- El cap de l’Executiu ha assegurat en una entrevista a “El Matí de Catalunya Ràdio” que "la independència no es fa només desitjant-la molt, sinó que s'aconsegueix gràcies a un esforç col·lectiu, amb grans majories i reconeixement internacional"
- Aragonès remarca que “l’amnistia ha de ser el punt de partida per començar una segona fase de la negociació” amb l’Estat que abordi el fons de la relació entre Catalunya i Espanya
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha destacat aquest matí davant els micròfons d’El Matí de Catalunya Ràdio, que el país té avui una “gran oportunitat” de negociar amb l’Estat espanyol que no pot desaprofitar. “El 2017 no teníem l’oportunitat d’obrir una negociació amb l’Estat. Ara hi ha una disposició, per necessitat, a parlar i escoltar, i crec que hem d’aprofitar aquesta oportunitat”, ha declarat. I ha demanat a les forces sobiranistes “mirar endavant” per poder avançar: “La independència no es fa només desitjant-la molt, sinó que s'aconsegueix gràcies a un esforç col·lectiu, gràcies a obtenir grans majories internes, gràcies al reconeixement exterior i gràcies a construir els camins. I això és el que intentem fer”.
Aragonès ha reiterat que “l’amnistia, avançar cap a l'autodeterminació i les mesures d'impacte immediat sobre el benestar dels ciutadans de Catalunya” són les condicions essencials d’aquesta negociació. Per això ha insistit que “l’amnistia és el punt de partida per començar una segona fase de negociació” on “s’haurà d’acabar aprovant una llei d’amnistia”, i on caldrà abordar finalment “el fons de la qüestió, que és la relació entre Catalunya i Espanya”.
“Cal culminar aquestes qüestions antirepressives per estar en peu d'igualtat i fixar entre tots un mecanisme que ens permeti que la propera vegada que votem sobre la independència el resultat sigui reconegut per la comunitat internacional”, ha apuntat. I, en aquest sentit, el president ha defensat que fer una declaració unilateral d'independència “ara mateix no serviria per res si no ve acompanyada d’un reconeixement internacional”.
En relació amb la taula de negociació amb el Govern espanyol, el cap de l’Executiu ha defensat que l’estratègia de diàleg va contribuir a alliberar els presos polítics, “una anomalia que s’havia de resoldre” perquè era “una qüestió política” i no una situació personal. “Vam complir la nostra obligació de crear les condicions perquè els presos poguessin sortir, i aquest és un gran pas, com ho és també derogar el delicte de sedició”, ha reblat.
Al final de l’entrevista el cap de l’Executiu s’ha referit a les polítiques de salut mental, que, “des del primer moment han estat una prioritat del Govern” i on ha destacat la incorporació de 80 milions d’euros al pressupost per “reforçar els professionals i reduir les llistes d’espera”. També ha destacat l’esforç en l’àmbit de l’habitatge on el Govern incorporarà 10.000 habitatges protegits a Catalunya en els pròxims tres anys.