Catalunya assoleix màxims històrics en la producció científica i se situa per davant de Finlàndia i Àustria

Catalunya assoleix màxims històrics en la producció científica i se situa per davant de Finlàndia i Àustria

query_builder   2 novembre 2010 13:55

event_note Nota de premsa

Catalunya assoleix màxims històrics en la producció científica i se situa per davant de Finlàndia i Àustria

 
 
  • Són dades recollides en el segon informe trimestral d’R+D+I elaborat per la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació
  • La producció científica catalana representa més de la quarta part de la de l’estat espanyol (26,1%)
  • Malgrat la situació de recessió econòmica general, la inversió de la Generalitat en R+D+I ha arribat als 954 milions d’euros, cosa que confirma que s’ha acomplert el compromís d’inversió establert en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
 
La producció científica catalana ha assolit un volum de gairebé 15.000 documents (14.918), xifra que suposa un increment del 12,1% de mitjana anual des de l’any 2003 fins al 2008 (8.393 documents) i passa a representar, per primera vegada, més de la quarta part de la de l’estat espanyol (el 26,1%). L’estat espanyol és el 9è del món en producció científica.
 
Catalunya va superar el 2008 la producció científica de països com Àustria, Finlàndia o Noruega, respecte als quals es va apropant, o fins i tot superant, en producció científica. Així, Catalunya va produir 14.918 documents, per sobre dels 12.865 de Finlàndia, els 14.473 d’Àustria o els 10.927 de Noruega.
 
Són xifres de l’informe trimestral en R+D+I, elaborat per la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), i que avui s’ha presentat al Consell de Govern. L’estudi recull les dades de la producció científica de Catalunya i la seva qualitat, comparant-les amb alguns països europeus de grandària similar i amb el conjunt de l’Estat espanyol. Així, ha estat possible quantificar la producció científica materialitzada entre els anys 2003 i 2008, el període més recent que és possible analitzar, atès que, per a fer-ho, és necessari esperar almenys dos anys des de la publicació de les dades.
 
Els articles de científics catalans estan per sobre de la mitjana mundial pel que fa a les vegades que són citats en publicacions científiques de tot el món. Aquest concepte es coneix com índex d’impacte normalitzat. En el cas de Catalunya, l’índex assoleix el nivell 1,40, mentre que la base mitjana mundial és l’1. Aquest nivell és comparable al de Finlàndia (1,39), Àustria (1,38) o Suècia (1,48) i significativament superior al d’Espanya (1,13), que ja inclou el de Catalunya.
 
A més, en el cas de Catalunya, cal tenir present que els indicadors assenyalen un índex de productivitat relacionada amb la qualitat relativa dels investigadors més alt que en els altres països de referència, ja que la inversió en R+D i el nombre d’investigadors per milió d’habitants és significativament inferior en el cas català.
 
L’informe de la CIRI també presenta dades de Catalunya quant a la producció científica i la seva qualitat dividides per grans àrees científiques temàtiques segons la classificació del grup de recerca espanyol SCOPUS. Les dades mostrades han estat processades pel grup SCIMAGO (www.scimago.es) a partir de la base de dades de l’empresa SCOPUS, la qual integra el més gran volum de revistes científiques existents.
 
Aquestes dades, que permeten fer una comparació conjunta de paràmetres de producció científica (nombre de documents per milió d’habitants) i de qualitat científica (a-impacte normalitzat i b-concesions de l’European Research Council per milió d’habitants de població com a indicador d’excel·lència d’alt nivell), assenyalen que Catalunya té un perfil similar a Suècia o Finlàndia, superior a Àustria o Noruega i molt superior al conjunt espanyol (fins i tot si s’hi inclouen les dades corresponents a Catalunya).
 
Les àrees en què Catalunya té una qualitat més són:
 
  • Impacte normalitzat superior a 1,5, i per aquest ordre: Veterinària i Energia (ambdues amb producció moderada-baixa; Enginyeria (producció mitjana-alta) i General - publicacions en àmbits sovint difícils de classificar (prod. baixa); Enginyeria Química (producció mitjana); Ciències Ambientals (prod. mitjana) i Ciències de la terra i l’espai (prod. mitjana).
  • Impacte normalitzat entre 1,25 i 1,5, i per aquest ordre: Empresa, Gestió i Comptabilitat (prod. baixa); Física i Astronomia (prod. alta) i Medicina (prod. molt alta); Arts i humanitats, Infermeria (prod. baixa); Agricultura/ciències biològiques (prod.alta); Química (prod. molt alta); Ciències de la Computació i Matemàtiques (ambdues amb prod. mitjana-alta), Ciències dels Materials (producció mitjana) i professions salut (producció baixa). La pràctica totalitat de les altres àrees estan entre 1 i 1,25.
 
Amb aquestes dades es pot concloure que Catalunya té com a àrees científiques més rellevants (qualitat per sobre d’1,25 d’índex d’impacte normalitzat i producció mitjana alta-molt alta):
 
  • Bloc Tècnic: Enginyeria, Enginyeria Química. (Energia amb prod. baixa)
  • Bloc Ciències experimentals: Química, Ciències de la terra i de l’espai; Ciències de la computació; Matemàtiques; Física i Astronomia; Ciències dels Materials
  • Bloc Ciències de la vida i salut: Medicina, Agricultura/Ciències biològiques i Ciències ambientals.(Veterinària, Infermeria i professionals de la Salut amb producció baixa)
  • Bloc Humanitats i Ciències socials: (Arts i humanitats, Empresa/Gestió/Comptabilitat i General, totes producció baixa).
 
Pel que fa als bons resultats dels indicadors de competitivitats dels investigadors de Catalunya el 12,4% dels investigadors ICREA han aconseguit una concessió de l’European Research Council. La meitat d’aquest investigadors estan en universitats i l’altre pertanyen a centres CERCA.
 
En l’informe també es fa referència a la despesa executada en matèria d’ R+D+I al llarg de l’any 2009 i la seva relació amb els objectius previstos en el Pacte Nacional de Recerca i Innovació (PNRI). En concret, la inversió assolida en R+D+I ha arribat als 954 milions d’euros, 834 dels quals corresponen a R+D. Això suposa que, en el cas de la R+D, la inversió materialitzada confirma l’acompliment del compromís establert en el PNRI, un cop actualitzats els càlculs i aplicada la caiguda del Producte Interior Brut registrada pel conjunt de l’economia.
 
L’informe conclou que actualment l’esforç per a R+D+I és encara més imprescindible i urgent que fa dos anys, quan es va signar el PNRI, donades les possibilitats que, per a sortir de la crisi econòmica, suposa.
 
En aquest sentit, i en compliment dels objectius del PRI 2010-2013, des del Govern s’ha fet un salt qualitatiu rellevant pel que fa a la integració de l’R+D+I als diferents departaments. Per primera vegada es disposa de plans departamentals sectorials, que s’afegeixen als ja existent de Salut i Agricultura. S’ha elaborat plans alineats amb el PRI de quatre departaments: Cultura i Mitjans de Comunicació; Medi Ambient i Habitatge; Política Territorial i Obres Públiques; i Acció Social.

1  

Fitxers adjunts

PDF de la presentació amb els continguts de l'informe

PDF de la presentació amb els continguts de l'informe
PDF | 8564

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined