1. L’Executiu demana al govern espanyol que reconegui formalment que Companys va ser represaliat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya i que faci constar a l’expedient judicial la nul·litat dels delictes atribuïts al president

El Consell Executiu ha aprovat l’acord del Govern que permet iniciar el procediment per demanar al govern espanyol la formalització de la nul·litat de les sentències imposades al president de la Generalitat, Lluís Companys, una de les quals el va condemnar a la pena de mort. Coincidint amb el 83è aniversari del seu afusellament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va anunciar aquesta petició que, més enllà del gest institucional, s’ha de concretar en l’emissió del certificat de nul·litat i la seva inscripció als expedients judicials de les causes que es van instruir contra Lluís Companys.

En paral·lel a l’aprovació de l’acord del Govern, la Direcció General de Memòria Democràtica emetrà un ofici adreçat al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica perquè, d’una banda, emprengui les mesures necessàries per incloure la nul·litat als expedients judicials corresponents i, d’altra banda, emeti la declaració de reconeixement i reparació personal a favor de Lluís Companys. L’emissió d’aquesta declaració serà un acte reparador per a la institució de la Generalitat, atès que l’assassinat de Lluís Companys respon a la persecució i repressió sistemàtica que van patir tots els organismes de l’autogovern de Catalunya.

Amb aquest acte, el Govern exigeix que es reconegui el greuge institucional de l’assassinat de Companys, atès que va ser represaliat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya.

L’acord del Govern argumenta que “és una exigència democràtica i de justícia que el Govern de l’Estat dugui a terme un acte de desgreuge a la figura del president Lluís Companys i Jover, que emeti una declaració de reconeixement i reparació personal i faci constar als expedients dels seus processos el caràcter il·legal i radicalment nul de les condemnes imposades contra ell, per tal de fer manifesta, de manera clara i sense matisos, la injustícia dels processos i de l’execució del president de la Generalitat de Catalunya. El silenci i l’oblit jurídics de determinats episodis del passat en els discursos històrics són una opció política contrària als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”.


Mai s’ha emès una declaració expressa de nul·litat dels expedients de les causes emeses contra Companys

Actualment, la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de memòria democràtica, reconeix i declara “el caràcter il·legal i radicalment nul” de totes les condemnes i sancions produïdes per raons polítiques dictades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Així mateix, la norma manifesta la il·legalitat i la il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualsevol altres òrgans penals i administratius que s’haguessin constituït a partir del cop d’estat de 1936 per imposar condemnes o sancions de caràcter personal per les raons esmentades, així com la il·legitimitat i la nul·litat de les seves resolucions.

La mateixa llei estableix que a l’expedient de la causa anul·lada haurà de constar la declaració de la seva nul·litat. Aquest darrer punt, la inscripció de la nul·litat de la sentència a l’expedient judicial, és un dels nous compromisos d’aquesta norma, que ja fa un any que ha entrat en vigor, i que el Govern de la Generalitat considera cabdal per fer explícita la injustícia de les causes instruïdes contra Lluís Companys.

Amb anterioritat a aquesta llei, el Parlament de Catalunya ja havia declarat il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just, mitjançant la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Declaració de reconeixement i reparació personal a favor de Lluís Companys

La llei 20/2022, de 19 d’octubre, de memòria democràtica, reconeix el dret a obtenir la declaració de reconeixement i reparació personal, que es preveu per a aquells que van ser condemnats i sancionats durant la guerra civil i la dictadura per part de tribunals franquistes per motius polítics, ideològics o de creença.

Amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’han dut a terme altres actuacions per aconseguir una declaració de reconeixement que permeti avançar en la restitució de la figura del president Lluís Companys i Jover: el juliol de 2009, arran de la sol·licitud presentada per la seva neta amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, el ministeri competent en memòria democràtica va emetre una declaració de reconeixement i reparació personal en favor de Lluís Companys i Jover. En aquesta declaració deixava constància que va patir violència per raons polítiques i ideològiques i que va ser injustament condemnat a mort en compliment de la sentència imposada per un consell de guerra il·legítim, que es va desenvolupar sota l’acusació de delicte de rebel·lió i que va determinar la seva execució.

Tot i l’avenç que s’havia assolit amb aquest reconeixement simbòlic, es va considerar que la declaració com a “il·legítima” de la condemna, d’acord amb la terminologia emprada en la coneguda com a “Llei de memòria històrica” de 2007, no era suficient, i es van estudiar i iniciar altres vies per restituir la figura del president de la Generalitat de Catalunya. Nou anys més tard, el 21 de desembre de 2018, el Consell de Ministres va aprovar l’acord proposat pel Ministeri de Justícia, pel qual es va emetre una nova declaració de reconeixement i reparació personal en favor de Lluís Companys i Jover, que havia de servir per completar la declaració anterior. Ambdues declaracions s’han considerat manifestacions insuficients per aconseguir la plena restauració de l’honor de Lluís Companys.