- Osona (69,10%), Berguedà (67,15%), Solsonès (62,08%), Moianès (61,13%) obtenen resultats per sobre del 60% de recollida selectiva. L’existència de sistemes com el porta a porta en aquestes comarques, amb elevats índexs de recuperació, explica els resultats
- Disminueix un 8,3% la fracció resta i la generació de residus es redueix un 5,0%, dades positives per al territori i per al conjunt del país
- Un dels objectius a les comarques centrals ha de ser seguir individualitzant la recollida selectiva amb sistemes com el porta a porta o els contenidors tancats amb identificació de l’usuari.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire i Soler, ha presentat aquest dimecres a la Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central, a Manresa, el balanç de la gestió dels residus municipals a les comarques centrals.
Peraire ha explicat que “del total dels residus municipals generats, l’any passat es va recollir selectivament el 57,1%. L’any 2021 l’índex havia estat un 55,6%. S’han recollit selectivament 136.427 tones(253 kg/hab./any). Respecte a 2021 la quantitat absoluta ha baixat 3.431 t o un 2,5%, però aquesta baixada es deu sobre tot a que s’han generat menys residus municipals totals.
Les comarques d’Osona, amb un 69,10%, el Berguedà, amb un 67,15%, el Solsonès, amb 62,08% i el Moianès, amb un 61,13%, obtenen resultats per sobre del 60% de recollida selectiva. L’existència de sistemes com el porta a porta en aquestes comarques, amb elevats índexs de recuperació, explica els resultats.
El Bages obté també un resultat meritori tot i que ha de millorar més (51,62%) i l’Anoia és la comarca amb l’índex més baix (46,49%). Totes dues comarques tenen municipis amb sistemes eficients, amb elevats índexs de recollida selectiva, però la manca d’aquests sistemes a les altres poblacions i especialment a les capitals de comarca, Manresa i Igualada, condiciona els resultats.
Per al director de l’ARC, “els sistemes actuals de recollida ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva, aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”. A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta implantat.
Segons les dades estadístiques de l'any 2022, gairebé el 60% dels municipis que van fer recollida porta a porta a Catalunya van superar el 70% de recollida selectiva bruta i més del 90% van superar el 50%.
Per Peraire “ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”.
La recollida selectiva de les fraccions principals
De les 4 fraccions principals de recollida selectiva l’orgànica, el vidre i els envasos lleugers incrementen lleugerament respecte l’any anterior. La fracció amb més increment són els envasos (20,7%), seguit pel vidre (1,8%) i la matèria orgànica (1,2%). La recollida del paper manifesta una forta disminució (16,7%).
Disminució de la fracció resta
La quantitat de fracció resta ha baixat notablement. Ho ha fet un 8,3% respecte a l’any anterior. Així i tot, els residus municipals generats que no es recullen selectivament encara són la fracció més gran. Les 102.432 t de la fracció resta recollida representen el 42,9%de les tones generades (sense comptabilitzar la runa).
Generació de residus
D’acord amb la nova comptabilització sense runes, l’any 2022 a la demarcació de Catalunya Central s’han generat un total de 238.859 t de residus municipals, un 5,0% menys que a l’any 2021. Si es tenen en compte les runes, la generació total ascendeix a 249.621 t, un 5,2% menys que l’any anterior.
La generació per càpita de residus baixa un 5,5% i se situa en 443 kg/hab./any sense comptabilitzar la runa. Amb runa, la generació per càpita és de 463 kg i la disminució és d’un 5,7%.
L’any 2021 es van generar a les sis comarques centrals 251.509 tones de residus municipals (sense runes, que tal -com estableix la UE- s’han de comptabilitzar amb els residus de la construcció i demolició, tot i que tinguin origen municipal).
Municipis capdavanters en la recollida selectiva
Com passa a les altres demarcacions, els municipis amb millors dades de recollida selectiva tenen implantats sistemes eficients de recollida.
Els 5 municipis que més residus van recollir selectivament són: Sant Quirze Safaja (91,46%, porta a porta, Moianès), Tavèrnoles (89,95%, Punt de recollida centralitzat, Osona), la Torre de Claramunt (89,68% porta a porta, Anoia), Sant Julià de Vilatorta (88,94%, porta a porta, Osona) i la Pobla de Claramunt (88,57%, porta a porta, Anoia).
4
Imatges
