miniatura

Interior presenta la Jornada sobre el Protocol per a la prevenció, detecció i gestió de situacions d'odi i discriminació en l'àmbit de la seguretat privada

query_builder   29 novembre 2023 18:09

event_note Nota de premsa

Interior presenta la Jornada sobre el Protocol per a la prevenció, detecció i gestió de situacions d'odi i discriminació en l'àmbit de la seguretat privada

El Departament d’Interior ha organitzat, dimecres 29 de novembre, una jornada sobre el Protocol per a la prevenció, detecció i gestió de situacions d’odi i discriminació en l’àmbit de la seguretat privada a la Sala d’actes del Departament. La jornada s’ha adreçat a entitats socials, centres de formació, empreses i persones vinculades al món de la seguretat privada per tractar en profunditat la creació i aplicació del Protocol en aquests àmbits.

Aquest Protocol es va aprovar, publicar i presentar el passat mes de juliol i ja està present en els programes de formació dels centres adscrits. La jornada ha estat un espai on conèixer, amb dades i experiències, els motius que han impulsat la creació del Protocol, el seu procés d’elaboració i seguiment, així com les adhesions i formacions fetes en els primers mesos de funcionament. Per aquest motiu, l’esdeveniment s’ha dividit en tres taules rodones formades per professionals tècnics, formadors, experts en col·lectius de víctimes de situacions discriminatòries i representants del sector de la seguretat privada, per explicar el procés de creació del document des de la seva creació fins a la implementació.

L’acte ha començat amb la intervenció de Manuela Fernández, directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtat i Feminismes: “Les administracions públiques hem d’adoptar un enfocament interseccional per tal de corregir, prevenir i eradicar les discriminacions”.

La directora general d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, Sonia Andolz, ha volgut agrair la participació en l’elaboració del Protocol als membres presents. “La diferència entre una societat democràtica i una que no ho és, és que en una societat democràtica la majoria de la gent viu el dia a dia sentint-se segurs i segures, però precisament per això no volem que ningú tingui menys seguretat que la resta”, defensa.

La primera taula rodona ha debatut sobre la necessitat de la societat d’implementar instruments per entendre la diversitat en tots els seus sentits i posar de relleu les discriminacions que pateixen diferents col·lectius. La intervenció d’Ivan Cano, representant de Salut Mental Catalunya, ha girat al voltant dels problemes de salut mental i la seva invisibilització a la societat: “Hem de ser conscients de les nostres mancances per actuar, tots podem tenir prejudicis, però hem de treballar per evitar les generalitzacions i les limitacions, anant amb compte amb el llenguatge que utilitzem”.

Amanda Sánchez, representant de Fundació Secretariat Gitano, ha exposat les dificultats dels col·lectius vulnerabilitzats per tenir veu a la societat, així com el valor d’aquests projectes des de les administracions. “Penso que no podem canviar la forma de ser de les persones i que tothom sigui millor, però sí que podem posar unes bases perquè el treball que facin sigui ètic, per això aquest Protocol és tan necessari”, afegeix.

A continuació, Kadi Dem, tècnica de l'Àrea Denúncies i Atenció a Víctimes de Discriminació de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (IFE), ha assenyalat que a l’Oficina arriben els formularis “emplenats d’una forma molt genèrica”, que no són profitosos per saber “què ha passat exactament”. “El Protocol posa el full de servei com una eina necessària amb tota la informació perquè l’organisme pugui començar el tràmit concret de forma correcta”, valora.

Finalment, Thaïs Xifreu, cap del Servei de Seguretat Privada, explica: “Els resultats d’aplicació del Protocol encara trigaran a veure’s, perquè és un sector molt nombrós i queda bastant feina per fer”. Emmarca la creació d’aquesta eina específica en la “necessitat de detectar aquestes conductes”, donat que els vigilants són qui “tenen una presència clau quan es donen aquests tipus de situacions”.

La segona taula ha presentat “El Protocol i els materials de formació: com s’han fet i com funcionen", començant amb Martí Navarro, tècnic del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del Departament d’Interior. Navarro ha destacat que el Protocol s’havia elaborat en base a tres necessitats: “La primera és que aquest havia de respondre a problemàtiques reals, la segona és que les eines havien de ser aplicables pel col·lectiu, que no passi que després no arribin al terreny perquè no hi ha recursos, i, finalment, que fossin una eina que generi consens entre les víctimes i els experts”.

Anna Aisa, docent universitària i gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (ACAES), ha acabat la intervenció d’aquesta taula amb una reflexió: “La seguretat privada és en essència preventiva, per tant, tots aquests coneixements del Protocol han de servir perquè aquestes conductes no tinguin lloc. Si tot això no serveix, el Protocol contempla com han d’actuar per protegir les víctimes i millorar la recollida d’informació”.

L’última taula rodona amb el títol "Quins resultats s’esperen de l’aplicació d’aquest Protocol i com està funcionant?", ha comptat amb la primera intervenció de Joan Miquel Martinez, cap de l’Oficina de Delictes d’Odi i Discriminació de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. Martínez destaca la importància de la col·laboració publico-privada entre els cossos de seguretat i el personal de la seguretat privada per mantenir la tranquil·litat de la ciutadania. Així mateix, també assenyala la rellevància d’una bona formació per aconseguir-ho: “La perfecció no existeix, però hem de treballar per apropar-nos a ella”.

Mireia Martin, cap de Formació de l’Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris (ACEDE), ha afirmat: “Quan el Departament d’Interior ens va proposar el Protocol ens va tenir al seu costat, i hem assessorat en tot el necessari perquè s’inclogui dins del catàleg. Els centres de formació som els agents més importants per transmetre el Protocol al sector, però necessitem col·laboració”. “La societat ha canviat molt i els i les vigilants han d’interioritzar aquests canvis”, afegeix.

Per últim, Frederic Romero, vigilant de seguretat que ha format part de les primeres formacions sobre el Protocol, ha destacat la importància d’implementar aquests programes dins els centres, remarcant que les diferències socials i culturals són una realitat cada vegada més vigent i el personal ha d’estar preparat. Al mateix temps, Romero reclama uns materials més accessibles i propers al dia a dia del personal de seguretat per poder implementar els coneixements de forma correcta.

L’acte ha conclòs amb les paraules de Mireia Mata, secretària d’Igualtat del Departament d’Igualtat i Feminismes que ha explicat: “Amb una bona formació del Protocol les dones, persones LGTBI o altres col·lectius vulnerables tindran la seguretat que mereixen, i això en un món que s’està tornant cada vegada més agressiu i violent, amb gent posant en dubte els drets, és especialment important”.

Amb aquesta iniciativa, el Departament d’Interior segueix treballant en garantir la tranquil·litat de la ciutadania i respectar els drets humans i la igualtat de tracte i no discriminació.

Totes aquestes intervencions han ajudat a entendre la importància de l’aplicació d’aquesta eina que la Generalitat de Catalunya posa a disposició de tots i totes les professionals que treballen en l’àmbit de la seguretat privada, amb la finalitat d’enfortir la seva participació en la creació d’entorns segurs per a qualsevol persona víctima de situacions d’odi i discriminació.


1  

Imatges

foto

foto 340547

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined