Entra en funcionament a Lleida la segona Barnahus de Catalunya, complint així amb el compromís del Govern de desplegar aquest servei arreu del territori. L’equipament se suma al de Tarragona, que ha atès 788 casos d’infants i adolescents víctimes de violència sexual des que va obrir l’any 2020 ifins al 30 de novembre d’aquest any.

El tret de sortida a la Barnahus de Lleida ha estat la constitució aquest matí de la comissió territorial, encapçalada per la cap del servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Lleida, Dolors Camí Solé i el Coordinador de l’Estratègia Barnahus, Joan Mayoral Simon, i amb representació de tots els departaments de la Generalitat implicats en el projecte: a més de Drets Socials, Igualtat i Feminismes, Educació, Interior, Salut i Justícia.

El Departament de Drets Socials segueix treballant per obrir en breu la resta de Barnahus. Aquesta mateixa setmana es constituiran les comissions territorials de Terrassa i Manresa, a les que seguiran Tortosa, la Seu d'Urgell, Girona, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat, Barcelona, Granollers, Badalona i Mataró, arribant així als 13 equipaments a tot Catalunya.

Barnahus Lleida

La Barnahus de Lleida ja té l’equip en marxa i “està preparada per rebre els primers casos”, segons ha explicat la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ester Cabanes i Vall.

Seguint amb el model de Tarragona, la Barnahus de Lleida compta amb una recepció, dues sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents; també té un espai de treball per als professionals; dos espais per a entrevistes i per atendre les famílies; una sala d'exploració forense per a la prova preconstituïda; una sala d'observació per visualitzar les entrevistes d'exploració i les entrevistes forenses, que també pot fer la funció de sala de reunions; una sala d'exploració mèdica amb bany, i una petita cuina, entre d’altres.

Per prestar de manera adequada el servei, hi ha un coordinador, dos treballadors socials, dos psicòlegs, així com personal de serveis del Departament de Drets Socials; un psicòleg, un treballador social de l’equip tècnic penal, un metge forense i un professional d’atenció a la víctima del Departament de Justícia; i almenys un metge pediatra, una infermera i dos psicòlegs del Departament de Salut; entre d’altres.

Un projecte estratègic de Govern

En la presentació oficial de la segona Barnahus de Catalunya, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés i Saura, l’ha definit com un projecte “estratègic” i “transversal” del de la Generalitat i ha destacat que aquest model d’atenció a les víctimes de violència sexual “posa els infants i els adolescents al centre” de la intervenció. “Volem ser una societat que se senti orgullosa quan es miri al mirall a l’hora d'afrontar aquests problemes”, ha reblat.

Per la seva banda, el coordinador de l’Estratègia Barnahus, Joan Mayoral, que ha visitat les instal·lacions i ha conegut l’equip professional que ja hi ha començat a treballar, juntament amb la directora d’Atenció a la Infància, ha subratllat ha subratllat que aquesta casa és “un sol sostre” on s’atenen infants i adolescents i les seves famílies. També ha donat importància al fet que “Fins ara, les dades estaven disperses i, a partir d’ara, hi haurà un sistema d'informació únic. Els objectius són: atenció a la víctima, no revictimizació i millorar la recollida de proves en cas de judici. Comencem a caminar i estem encaixant el puzzle per treballar de manera integrada i en el mateix espai.”

Ester Cabanes ha explicat que els últims anys ha augmentat molt el nombre d’infants atesos per violències sexuals. “És una tònica general a tot Catalunya. Les xifres augmenten perquè hi ha més consciència i sensibilització, no perquè n'hi hagi més”, ha incidit.

Barnahus i l’equip pluridisciplinari i especialitzat

Barnahus, la Casa dels Xiquets i les Xiquetes és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.

El centre té l’aspecte d’una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...

Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar a les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir-hi les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.