan molt avançats.

Voldria fer un repàs ràpid d?aquests objectius per compartir públicament aquesta valoració:

Finalitzar el desplegament del Cos de Policia de la Generalitat-Mossos d?Esquadra l?any 2008

El desplegament del Cos de Mossos d?Esquadra dóna resposta al repte d?un gran objectiu de país: la creació d?un cos de policia propi, un cos de policia que volem que estigui operatiu a tot el territori català. No retardarem la finalització del procés, perquè no seria lògic, malgrat que ho hagi sol·licitat en reiterades ocasions el PP.

El proper mes de novembre portarem a terme l?última etapa del desplegament amb l?arribada dels Mossos a Tarragona i les Terres de l?Ebre i amb la presència en el 100% del territori de Catalunya.

Aprovar i posar en marxa la Llei del sistema de policia de Catalunya.

Tenim elaborat l?esborrany i preveiem que el Parlament aprovi aquesta Llei abans que no acabi l?any 2008.

Potenciar les juntes locals de seguretat presidides pels alcaldes.

Tal i com ja he dit, estem potenciant les juntes de seguretat i donant suport a l?elaboració de plans locals de seguretat.

Aprovar i posar en marxa l?Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

L?Institut de Seguretat Pública de Catalunya és ja una realitat des de l?aprovació, el mes de juliol passat, de la seva Llei de creació.

Incorporar les polítiques de seguretat a les actuacions de suport als barris que desenvolupa el Govern de la Generalitat.

Participem, amb els municipis que requereixen incorporar la variable seguretat, en els projectes de remodelació de barris inclosos en el Pla de barris que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Prioritzar la lluita contra la violència masclista.

El segon semestre del 2007 vam crear el Programa de seguretat contra la violència masclista.

Assumir les noves competències que el nou Estatut confereix a la Generalitat en matèria de seguretat.

S?ha concretat en avenços en dues direccions: en la Junta de Seguretat es va signar primer un protocol de cooperació entre el Centre Coordinació Antiterrorista i el cos de Mossos d?Esquadra per a l?intercanvi d?informació, anàlisi i avaluació d?amenaces en aquest àmbit, i, recentment, s?ha signat un conveni amb el Ministeri per desplegar les competències que atribueix l?Estatut a la Generalitat en matèria de seguretat privada.

Considerar una prioritat la Protecció Civil elaborant el Mapa del risc de Catalunya i donant suport a la confecció dels plans de protecció civil del conjunt dels municipis del país.

També properament crearem un grup de treball per elaborar el Mapa del risc de Catalunya, en què participaran totes les administracions, entitats i operatius de seguretat implicats.

I, mitjançant la convocatòria de subvencions, estem promovent la confecció per part dels municipis dels seus plans de protecció civil.

A més, la creació dels Serveis Territorials de Protecció Civil, que es començaran a implantar l?any 2008, afegirà més capacitat de suport tècnic, assessorament i coordinació als municipis.

Aprovar la Llei del servei de trucades urgents ?112 ? i crear un nou centre unificat d?emergències de Catalunya.

La Llei es va aprovar el mes de juliol passat. També hem creat un Programa per a la posada en funcionament del Centre d?Atenció i Gestió de Trucades d?Urgència 112 Catalunya, amb la finalitat d?impulsar, coordinar i supervisar l?execució del projecte que estableix la Llei. El Centre tindrà 2 ubicacions físiques: una a la zona de Barcelona i una altra a Reus.

Millorar els recursos destinats als bombers, tant funcionaris com voluntaris.

Estem portant a terme una important política d?inversió, iniciada amb l?anterior Govern (com mai, els últims 15 o 20 anys!), en infraestructures, vehicles, equipaments, telecomunicacions i mitjans informàtics, com a peça clau de la millora en l?eficàcia del sistema de resposta a les emergències.

Potenciar l?activitat del Servei Català del Trànsit per aconseguir el compliment de l?objectiu de disminució de l?accidentalitat mortal en un 50% l?any 2010

El DIREP, juntament amb el seu òrgan específic de gestió i ordenació del trànsit, el Servei Català de Trànsit, té encomanada la tasca de reduir la sinistralitat l?any 2010 en un 50%, com a mínim, respecte de l?any 2000.

L?any 2007 vam aprovar 408 accions per reduir la sinistralitat viària a tot el territori durant l?any 2007. També vam aprovar el Pla integral contra la velocitat excessiva, que inclou 125 trams de la xarxa viària sota control, uns punts en què hi ha instal·lats i en funcionament 91 cinemòmetres.

I, tal i com ja he dit, recentment la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària ha donat llum verda al nou Pla de seguretat viària 2008-2010 que estableix 57 accions agrupades en tres línies mestres d'actuació:

La lluita contra la velocitat excessiva, l'excés d'alcohol i drogues i la promoció d'articles de seguretat passiva.

La cooperació amb els municipis i les diputacions.

L?adopció de mesures que combinin la seguretat ambiental amb la seguretat viària i la mobilitat, com la reducció de la velocitat, el canvi modal o la creació de carrils bus-VAO (vehicles d'alta ocupació).

Aquest és, doncs, quan ha passat només un any, l?estat de consecució dels objectius que aquest Govern es va marcar a l?inici de la legislatura.

5.- Un compromís públic per assolir aquestes 10 millores importants

Finalment, m?agradaria definir, públicament i amb una certa solemnitat, els aspectes de la seguretat del nostre país que tenim la prioritat de millorar en aquesta legislatura. Els vull anunciar avui perquè es tracta d?un compromís públic amb la ciutadania per assolir uns objectius que ens semblen de primer ordre. Per aquesta rellevància, també em comprometo a buscar el màxim consens possible amb les forces socials i polítiques de Catalunya a l?entorn d?aquests objectius. Aquests objectius seran tema de debat en el si del Consell de Seguretat.

5.1 Estabilitzar a la baixa el nombre de delictes i millorar els mitjans per assolir una resposta més eficaç a les demandes de la ciutadania. I potenciar, encara més, la prevenció, especialització i coordinació amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat en matèria de crim organitzat i terrorisme.

5.2 Ampliar la necessària complicitat ciutadana a l?entorn dels Mossos d?Esquadra per augmentar encara més el seu reconeixement social com a cos de policia propi, modern, professional i democràtic.

5.3 Augmentar específicament la sensibilització i pressió social per aconseguir reduir el nombre de dones mortes per violència masclista, i millorar l?eficàcia policial per evitar la victimització reincident.

5.4 Complir l?objectiu europeu d?haver reduït a la meitat, a l?acabar el període 2000 ? 2010, el nombre de morts per accident de trànsit, respecte a l?any 2000.

5.5 Desenvolupar el 112 com a únic telèfon d?emergència per a la ciutadania, i la xarxa Rescat com a eina de comunicacions de tots els cossos operatius de seguretat, que ha d?arribar també a les policies locals.

5.6 Disposar d?un Cos de Bombers de Catalunya encara més eficaç i eficient, continuant la renovació que es produeix aquests últims anys de les seves instal·lacions, materials i parc mòbil.

5.7 Consolidar territorialment i per àmbits una estructura operativa de Protecció Civil que impliqui i coordini tots els sectors i nivells implicats.

5.8 Aconseguir el reconeixement nacional i internacional del nou Institut de Seguretat Pública de Catalunya com ?la universitat de la seguretat?, que garanteix una formació integral i d?excel·lència dels professionals dels diversos sectors de la seguretat i que alhora impulsa una recerca de qualitat.

5.9 Establir una millor regulació (llei i reglament pendents) i un consens social a l?entorn del necessari equilibri i convivència entre els drets dels qui volen gaudir de les activitats lúdiques i dels qui treballen en aquests àmbits, vetllant per la qualitat i la seguretat de les activitats i serveis en matèria d?espectacles a Catalunya i promovent la responsabilitat social en la industria del joc, per reduir la possible incidència negativa del joc en alguns sectors de la població.

5.10 Un element general per acabar, que aglutina una mica tots els altres: millorar el grau de participació, complicitat i coresponsabilització a l?entorn de les polítiques públiques de seguretat, comptant especialment amb els mateixos professionals implicats i amb el món local.