El Govern ha fet un pas més en el desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya (LCC) amb l’aprovació avui de les característiques específiques del Pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència. Aquest Pla preveu sotmetre l’activitat científica a una avaluació externa que, en cas de ser positiva, atorgarà una credencial per accedir a ajuts competitius. Els departaments universitaris, els instituts de recerca propis i els centres adscrits podran participar en el Pla mitjançant les universitats i rebre una credencial de la seva activitat en recerca. Aquesta credencial d’excel·lència en recerca, desenvolupament i innovació tindrà una validesa de cinc anys.

En el Consell Executiu també s’ha aprovat els nomenaments, que van a càrrec del Govern, de dos òrgans claus de la LCC: el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), òrgan consultiu del Govern per prendre les grans decisions estratègiques de país en l’àmbit; i el Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya, assessor en polítiques de mecenatge en R+D+I. Concretament, s’han nomenat els set membres del CORICAT i els dos vocals del Consell del Mecenatge.

Característiques del Pla

Les característiques específiques que s’han aprovat avui defineixen els requisits de participació dels departaments avaluats, pel que fa a data de constitució, personal investigador, requisits de recerca mínims del personal, entre d’altres; i les característiques del procés d’avaluació, que durà a terme l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). En cas que una unitat de recerca no obtingui la credencial, hi pot tornar a optar una vegada hagi donat resposta a les propostes de millora del comitè avaluador.

El Pla estratègic universitari de recerca d’excel·lència vol promoure i consolidar la recerca a les universitats, i fomentar la generació de coneixement d’impacte i la transferència. A més, reconeix l’esforç i la implicació de les universitats per potenciar la internacionalització i la qualitat de la recerca, i també la interconnexió i la col·laboració científica. Aquest Pla ha d’impulsar els projectes estratègics en recerca i les polítiques científiques que fomentin la participació i promoguin la mobilitat del personal investigador i la formació d’equips pluridisciplinaris o interdisciplinaris.

Nomenaments

Els membres del CORICAT designats pel Govern són Eudald Carbonell Roura, arqueòleg i catedràtic de Prehistòria; Anna Fontcuberta Morral, física i cap del Laboratori de Materials Semiconductors de l’Escola Politècnica Federal de Lausana; Dirce Marzoli, directora de l’Institut Arqueològic Alemany; Joan Massagué Solé, oncòleg, director del Sloan Kettering Institute de Nova York i Premi Nacional de Recerca 1999; Núria Oliver Ramírez, enginyera en Telecomunicacions i doctora en IA pel Massachusetts Institute of Technology; José Manuel Silva Rodríguez, enginyer agrònom que va ser director general de Recerca de la Comissió Europea; i Carme Torras Genís, doctora en Informàtica, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC) i Premi Nacional de Recerca 2020. Es designen per un període de cinc anys, renovable per cinc anys més, i amb efectes des de la data de constitució del CORICAT.

Els dos vocals del Consell del Mecenatge són la presidenta de la Fundació MACBA, Ainoha Grandes Massa i, el director de la Fundació BBVA, Rafael Pardo Avellaneda. En aquest cas, es designen per un període de quatre anys, renovable per períodes iguals.

Desplegament de la LCC

La constitució de la CIRI, el passat mes de maig, va donar el tret de sortida al desplegament de la LCC que permetrà posar en funcionament els altres dos òrgans previstos a la llei: el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) i el Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya. Així mateix, permetrà desplegar els quatre plans i estratègies contemplats a la llei:

1. Pla estratègic universitari en recerca i transferència d’excel·lència.
2. Estratègia d’igualtat de gènere a la ciència. Té com a objectiu promoure la paritat de dones i homes en tots els àmbits del sistema català de ciència i la incorporació de la perspectiva de gènere com una categoria transversal de la producció de coneixement.
3. Estratègia de ciència oberta. Per tal de permetre que personal investigador dipositi la producció científica i les dades de l’activitat de recerca en repositoris amb accés obert i de manera entenedora.
4. Estratègia d’innovació i transferència de coneixement. Per enfortir un ecosistema avançat en innovació alineat amb els reptes territorials, socials i empresarials i que promoguin una economia i una societat fonamentada en el coneixement.