El Govern aprova el decret que fixa els criteris d'organització de la nova oficina judicial

El Govern aprova el decret que fixa els criteris d'organització de la nova oficina judicial

query_builder   16 novembre 2010 14:42

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el decret que fixa els criteris d'organització de la nova oficina judicial

 
 
  • La reforma de l'oficina judicial pretén millorar l'agilitat del treball, incrementar l'eficiència i racionalitzar la feina de l’Administració de justícia
  • L’objectiu és que els ciutadans obtinguin un servei més pròxim i de qualitat
  • El decret aprovat avui desenvolupa l’article 105 de l’Estatut d’autonomia
El Govern ha aprovat el decret que estableix els criteris d’estructura i organització de la nova oficina judicial. L'oficina judicial és l’organització encarregada de donar suport a l’activitat de jutges i tribunals.
 
D’acord amb l’article 436.3 de la Llei orgànica del poder judicial, el disseny de l’oficina judicial és flexible i la seva dimensió i organització són determinades per l’Administració pública competent. Així, l’article 105 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans de suport als òrgans jurisdiccionals.
 
Principals reformes

Les línies bàsiques de la reforma de l’oficina judicial situen el secretari judicial al capdavant de l'oficina per tal d’alliberar el jutge de les tasques de gestió, fet que li permet concentrar-se en la funció d'administrar justícia; millorar el suport directe a jutges en la seva funció d'administrar justícia; enfortir els mecanismes de direcció de l'oficina judicial, i millorar l'organització i dotació de recursos, així com desenvolupar els processos de treball a disposició de l'oficina judicial. El secretari judicial es converteix, entre d’altres funcions, en el responsable de la gestió del personal de l’oficina.
 
La reforma també pretén aprofitar les tecnologies de la informació i la comunicació convertint-les en l'instrument principal de treball i avançar cap a una oficina digitalitzada, que aportarà més agilitat i seguretat en els processos.
 
Novetats respecte del model tradicional

S’implantaran les unitats processals de suport directe, que s’encarreguen d’assistir directament els jutges i els magistrats en l'exercici de la funció jurisdiccional i tenen assignat el personal mínim indispensable per dur a terme les seves funcions.
 
També s’establiran els serveis comuns processals, que concentraran tasques de gestió i tramitació que ara es repeteixen a cada òrgan judicial i que, a partir d’aquest decret, passaran a centralitzar-se per ser més eficients. La seva titularitat correspon als secretaris judicials.

El model definit per a Catalunya parteix de la creació de tres tipus de serveis comuns processals: el servei comú general, el servei comú d'ordenació del procediment  i el servei comú d'execució.
 
Dins de la nova estructura d'oficina judicial, els serveis comuns processals assoleixen un paper fonamental ja que és on es concentren els recursos humans i materials disponibles per centralitzar les tasques que no requereixen una intervenció directa de jutge o magistrat. Això permet rendibilitzar els recursos disponibles i aplicar tècniques de gestió homogènies.
 
Una altra novetat és la creació de les unitats administratives, que, sense estar integrades a l'oficina judicial, es constitueixen per a la direcció, ordenació i gestió dels recursos humans de l'oficina judicial, dels mitjans informàtics, les noves tecnologies i altres mitjans materials. El Departament de Justícia ja va iniciar el desplegament de les unitats administratives a partir del Decret 250/2006, de 6 de juny.
 
Trencament amb un model obsolet d’Administració de justícia

La necessitat de modernitzar la justícia era un clam de tots els operadors jurídics, a fi de poder donar una millor qualitat de servei als ciutadans ja que l'Administració de justícia havia esdevingut una administració obsoleta, estructurada amb un disseny absolutament antiquat, més pròpia del segle XIX que del segle XXI.
L'anterior estructura organitzativa dels jutjats i tribunals no respon a les necessitats de la societat actual, ni tampoc té relació amb l'increment de litigiositat que s'ha produït en els últims anys.
La nova estructura trenca amb el model anterior d'oficina judicial, segregada en nombroses microoficines judicials (tantes com òrgans jurisdiccionals) amb una gran autonomia administrativa, amb criteris propis d'organització i autosuficients.
En el sistema tradicional cada jutjat té assignats recursos propis, tant personals com materials, per dur a terme la seva funció amb independència dels altres jutjats d'un mateix partit judicial, fet que incideix en una manca d'uniformitat en la tramitació dels procediments.

Avantatges per al ciutadà

L'objectiu de la reforma és aconseguir una justícia més ràpida, eficaç i de millor qualitat, que donarà resposta a les necessitats de la societat del segle XXI, així com una millor atenció als ciutadans i professionals. I també una millor eficiència de l’organització judicial, en la qual es reserven al jutge les tasques jurisdiccionals exclusivament i se l’allibera de responsabilitats organitzatives.
 
Implantació de la nova oficina judicial a Catalunya

El Departament de Justícia ja ha dut a terme experiències pilot del nou model d’oficina judicial en deu partits judicials: Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Igualada, l’Hospitalet de Llobregat, Olot, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. En la resta de partits judicials catalans la implantació es farà esglaonadament del 2011 al 2014.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined