·Es reorientarà el model actual de manera que l’administració catalana torni a ser majoritàriament propietària dels immobles que ocupa, en detriment del lloguer

·Es construiran nous edificis, es rehabilitaran d’altres ja existents i s’optimitzaran espais per adaptar-los a les noves maneres de treballar a l’Administració

El Govern ha aprovat reorientar la política patrimonial actual de la Generalitat cap a un nou model d’ocupació en immobles administratius de propietat, en detriment del lloguer, i ubicats prioritàriament en sòl d’equipaments. La nova política patrimonial també preveu la rehabilitació d’edificis que pertanyen a la Generalitat i l’optimització d’espais ja ocupats actualment (en règim de lloguer o de propietat) per fer-los més eficients i adaptar-los a les noves maneres de treballar a l’Administració en un context de treball híbrid, que combina la presencialitat i el teletreball.

La voluntat del Govern és assolir el màxim estalvi en la despesa immobiliària, garantir l’estabilitat i la continuïtat en la prestació dels serveis públics i dotar la Generalitat de més patrimoni, després de la pèrdua d’actius que es va produir entre els anys 2012 i 2014.

D’aquesta manera, es revertirà la situació actual en què, en el cas de la ciutat de Barcelona, el 63% de la superfície ocupada es troba en règim de lloguer i el 22% en propietat. L’objectiu és que l’any 2038 gairebé el 68% de les oficines estiguin en règim de propietat de l’administració catalana, una proporció lleugerament superior a la que hi havia el 2012.

Estalvis directes i indirectes

Amb aquest nou model de propietat s’obtindran importants estalvis recurrents tant en costos directes (renda) com en costos indirectes (serveis i subministraments associats als immobles) que permetran recuperar la inversió realitzada en un termini de temps que s’estima inferior als 10 anys en la majoria d’operacions, i generar estalvis a partir d’aquesta data que es podran dedicar a altres polítiques públiques. Alhora, aquests immobles suposen un actiu que, en un mercat com Barcelona, mantindrà o, molt probablement, incrementarà el seu valor.

A més dels estalvis econòmics, amb aquest nou model es posarà fi a les disfuncions del model d’ocupació d’edificis en règim d’arrendament. En primer lloc, per la complexitat que comporta per a la gestió patrimonial; i, en segon lloc, per la situació dinàmica i canviant del mercat immobiliari d’oficines, especialment a Barcelona. D’aquesta manera, es garantirà una ubicació estable per als treballadors que presten serveis públics i un model patrimonial més coherent amb la vocació de permanència històrica de la institució.