Segons Baltasar, “ens convé, més que mai, abordar conjuntament la crisi ambiental i la crisi econòmica des de la mateixa perspectiva, mesurant molt bé quins seran els efectes ambientals de les nostres decisions des del primer estadi en què es prenen”, referint-se a l’avaluació ambiental com a instrument tècnic i administratiu destinat a garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la preparació, l'aprovació i el seguiment dels plans i els programes que poden tenir efectes significatius per al medi ambient.

 

En avaluació de plans, en l’últim trienni s’han emès 277 resolucions prèvies sobre l’aplicabilitat del procediment, 630 documents de referència i 336 resolucions sobre memòries ambientals. L’avaluació ambiental s’ha aplicat a programes (Programa de desenvolupament rural de Catalunya, programes de gestió de residus de Catalunya, de planificació d’espais fluvials, etc.) i a plans. Entre els plans avaluats cal destacar els diversos plans territorials parcials i plans directors territorials promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, així com els plans territorials sectorials (plans de ports i d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, residus municipals de Catalunya, etc.) i els instruments de planificació de la mobilitat (plans directors de mobilitat, plans de mobilitat urbana, etc.). Un esment a part mereix l’avaluació ambiental del planejament urbanístic que constitueix el gruix principal dels plans i programes avaluats.

 

Pel que fa als projectes, el nombre de declaracions d’impacte ambiental emeses anualment pel Departament de Medi Ambient i Habitatge des de l’any 2005 se situa entre la trentena i la quarantena –tret de l’any 2006 en què es va arribar a 48-, de les quals a l’entorn del 95% són favorables. Per tipologies, els projectes relacionats amb les infraestructures viàries representen a l’entorn de la meitat del global de projectes al llarg de la sèrie històrica disponible. Destaquen, en segon terme, els projectes que incideixen sobre espais d’interès natural amb reconeixement legal, especialment durant els anys 2006 i 2009.

La publicació que s’ha presentat avui exposa uns quants casos que mostren com l’avaluació ambiental ha servit per afegir una millora ambiental substantiva i tangible a les propostes de planificació i a la seva execució. No obstant, el conseller n’ha destacat dos que, per ser tant recents, no apareixen a la publicació. Es tracta, d’una banda, de l’avaluació d’impacte dels projectes eòlics, dels quals s’han avaluat 143 des del mes de juliol fins fa dues setmanes, i han fet possible un gran salt en el creixement de l’energia eòlica al nostre país. I de l’altra, l’avaluació d’impacte ambiental de les obres de distribució i dels projectes de concentració parcel·lària del canal Segarra –Garrigues, que resol el contenciós que el nostre país tenia amb la Comissió Europea des de l’any 2003.