- La consellera Garriga ha celebrat poder “inaugurar aquesta mostra, on veiem els dos artistes frec a frec, i on entenem la importància de tots dos per a Barcelona i per a Catalunya, el país on tots dos van formar-se i inspirar-se artísticament”
- Aquesta excepcional exposició es podrà veure simultàniament, amb peces dels dos artistes als dos museus, del 20 d'octubre al 25 de febrer
La Fundació Joan Miró i el Museu Picasso Barcelona, per primer cop, organitzen i produeixen conjuntament una gran exposició conjunta de Joan Miró i Pablo Picasso als seus museus que celebra l’amistat i els punts de trobada entre els dos artistes, dos genis que van capgirar la història de les avantguardes i de l’art del segle XX i que compartien el mateix esperit transgressor i de llibertat.
L’exposició, que va ser inaugurada ahir al vespre, amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, i ha estat presentada aquest matí als mitjans de comunicació. Al respecte, la consellera de Cultura ha celebrat “poder inaugurar aquesta mostra on veiem els dos artistes frec a frec, i on entenem la importància de tots dos per a Barcelona i per a Catalunya” i ha afegit “Catalunya és el país on tots dos creadors s van formar-se i inspirar-se artísticament”.
La mostra presenta l'obra de Joan Miró (1893-1983) i Pablo Picasso (1881-1973), dos artistes imprescindibles de l’art del segle XX que van mantenir una llarga i fructífera amistat, i que van triar Barcelona per deixar-hi una part important del seu llegat.
Les dues institucions s'uneixen per primera vegada per organitzar i acollir conjuntament aquesta excepcional exposició, que es podrà veure simultàniament, amb peces dels dos artistes als dos museus, del 20 d'octubre al 25 de febrer.
L'exposició s’emmarca en els actes de la Celebració Picasso 1973-2023, amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso, que coincideix amb el quarantè aniversari de la mort de Joan Miró.
A través d'una selecció de més de 300 obres i documents, fa un recorregut per la relació d'amistat i admiració que compartien els dos artistes, resseguint els principals moments en què les seves vides es van creuar, explorant les seves afinitats artístiques, així com el seu vincle i la seva estima per la ciutat de Barcelona. Ofereix una oportunitat única per veure moltes peces dels dos creadors que visitaran la ciutat per primera vegada, com Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso) (1966-1973) de Miró o Les tres ballarines (1925) de Picasso.
“Miró-Picasso” està organitzada conjuntament per la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona, i els seus respectius directors, Marko Daniel y Emmanuel Guigon. Ha estat comissariada per Teresa Montaner i Sònia Villegas, de la Fundació Joan Miró, i per Margarida Cortadella i Elena Llorens, del Museu Picasso Barcelona
“Miró-Picasso” ressegueix els principals moments en què les seves vides es van creuar i n’explora les afinitats artístiques. La proximitat amb els cercles surrealistes, el compromís polític durant la Guerra civil espanyola o els anys foscos de la Segona Guerra Mundial són tres d’aquests moments destacats, mentre que l’interès compartit per la poesia i l’escriptura, la descoberta de la ceràmica com a nova forma d’expressió o la intervenció en l’espai arquitectònic i públic són tres dels camins que tots dos van transitar. Malgrat les diferències, Miró i Picasso van compartir un mateix anhel d'anar més enllà de les convencions artístiques i explorar els límits de la pintura.
L'exposició fa un recorregut per l’amistat de més de cinquanta anys que van mantenir els artistes a través d'obres i documents que donen fe de les seves trobades, les coincidències i divergències en l’àmbit artístic i les amistats compartides. També mostra el vincle de tots dos creadors amb Barcelona, que es va traduir en el llegat que van deixar en forma de museus monogràfics. Tots dos comparteixen la voluntat d’haver-hi creat el seu propi museu, testimoni evident de la gran estima que sentien per la ciutat.
L’estrena del ballet ‘Parade’ dels Ballets Russos de Diaghilev al Gran Teatre del Liceu el 10 de novembre del 1917, amb vestuari, teló i escenografia de Picasso, fixa el punt de partida de la relació entre els dos artistes i també el de l’exposició Miró-Picasso. A partir d'aquí i dividida en set grans blocs temàtics i cronològics, -La trobada, El París del surrealisme, Pintura i escriptura, Anys de guerra, De l’assassinat de la pintura a la ceràmica, L'estil Picasso, el llenguatge Miró, i Miró homenatja Picasso-, traça un recorregut a través del llarg camí compartitdels dos creadors fins al final de les seves vides i trajectòries artístiques, que van ser molt prolífiques per a tots dos artistes.
L'exposició inclou obres que ambdós artistes van presentar en exposicions col·lectives en què van coincidir, així com altres peces cabdals que van tenir un impacte decisiu en les seves respectives trajectòries. Així mateix, a la mostra hi tenen un lloc destacat els materials documentals, que són testimonis excepcionals de l’amistat, dels punts i moments de coincidència i dels projectes compartits: des de revistes especialitzades de prestigi on van publicar fins a la correspondència que van mantenir, passant per fotografies on apareixen junts.
Miró-Picasso es podrà veure simultàniament als dos museus, fent un viatge artístic dels dos artistes tant si es comença la visita per un museu o per l’altre. Les dues institucions acolliran peces tant de Miró com de Picasso en una gran selecció que comptarà amb més de 300 obres i documents, procedents dels principals museus i col·leccions públiques i privades d'arreu del món, entre les quals hi ha una representació important de les pròpies col·leccions de referència que custodien els dos museus, amb l'objectiu de mostrar, una al costat de l'altra, l'obra de dos artistes que van transformar l'art del segle XX amb veu pròpia i una intensitat plàstica sense precedents.
Un total de 76 obres de les que s'hi exhibeixen no s'han vist mai, o molt poques vegades, a Barcelona: peces tan emblemàtiques com La masia (1921-1922), Sense títol (Cap d’home) (1937) o Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso) (1966-1973) de Joan Miró; i Les tres ballarines (1925), Figures a la vora del mar (1931) o La dona que plora (1937), de Pablo Picasso, visitaran la ciutat procedents de museus com el Musée national Picasso de París, el Centre Pompidou, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la National Gallery of Art de Washington o la Tate Gallery de Londres.
A més, obres com Flama en l'espai i dona nua (1932) i L'estel matinal (1940), de Miró, o Las Meninas (1957) i Arlequí (1917) de Picasso, han sortit dels seus museus respectius, fet insòlit que ha passat molt poques vegades, per visitar el museu de l'altre. Un total de 130 peces s'han mogut entre museus amb la voluntat que el públic tingui una experiència única de tota la dimensió creativa dels dos artistes. Per garantir aquesta vivència compartida s'ha creat una entrada combinada per visitar la mostra als dos museus.
L'exposició s’acompanya d’un extens programa d’activitats que es desenvolupen tant a la Fundació Joan Miró com al Museu Picasso, en col·laboració amb artistes i investigadores locals com a eix vertebrador. La programació compta amb gairebé una cinquantena d’activitats, entre les quals es troben tallers i visites per a tots els públics, intervencions crítiques a sales, concerts de flamenc, o jornades lúdiques i acadèmiques. Es pot ampliar informació de les activitats paral·leles a la web de cada museu.
Miró-Picasso ha estat possible gràcies a una suma de moltes complicitats. Compta amb el suport de la Comissió nacional espanyola per a la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso i el Musée National Picasso-Paris, impulsors del programa internacional Celebració Picasso 1973-2023, amb el suport dels governs d'Espanya i França i la col·laboració d’empreses com Telefònica. A més, el projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació BBVA.