El Govern ha donat un nou impuls per avançar en la corresponsabilitat dels homes vers les cures i revertir la desigualtat de gènere en aquest àmbit. El departament d’Igualtat i Feminismes desenvoluparà conjuntament amb les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) un programa de formació dirigit als homes que són pares amb fills i filles a les escoles bressol, a infantil i primària, i també als pares amb fills i filles amb necessitats especials. La col·laboració amb les aFFaC és clau per generar un canvi de base que permeti reconèixer i valorar les cures i el treball domèstic no remunerats i promoure’n la responsabilitat compartida. El projecte Homes-AFA es dotarà amb una subvenció de 470.000 euros entre els anys 2023 i 2024.

Homes-AFA dona resposta a una realitat encara molt estesa perquè, actualment, a Catalunya les tasques de cures es reparteixen de forma desigual entre homes i dones. Una desigualtat que es produeix encara de manera més àmplia en l’àmbit de la criança i la cura dels nens i les nenes. Així doncs, el projecte té per objectiu actuar sobre aquest àmbit i provocar canvis estructurals que permetin revertir aquesta situació. L’Enquesta de salut de Catalunya, 2022 destaca que les dones manifesten ser amb molta més freqüència les cuidadores principals a la llar. La diferència és més notable a la cura de la infància i l’adolescència, on un 21% de dones diuen tenir aquest rol mentre que en el cas dels homes només és un 3,40%. La diferència es manté a la cura de les persones amb discapacitats, on un 30% de dones són les encarregades principals envers un 23,2% dels homes. Finalment, un 11,5% de les dones manifesten ser les cuidadores principals de les persones grans, una tasca que entomen un 7,40% dels homes.

Si prenem com a referència les darreres dades disponibles de l’Enquesta de l’ús del temps de l’Idescat, corresponents a l’any 2010-2011, les dones dediquen, de mitjana, 4 hores i 14 minuts a les tasques de la llar i la família, 1 hora i 39 minuts més que els homes, els quals hi dediquen 2 hores i 35 minuts. Aquesta dedicació més elevada al treball no remunerat es reflecteix en una participació desigual en el mercat laboral. L’Enquesta de població activa del segon trimestre del 2023 mostra que el 73,47% de les persones contractades a temps parcial han estat dones i el principal motiu, que es produeix en el 36,4% dels casos, és per la cura dels fills i les filles. A més, durant el 2021, el 92,14% de les excedències per cura de fills i filles van ser demanades per dones (dossier estadístic Les dones a Catalunya 2022, elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere).

L’enquesta de salut de Catalunya del 2022 també mostra que són les dones de classe social més baixa les que més assumeixen aquest rol de cuidadores principals. En les infàncies i les adolescències superen en un 15,90% els casos de les dones de classe social alta. Pel que fa a les persones amb discapacitat, la diferència és del 12,20%.

Malgrat la persistència de les desigualtats en aquest àmbit, segons l’Enquesta de salut de Catalunya augmenta el nombre d’homes i dones que manifesten compartir les cures dels i les menors (sense discapacitats), que passa d’un 45% a un 55,1%, en el cas de les dones, i d’un 50% a un 65,4%, en el cas dels homes.

La implicació dels homes en les cures no només és imprescindible en termes d’igualtat sinó que també comporta beneficis per a ells mateixos. Cuidar repercuteix en el seu benestar emocional i físic. Un estudi de la Universitat de Connecticut (EUA) publicat per la International Journal of Nursing Sciences (Scatliffe et al., 2019) afirma que per als pares la cura plena de les seves criatures augmenta l’oxitocina, fet que comporta un increment de l’activitat cerebral en zones associades a la recompensa i l’empatia. La relació infant-pare és bidireccional, ja que a la vegada que el pare es vincula emocionalment amb el desenvolupament de la seva criatura aquesta també ho fa i desenvolupa així un vincle més fort amb la seva figura paterna. A més, que els pares s’involucrin en els cures també és beneficiós per als infants. Aquells amb pares corresponsables vers les cures tenen un model que pot ser reproduït intergeneracionalment. Tal com indica l’estudi de l’Imperial College de Londres publicat a la revista Infant Mental Health (Sethna et al., 2017), els infants amb pares més compromesos, sensibles i menys controladors tenen un millor desenvolupament cognitiu, almenys fins als dos anys d’edat, que aquells amb pares que interactuen menys.

El programa de formació Homes-AFA de corresponsabilitat d’homes i dones adults responsables de nens i nenes s’emmarca en el conjunt de mesures del Govern que promouen l’equitat de gènere entre els nens i les nenes, des d’una perspectiva interseccional, com ara l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius. Aquestes mesures aborden diverses manifestacions de les desigualtats de gènere en combinació amb altres factors socials i territorials, i es desenvolupen en diversos àmbits, com ara la promoció de l’educació sexual integral en aquesta etapa, la prevenció de les violències masclistes, en especial de les violències sexuals, o els serveis de cura de proximitat amb una perspectiva coeducativa.

La importància social, econòmica i per a la igualtat de gènere de les cures ha estat reconeguda en els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. La igualtat de gènere també s’inclou dins l’Agenda 2030 amb l'objectiu de reconèixer i valorar les cures i el treball domèstic no remunerats mitjançant serveis públics, infraestructures i polítiques de protecció social, promovent la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país. A més, l’eix 5 del Pla de Govern de la XIV legislatura persegueix assolir un país feminista fonamentat en la garantia dels drets humans i fixa com a objectiu la promoció d’una economia basada en la justícia de gènere que garanteixi la democratització de les cures i l’equitat en els treballs.