1. Adverteix que “l’onada reaccionària dels drets iles llibertatsque s’estan produint al nostre entorn poden suposar un retrocés”
  2. El cap de l’Executiu, acompanyat de la consellera Tània Verge, ha encapçalat l’acte de celebració del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, que ha començat amb el tradicional desplegament de la bandera a la balconada del Palau de la Generalitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha anunciat aquest migdia que “el Govern de Catalunya té la ferma decisió que Catalunya aculli en els propers temps un Memorial LGTBI+” . Ho ha dit durant l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional de l’Orgull per a l’alliberament LGBTI+ i després del desplegament de la bandera a la balconada principal del Palau de la Generalitat.


En aquest context, el cap de l’Executiu ha fet referència a “l’onada reaccionària dels drets i les llibertats que s’estan produint al nostre entorn” i ha avisat “que poden suposar un retrocés”, i que, precisament, “perquè no volem cap retrocés, perquè volem tots els avanços i els volem per tothom, és imprescindible també honorar la memòria” i per això “impulsarem aquest Memorial LGTBI+”.


Desplegament de la bandera LGTBI+ a la balconada principal del Palau de la Generalitat
Desplegament de la bandera LGTBI+ a la balconada principal del Palau de la Generalitat (Fotografia: Arnau Carbonell)
{"name":"2023/06/28/16/15/83dff70b-18f2-4016-9631-1e2ed57d4cdd.jpg","author":"Arnau Carbonell ","type":"0","location":"0","weight":175059}

Aquest espai ha de ser “un espai més del conjunt de la memòria històrica i democràtica del nostre país amb tants i tants espais”, el primer Memorial LGBTI+ del sud d’Europa i el cinquè al món.


D’aquesta manera, ha insistit en la necessitat que “la memòria històrica es conservi”, perquè “els drets no venen del no-res, ni per generació espontània, sinó que es lluiten, s’aconsegueixen i es mantenen” i això és necessari que ho tinguin molt present “els joves del nostre país, que avui tenen moltíssimes més oportunitats per expressar la seva orientació sexual plenament i per poder sentir i veure reconeguda la seva identitat de gènere més que no pas generacions que ens han precedit en aquesta lluita”.


Durant la seva intervenció, el cap del Govern també ha reconegut que “arribar aquí no ha estat fàcil” i que “els drets que avui treballem perquè siguin una realitat arreu del nostre territori, no s'han aconseguit pel simple pas del temps, o com un fenomen natural”, sinó que “hi ha hagut moltíssima lluita al darrere, patiment, incomprensió i repressió”. Per això, “les grans victòries que hi ha hagut, àmplies majories i un canvi a nivell social i polític, avui hem de celebrar i hem de batallar per mantenir-ho”, ha dit. I ha afegit que avui “és un dia per la memòria, per honorar la memòria de totes aquelles i aquells que van fer el primer pas, que moltes vegades és el més difícil, és el que genera més rebuig i incomprensió o el que porta a patir més atacs”, ha reblat. .


El president ha tancat la seva intervenció assegurant que el Govern seguirà avançant amb el que serà l’avantprojecte de la llei Trans a Catalunya i seguirà treballant també “incorporant la perspectiva LGTBI+” en totes les polítiques públiques, perquè “no es tracta d’una política sectorial, sinó que és una política de país”, perquè ha advertit “un país no pot ser plenament lliure si la totalitat dels seus ciutadans i ciutadanes no se senten plenament lliures”. I per això calen moltes lluites, molt diverses, però cal també seguir perseverant en la defensa dels drets i les llibertats”.


El president Aragonès a l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional de l’Orgull per a l’alliberament LGBTI
El president Aragonès a l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional de l’Orgull per a l’alliberament LGBTI (Fotografia: Arnau Carbonell)
{"name":"2023/06/28/16/17/425e5f76-ce33-478b-8b52-e94235f73a92.jpg","author":"Arnau Carbonell ","type":"0","location":"0","weight":193985}

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha dit que amb la creació d’aquest Centre de Memòria i Documentació LGBTI+, l'Executiu dona compliment al Pla de Govern i fa una aposta per les polítiques de memòria democràtica i per la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGBTI+. “Davant l'auge de l’extrema dreta, la memòria és més necessària que mai; necessitem fer memòria per tenir un present i un futur de drets i llibertats”, ha subratllat la consellera Verge. “La lluita del moviment LGBTI+ és part de la conquesta pels drets i les llibertats al nostre país, i per això mereix tenir un espai memorial; un espai per preservar aquesta memòria col·lectiva, per difondre-la i per acostar-la a la ciutadania”, ha explicat.


El Centre de Memòria i Documentació LGBTI+ serà una realitat a Catalunya gràcies a la col·laboració entre els departaments d’Igualtat i Feminismes, Cultura (a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya), i Justícia, Drets i Memòria (a través del Memorial Democràtic), així com d’entitats LGBTI+ com el Casal Lambda, que compta ja amb el Centre de Documentació Armand de Fluvià, el major fons documental sobre diversitat sexual i de gènere del nostre país.


Verge ha insistit que Catalunya és “un país que lluita, que no calla, que es revela contra l’LGBTI-fòbia, i que és i serà sempre refugi i punta de llança en la defensa dels drets humans”. A les persones representants del moviment LGBTI+ presents a l’acte, els ha dit: “El nostre Orgull més gran sou vosaltres. Les persones i entitats LGBTI+ que heu defensat amb el cos el dret a ser lliures, a no patir discriminacions ni violència per l’orientació sexual o la identitat de gènere, i que tothom pugui ser tal com és en totes les etapes de la vida, també quan ens fem grans. Recordar-ho també és memòria democràtica”, ha conclòs.



El Memorial serà el cinquè Centre de Memòria i Documentació LGBTI+ del món


Amb aquest nou espai, el Govern aposta per recuperar i preservar la memòria democràtica del moviment LGBTI+, que és patrimoni de tota la societat. A dia d’avui, a Catalunya encara hi ha pocs monuments i espais que posin en valor la lluita de les persones que han contribuït a fer de Catalunya un país més lliure en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere; la Glorieta Sònia Rescalvo a Barcelona, el Triangle rosa de Sitges o el Mural LGBTI de Ripollet són alguns dels pocs exemples de què es disposa al país.


A nivell internacional, hi ha diversos espais i institucions dedicades a la conservació i l’exposició de la història del col·lectiu LGBTI+, i també a la recollida d’arxius i documentació del moviment, per tal de preservar-ne la integritat i garantir-ne la divulgació. Com a Memorials LGBTI+, trobem el Schwules Museum de Berlín, l’IHLIA LGTB Heritage Center d’Amsterdam, el GLBT History Museum de San Francisco i el Leslie Lohman de Nova York. El de Catalunya serà, doncs, el cinquè Centre de Memòria i Documentació LGBTI+ del món.


El futur Centre de Memòria i Documentació LGBTI+ es planteja com un espai de país pel que fa a la recuperació i la divulgació de la memòria democràtica LGBTI+. Un espai que aspira a ser una referència a nivell internacional, especialment en l’àmbit del sud d’Europa.


Es preveu que el Memorial disposi d’un espai expositiu, que ajudi a difondre la memòria democràtica del col·lectiu LGBTI+ de Catalunya. També es preveu que compti amb un centre de documentació del moviment LGBTI+.


Així mateix, el nou espai permetrà potenciar la recerca acadèmica en l’àmbit LGBTI+ i l’estudi de les implicacions que aquest moviment ha tingut a nivell històric, polític, social i cultural al nostre país. A més, en el marc de la posada en marxa del Memorial, es crearan una sèrie de recursos pedagògics que afavoreixin la divulgació de la memòria del moviment LGBTI+ entre infants i adolescents, i que promoguin els valors de la igualtat i el respecte per la diversitat.


Finalment, el Memorial vol esdevenir un punt de trobada del col·lectiu LGBTI+ i del seu teixit associatiu, promovent i dinamitzant la realització d’activitats. En aquest sentit, es preveu que el Centre treballi amb una visió de país i pugui actuar com a ens dinamitzador de projectes territorials sobre la memòria i els drets LGBTI+.


Catalunya, país capdavanter en la defensa dels drets LGBTI+


Catalunya ha estat des de fa dècades un país compromès amb els drets humans, i el pol més actiu del sud d’Europa en la defensa dels drets de les persones LGBTI+ després dels fets d’Stonewall de 1969. Va ser a Catalunya on van sorgir les primeres associacions LGBTI+ de tot l’Estat fa cinquanta-tres anys, i va ser a Barcelona on el 1977 es va organitzar la primera manifestació en protesta per una llei franquista que criminalitzava i reprimia les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere.


En aquest sentit, la consellera Verge ha subratllat que “no és casualitat que el primer Memorial LGBTI+ del sud d’Europa sigui a Catalunya”. “Totes les lluites que avui recordem en el Dia Internacional de l’Orgull per a l’alliberament LGBTI+ han fet de Catalunya un país capdavanter en l’avenç dels drets de les persones LGBTI+”, ha dit.


L'any 1998, Catalunya es va convertir en el primer territori de l’Estat en reconèixer les parelles de fet entre persones del mateix sexe, incloent el dret a l'adopció el 2005. Així mateix, el 2014 es va aprovar la Llei 11/2014 per protegir els drets de les persones LGBTI+. Gràcies a aquesta norma, s’ha desplegat la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI