El Govern ha aprovat avui el Decret de la direcció dels centres educatius públics, que enforteix la figura del director atorgant-li més competències i més responsabilitats per liderar projectes educatius sòlids per als seus centres. El Decret reconeix el director com a “autoritat pública”, per la qual cosa gaudeix de la presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions.

 

El nou Decret no estableix un únic model per a la direcció de centres, sinó que obre les vies perquè sigui cada equip directiu qui decideixi la millor opció segons les característiques del seu centre. En la mateixa línia que el Decret d’autonomia de centres ja aprovat, la norma enforteix el paper de l’equip directiu donant-li més capacitat de decisió, i a la vegada, fixant una avaluació més rigorosa de la seva tasca, a partir del control exercit pel Consell Escolar del centre i pel Departament d’Educació.

 

L’accés a la direcció de centre preveu un concurs de mèrits amb criteris objectius i la valoració per part de la comissió de selecció del projecte de direcció que cada candidat ha de presentar. També inclou l’increment de les atribucions del director quant a gestió pedagògica, econòmica i administrativa i la creació de la figura del Directiu docent professional (més exigent que l’actual) per a determinats centres.

 

 

El Decret destaca la funció de lideratge pedagògic de la persona que exerceix la direcció de centre. Estableix que el director ha de liderar la comunitat escolar del centre a l’hora d’aplicar el projecte educatiu i d’elaborar les actualitzacions del projecte.

 

Aquestes actualitzacions tindran com a objectiu adaptar el projecte a les necessitats educatives del centre en cada moment, per tal d’avançar en la millora de resultats dels alumnes.

 

 

El Decret estableix que el director de centre serà qui proposarà quina plantilla docent ha de tenir el seu centre (el Departament d’Educació haurà d’emetre una resolució motivada si considera que no és l’adient). Això vol dir que el director determinarà quants docents considera que ha de tenir dins el paràmetres establerts pel Departament i de quines especialitats, fet que suposa una notable novetat respecte a la situació actual, en què les plantilles estan fixades des de l’Administració.

 

També serà el director qui nomenarà i cessarà les persones que ocupin la resta de càrrecs unipersonals del centre. La Llei orgànica d’educació fixa que en tots els centres hauran de tenir cap d’estudis i secretari. La Llei d’educació de Catalunya i el Decret de direcció, però, preveuen que en el cas de la resta de càrrecs unipersonals, el director establirà, amb el Consell Escolar de Centre, si és convenient que n’hi hagi, quants i quins hi ha d’haver, quines són les seves responsabilitats i quins són els seus complements retributius, tenint en compte els criteris del Govern i els recursos destinats al centre.

 

A més, el director té la potestat de proposar altres aspectes de la plantilla del seu centre:

 

 

El percentatge de presència d’aquestes tres figures en la plantilla de cada centre quedarà determinada per la proposta del director seguint els paràmetres que el Departament d’Educació establirà posteriorment. Igualment, el director assignarà les jornades especials als docents del seu centre (jornades amb més presència al centre i amb més remuneració).

 

Finalment, com a cap de personal del centre, la persona que ocupi la direcció seleccionarà directament el professorat substitut entre els candidats inclosos en la borsa d’interins.

 

El Decret aprovat avui també dóna més atribucions al director pel que fa a la correcció de les faltes del personal docent. En aquest sentit, la direcció podrà imposar les sancions corresponents en cas de faltes lleus per part del personal del centre, i resoldrà sobre les faltes d’assistència o puntualitat no justificades dels mestres, professors i personal no docent, que porten a la consegüent deducció proporcional de sou.

 

Quant a les faltes greus o molt greus, el director formularà la proposta d’incoació d’expedient disciplinari del docent, però serà el Departament d’Educació qui resolgui.

 

 

El director no només tindrà a la seva disposició els recursos que el Departament d’Educació atribueix al seu centre, sinó que també podrà obtenir recursos econòmics i materials addicionals per la rendibilització de l’ús de les instal·lacions del centre (en el cas dels centres d’educació primària d’acord amb l’ajuntament). A més, pot contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’ordenament i actuar com a òrgan de contractació.

 

El Govern, doncs, dota les direccions de centre de moltes més funcions de les que tenia fins ara. Tal com succeeix amb el Decret d’autonomia de centre, aquest marc d’actuació més ampli comporta també que el centre, i especialment el director, reti comptes a la societat de la seva tasca.

 

És per això que el Decret també estableix una avaluació més rigorosa de la tasca directiva, basada en uns models i protocols fixats per l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que substituirà el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, un cop aprovat el Decret. Cada quatre anys, coincidint amb el final de mandat del director, el Departament d’Educació, amb la col·laboració del Consell escolar de centre, durà a terme l’avaluació de les tasques de direcció dutes a terme per la persona que ha exercit el càrrec.

 

Aquesta avaluació prendrà com a referència destacada els objectius que el mateix director, en el projecte de direcció, s’havia plantejat aconseguir quan va iniciar el seu mandat. Part d’aquests objectius són indicadors quantificables i mesurables objectivament. L’avaluació, no obstant, tindrà també en compte l’exercici del conjunt de funcions que la direcció té encomanades en aquest mateix Decret.

 

En cas que l’avaluació sigui negativa, no es podrà renovar el mandat de la direcció. En cas que sigui positiva, el director podrà renovar el mandat sempre que presenti una actualització del projecte de direcció per als següents quatre anys.

 

 

A banda de les responsabilitats addicionals en terrenys diversos, el Decret de la direcció dels centres educatius públics estableix que el càrrec de director comportarà també reconeixements per als docents que l’exerceixin. L’avaluació positiva de l’exercici de la direcció és un mèrit docent que es tindrà en compte per:

 

 

A més, el director rebrà un complement retributiu que tindrà en compte la dimensió i la complexitat del centre, a més de la diversitat d’ensenyaments que s’hi imparteixen. A aquest complement se n’hi afegirà un altre per cada mandat en què l’avaluació de la direcció sigui positiva i que augmentarà progressivament, cada quatre anys, del 15% al 35%, el 55% i el 75% del complement del director.

 

A diferència del que succeïa fins ara, aquest complement es cobrarà ja mentre el director estigui exercint, no només quan hagi deixat de ser director. Es pretén així reconèixer els professionals que assumeixen la direcció dels centres quan encara l’estan duent a terme. Aquest complement addicional es continuarà percebent quan es deixi d’ocupar el càrrec de director.

 

Un altre element de reconeixement per als directors és que quan ho deixin de ser, i sempre que hagin exercit un mínim de 8 anys, tindran preferència per escollir destí en els concursos de trasllats si és que volen canviar de centre malgrat tenir-hi plaça definitiva en aquell.

 

Finalment, en determinats supòsits que el Departament d’Educació fixarà posteriorment, els directors de centre podran quedar exempts d’impartir docència.

 

El Decret de direcció apodera el director o directora per facilitar un lideratge dels centres més fort. Aquest apoderament té també el seu reflex en el procediment de selecció i en la formació que ha de rebre la persona que estigui al capdavant d’un centre educatiu.

 

El procés de selecció s’estructura en dues fases. En la primera, una comissió formada per tres representants de l’Administració (per primera vegada un d’ells de l’ajuntament), tres membres del consell escolar no professors, i tres professors del centre elegits pel claustre, valorarà els mèrits relacionats amb la competència i l’experiència professionals. En la segona fase, es valoren el projecte de direcció que el candidat ha de presentar i la seva capacitat de lideratge.

 

Si no es presenten candidats a la selecció i el director ha de ser nomenat directament per l’Administració, no consolidarà el percentatge de complement de direcció, ni gaudirà d’altres element de reconeixement, tot i que sí que cobrarà el complement de director durant l’any en què exerceixi. L’objectiu és que tots els centres estiguin dirigits per una persona amb un projecte específic per a aquell centre, per a un període mínim de quatre anys.

 

Respecte a la formació per a les direccions dels centres, se n’estableixen tres tipus diferents:

 

 

 

Més enllà de la regulació de la figura del director de centre educatiu, el Decret incorpora una nova figura de direcció, més professional i amb més autonomia. Aquesta figura rep el nom de directiu professional docent i requereix condicions addicionals a les que es demanen al director tradicional. El directiu professional docent ha d’haver exercit com a director durant quatre anys i és acreditat per un òrgan tècnic del Departament d’Educació.

 

Aquesta figura s’ha creat per exercir la direcció en determinats centres escollits des del Departament d’Educació en funció de la complexitat i dificultat de gestió dels centres.

 

El projecte de direcció que presenta el directiu professional docent ha d’incloure objectius a complir cada any, i no cada quatre anys, com en la direcció tradicional. A més, el directiu professional fixa els complements retributius per major dedicació, innovació i recerca del conjunt de docents del centre i decideix sobre activitats de formació que ha de seguir el professorat del seu centre.

 

El fet que el projecte de direcció, en aquest cas, es marqui objectius anuals va acompanyat d’avaluacions anuals de la tasca directiva. Si aquestes avaluacions són positives, el director professional percebrà un complement retributiu aquell any, que se suma als que també cobren la resta de directors de centre.

 

 

El Decret de la direcció dels centres educatius públics és el tercer decret de desplegament de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) que aprova el Govern, després del Decret de Mapa escolar i el Decret d’Autonomia de centres. Aquests decrets, juntament amb el Decret dels estatuts de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació que el Govern ha d’aprovar properament constitueixen eixos clau de la LEC: autonomia, direcció i avaluació.

 

El Decret d’autonomia té una clara imbricació amb el Decret que avui ha aprovat el Govern, i de fet, són absolutament complementaris. La normativa aprovada al mes d’agost dota els centres i els seus equips directius dels instruments per gestionar, organitzar i decidir aspectes com l’organització dels temps i dels ensenyaments, la decisió dels càrrecs de responsabilitat i la selecció del professorat substitut. Tots aquests aspectes tenen, com s’ha vist, una concordança clara en els preceptes del Decret de direcció.

 

La major autonomia de centres i les majors competències de les direccions dels centres comporten també una avaluació més exhaustiva i rigorosa. La futura Agència d’Avaluació i Prospectiva, de la qual s’aprovaran els estatuts properament, té aquest objectiu: la creació d’un organisme autònom que no només realitzi una avaluació periòdica dels diferents àmbits del sistema educatiu (centres, professionals, alumnes, sistema...) sinó que elabori estudis prospectius per preveure els escenaris de futur amb què es trobarà l’educació en anys posteriors.