Catalunya va ser pionera a aplicar la política de clústers a tot el món fa gairebé 20 anys i avui dia en lidera també la renovació. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010), elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que s’ha presentat avui a la Casa Àsia de Barcelona. El llibre reflexiona sobre l’experiència de Catalunya en aquesta matèria i, ara que la política de clústers ha guanyat un protagonisme considerable en l’àmbit europeu, planteja els reptes i les oportunitats de Catalunya de cara al futur.

 

La política de clústers, entesa com aquell conjunt d’iniciatives de política industrial i empresarial dirigides a millorar l’eficiència competitiva d’un conjunt d’empreses per mitjà del seu replantejament estratègic i la contínua adaptació als desafiaments del mercat global, va començar a ser desenvolupada per la Generalitat de Catalunya l’any 1993. Catalunya va ser, per tant, una de les primeres zones del món en utilitzar aquesta metodologia.

 

El llibre Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010) repassa la política de clústers que des del començament ha desenvolupat la Generalitat de Catalunya, n’examina els resultats i ofereix un marc de referència per al seu futur.

 

La primera etapa de la política de clústers a Catalunya (1993-2004) va introduir el concepte d’estratègia com a element fonamental per a l’enfortiment competitiu. En aquells anys, es van impulsar més d’una vintena d’accions específiques a clústers delimitats geogràficament.

 

La segona etapa (2004-2009) va començar amb l’elaboració d’un mapa que va identificar 42 clústers que generaven el 39% del volum de negoci de la indústria catalana, es va crear l’Observatori de Prospectiva Industrial com a unitat dedicada a la política de clústers, en estreta col·laboració amb una àrea del CIDEM (després d’ACC1Ó) per a la seva implementació. Així mateix, es va iniciar un procés de diversificació de les iniciatives, algunes de les quals ja no anaven tan lligades a clústers delimitats geogràficament. En aquest període, es van impulsar més de vint accions de reforçament de la competitivitat.

 

Renovació actual de la política de clústers

El 2009, el Govern de la Generalitat va decidir reorientar aquesta estratègia, cosa que suposa una renovació de la política de clústers que ve impulsada per les limitacions detectades en el model utilitzat fins llavors, pels suggeriments realitzats per la Comissió Europea i per les implicacions del canvi de model industrial al qual estan assistint en els darrers anys les economies avançades.

 

La renovació consisteix en tres grans canvis:

 

 

Amb aquesta renovació, la política de clústers de la Generalitat de Catalunya és també una de les primeres a aplicar la recomanació de la Comissió Europea d’avançar cap al que s’anomenen World-class clusters, és a dir, clústers de gran dimensió, més transnacionals i més professionals.

 

Exemples més recents d’aquesta nova política de clústers impulsada per la Generalitat són el Kids Cluster i el Clúster Català d’Elaboradors de Productes Gourmet. El Kids Cluster, especialitzat en tots aquells productes destinats al públic infantil, treballa en un mercat format per unes 200 empreses, amb una facturació d’uns 3.000 milions d’euros. Per la seva banda, el clúster de productes gourmet s’enfoca en un mercat on hi ha 280 empreses de productes alimentaris de gamma alta amb un volum de negoci conjunt de 500 milions d’euros.

 

El llibre incorpora també les reflexions d’alguns dels experts internacionals més reconeguts en aquesta matèria, com ara els professors Marco Bellandi, de la Universitat de Florència, que fa un repàs de l’experiència italiana en política de clústers i la seva relació amb la política tecnològica; Christian Ketels, de la Universitat de Harvard, que destaca la importància de la robustesa de les institucions i la competitivitat de l’entorn; i Antoni Subirà, de l’IESE, que reflexiona sobre la utilitat dels clústers com a eina de foment de la competitivitat des de la seva experiència com a ex-conseller d’Indústria de la Generalitat.

 

El secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, durant la presentació de l’estudi, ha destacat que “la política de clústers té una forta incidència en actius immaterials com la generació i circulació del coneixement tàcit entre les empreses, la ràpida difusió de la innovació o la facilitació del canvi estratègic, alhora que millora el diàleg entre l’administració i les empreses. Això configura un entorn apropiat per a l’execució de polítiques públiques per al reforçament de la competitivitat”.

 

És per això que, ha dit Soy, la política de clústers ha estat contemplada en l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana i també en el Pla de Política Industrial 2010-2020, on conforma un dels seus cinc eixos prioritaris d’actuació.