La futura Llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis socials establirà les línies de col·laboració entre administracions i agents socials i reforçarà el paper de les entitats del tercer sector mitjançant l’acció concertada.

El text recull també que els increments de tarifes que paga l’administració per la prestació dels serveis hauran de repercutir en les condicions salarials del personal i l’evolució dels salaris del sector concertat anàloga a l’evolució dels salaris públics.

Foto de grup del Consell general de serveis socials{"name":"2023/11/16/11/09/eeed7194-e4c8-45a0-870f-69faee3d96fb.JPG","author":"DSO","type":"0","location":"0","weight":634022}


El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha avançat en el plenari de Serveis Socials de Catalunya que el Govern està treballant en un nou marc normatiu que agilitzi i enforteixi el sistema de col·laboració entre l’administració i les entitats i agents socials prestadors de serveis. Es tracta de l’Avantprojecte de Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials, que té com a objectiu principal passar d’un sistema contractual que prioritza l’oferta econòmica a un sistema concertat basat en la qualitat del projecte i l’atenció a la persona.

La Llei, aplicable a totes les administracions de Catalunya, definirà la participació de les entitats socials o mercantils en la prestació dels serveis inclosos a la cartera de serveis socials. Es tracta de recursos adreçats a infants i adolescents, gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental, persones amb addicions, famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió, etc. El conseller ha explicat que el Govern considera que el sistema contractual, més rígid i amb procediments més llargs i complexes, amb criteris economicistes, no és l’instrument adient per atendre les persones, amb unes necessitats contínuament canviants que s’han de resoldre amb celeritat. “Les persones tenen dret a rebre un servei amb la màxima qualitat. Aquest és doncs el criteri que cal prioritzar en la valoració dels projectes, que es tinguin en compte el resultat i l’impacte social”, ha reblat. Campuzano també ha destacat que el nou sistema de provisió agilitzarà i flexibilitzarà els processos administratius, donarà més estabilitat a les entitats del sector i afavorirà a l’equiparació dels serveis pel que fa als nivells de qualitat i reforçarà els mecanismes d’avaluació i control, amb independència de qui presti el servei.

Un altre aspecte rellevant que fixa aquest nou marc normatiu és que, d’acord amb la jurisprudència europea, les entitats del tercer sector podran concertar de manera preferent quan hi hagi les mateixes condicions d’eficàcia, qualitat i costos.

L’Avantprojecte estableix que els serveis socials de les administracions catalanes s’han de formalitzar prioritàriament amb l’acció concertada, en què es defineixin les condicions del servei i on el preu no sigui un element essencial. En aquest sentit, es llisten 3 modalitats de col·laboració:

  1. Concert social. Entitats acreditades gestionen serveis del Sistema Públic de Serveis Socials en establiments o amb mitjans de titularitat privada.
  2. Gestió delegada. Entitats d’iniciativa social o privada gestionen serveis que es presten en establiments de titularitat pública.
  3. Conveni singular de cooperació. Regula l’acció concertada amb una altra administració pública, quan és diferent de l’administració titular del servei.

A part de l’acció concertada, el text també regula la figura del bo d’impacte social, una modalitat contractual amb les entitats d’iniciativa social, com a fórmula innovadora orientada a la consecució de resultats a llarg termini. Amb el mesurament de la gestió de l’impacte generat, el bo d’impacte social ha de permetre recuperar la inversió amb una retribució per resultats, fent ús de models de costos objectius i transparents.

El conseller Campuzano durant la seva intervenció{"name":"2023/11/16/11/11/5ce41c5b-8f93-4833-929c-c3fc43a458d5.JPG","author":"DSO","type":"0","location":"0","weight":511312}

Millores salarials pel personal del sector social

Per tal de garantir la qualitat dels serveis socials, el text remarca que s’ha de tenir en compte el component salarial per assegurar una evolució de les retribucions del personal dels serveis que presten les entitats proveïdores equiparable amb la del sector públic.

Amb aquesta finalitat, la normativa estableix per llei que les entitats proveïdores han de repercutir en el salari del seu personal els increments retributius que s’hagin inclòs amb aquesta finalitat en el cost de referència de les prestacions del Sistema públic de Serveis Socials. En aquest sentit, el conseller Campuzano ha recordat que fa una setmana, el DOGC va publicar l’ordre de tarifes, “amb una inversió extra aquest any de 127 milions, 56 milions per l’increment acordat als pressupostos del 4%, 29,2 milions acordat amb el sector per sobrecostos energètics i 41,7 per a finançar serveis clarament infrafinançats”.

L’Agència Pública de Serveis Socials

La normativa també contempla la creació de l’Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya per a la gestió directa dels serveis prestats en equipaments titularitat del Departament de Drets Socials. El Govern aposta per aquesta fórmula organitzativa per garantir i ampliar la gestió pública; l’eficiència pressupostària; la qualitat del servei; l’eficàcia, agilitat i flexibilitat en la gestió dels establiments, dels serveis i dels recursos humans, així com la innovació i la recerca en la implementació de noves fórmules organitzatives.

L’Agència també té entre les seves funcions avaluar la qualitat assistencial i implementar les actuacions necessàries per a la millora contínua de la qualitat. Aquest òrgan també vetllarà per fomentar la recerca pública i la innovació en matèria de serveis socials i promoure la formació dels professionals que s’hi dediquen.

La presidència de l’Agència recaurà en la persona titular de la conselleria de Drets Socials. Comptarà, a més, amb un Consell de Govern on seran representats els departaments en matèria de serveis socials i de salut i el comitè d’avaluació de necessitats dels serveis socials. Es podrà dotar també d’un òrgan de participació.

Garantir els drets lingüístics

La llei inclou un article específic sobre l’ús del català a la xarxa de serveis socials. En aquest sentit, estipula que les entitats prestadores dels serveis han de vetllar pel respecte als drets lingüístics de les persones usuàries i per fer efectiva la seva tria lingüística, en especial a l’hora de garantir el seu dret de ser ateses en català. També assenyala que caldrà emprar el català en els rètols, publicacions i avisos així com en la resta de comunicacions derivades del servei.

Aquestes garanties lingüístiques s’hauran d’aplicar també a l’ús de l’aranès a l’Aran.

4  

Imatges

Foto de grup del Consell general de serveis socials

Foto de grup del Consell general de serveis socials 634022

El conseller Campuzano durant la seva intervenció al Consell

El conseller Campuzano durant la seva intervenció al Consell 511312

Imatge del Consell general de serveis socials

Imatge del Consell general de serveis socials 915701

Imatge del Consell general de serveis socials

Imatge del Consell general de serveis socials 818133