.

Més pressupost, ús d'intel·ligència artificial i èxit d'identificacions al balanç de les polítiques de fosses d'enguany

query_builder   15 desembre 2023 11:24

event_note Nota de premsa

Més pressupost, ús d'intel·ligència artificial i èxit d'identificacions al balanç de les polítiques de fosses d'enguany

  1. Al 2023 s’han identificat i retornat set individus, gràcies al Programa d’identificació genètica, i s’han exhumat 124 cossos
  2. La Direcció General de Memòria Democràtica tanca el 2023 amb les millors xifres de la seva història. “Els bons resultats són fruit d’una bona metodologia que esperem seguir consolidant el 2024”, ha afirmat la consellera Ubasart
  3. El Departament crearà un Banc digital d’objectes recuperats a fosses: només aquest any se n’han recuperat més d’un miler

El Departament de Justícia, Drets i Memòria tanca el primer any del Pla de fosses 2023-2025 amb les millors xifres d’ençà que es va implementar el primer Pla, el 2017. Ho ha anunciat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, acompanyada del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses Aguado. “Els bons resultats són fruit d’una bona metodologia que esperem seguir consolidant el 2024” perquè “en matèria de memòria democràtica anem a màxims” ha apuntat la titular del Departament, qui també ha anunciat les línies estratègiques del 2024.

La política de fosses té també una dimensió de dignificació d’espais i de reparació simbòlica col·lectiva” i, per això, “estem donant un impuls molt decidit al vessant pedagògic de la memòria democràtica, especialment entre les noves generacions”, ha afegit Ubasart.

Fer política de fosses vol dir fer política de construcció de ciutadania, explicar què va passar i dignificar, com a país, les despulles anònimes” perquè “tots i totes som hereus de les persones que van donar la seva vida per la democràcia i la llibertat d’aquest país”, ha afegit la consellera.

Els bons resultats globals han estat possibles, en gran mesura, gràcies a l’augment dels pressupostos destinats a l’execució del Pla de Fosses, que han duplicat la dotació econòmica del contracte respecte l’anterior fins arribar als 4.494.661,26 milions d’euros, disponibles fins el 2026.

Per la seva banda, el director ha asseverat que “més enllà del fet que l’estudi i exhumació de fosses serveixi per dignificar les víctimes, que evidentment ho fa; també ens ajuda molt a avançar en el coneixement científic i historiogràfic”. En paraules seves, “les dades que avui presentem fan palès els principis que ens regeixen: veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”.


L’èxit del Programa d’identificació genètica: 7 persones identificades i retornades a les seves famílies

Gràcies al Programa d’identificació genètica, impulsat el 2016 junt amb el Departament de Salut, aquest any el Departament ha pogut identificar les restes de set persones exhumades en fosses i retornar-les a les seves famílies. “Aquest èxit ho és de tota la societat”, ha declarat la consellera.

De les set persones identificades, tres corresponen a soldats exhumats a la fossa de Santa Magdalena (Joan Guil Ibañez, Ricardo García Labaleta i Narcís Mediavilla Carbó), tres a la fossa del Prat del Fuster (Albert Mateu Ros, Jaume Sabaté Saurat i Francesc Font Faura) i un exhumat al cementiri de Reus (Cipriano Martos Jiménez).

A Catalunya, entre 1999 i 2022, s’han identificat 35 persones, 25 de les quals des de la implementació del Programa d’identificació genètica.

En aquest sentit, cal destacar que aquesta xifra no seria possible sense el treball rigorós i coordinat dels diferents equips professionals multidisciplinaris que hi participen, entre els quals s’inclouen historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i genetistes.

La Conselleria espera que les dades positives es tradueixin en un augment d’inscripcions en el Cens de persones desaparegudes, que actualment compta amb 7.494 altes, i en una ampliació de les mostres d’ADN per incloure-les al Programa d’identificació genètica, que per ara compten amb 3.703 altes. “Les xifres ens avalen, son la nostra millor eina de difusió”, ha reblat Aragoneses.


Les 5 intervencions més destacades del 2023

Entre el gener i el desembre del 2023, la Direcció General ha realitzat quinze actuacions arqueològiques. D’aquest total en destaquen especialment cinc:

  1. L’excavació del cementiri de Masdenverge (Montsià), intervinguda entre el febrer i el maig, va permetre recuperar les restes de 34 soldats de l’exèrcit franquista morts durant la batalla de l’Ebre, així com recuperar també una quantitat considerable d’objectes associats.
  2. Els treballs arqueològics al cementiri de Bovera i la Casilla (les Garrigues), excavada el juny i que van exhumar fins a 26 soldats de l’exèrcit republicà. Es tracta de soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, arran de l’avanç de les tropes franquistes, que va culminar amb l’ocupació definitiva de Catalunya. Tot i que els soldats presentaven traumatismes perimortem associats a un context bèl·lic, també s’hi han trobat evidències de tractaments mèdics, com ara amputacions o tubs de drenatge, que constaten el seu pas per l’hospital.
  3. Les intervencions a l’Ermita del Remei de Flix (Ribera d’Ebre), fossa excavada entre octubre i desembre, han resultat les més fructíferes de l’any pel que fa al nombre d’exhumacions: més de 45 soldats. L’any 2013, es va localitzar la fossa de manera fortuïta i, tot i que no es disposa de fonts documentals que en facin referència, s’ha pogut recuperar el testimoni oral d’una veïna del poble que va treballar a l’hospital com a infermera.
  4. L’excavació a una fossa històrica del cementiri de Reus (Baix Camp), intervinguda entre el desembre del 2022 i el gener del 2023, va permetre recuperar, identificar i retornar les despulles del militant antifranquista Cipriano Martos, mort a mans de la Guàrdia Civil l’any 1973. El Departament, seguint els desitjos de la família Martos, va traslladar les restes fins a Huétor-Tajar (Granada), on van ser reinhumades de nou amb les condicions de dignitat que la dictadura els va negar.

Els treballs arqueològics de les deu intervencions restants s’han situat a: Mas d’en Blanc (Vespellà de Gaià); La Plana del Mas Soler (Tivissa); Mas de la Garsa (Corbera d’Ebre); Mas de la Pila (Corbera d’Ebre); Cova del soldat mort (Palma d’Ebre); Gorraptes del Render (Palma d’Ebre); Mas Bibiel (Ulldecona); El Rovellar (Palma d’Ebre); Aumec (Flix), i Hostal d’Aidí (Llavorsí).

De totes les intervencions, la Direcció General ha exhumat fins a 124 persones, De cada una d’elles s’ha elaborat una memòria interdisciplinar que, en el cas de les persones identificades s’entrega als familiars, i en els altres casos, es lliura a l’ajuntament del municipi on es van desenterrar les restes. La raó de ser d’aquests documents exhaustius és, com recorda Aragoneses, “donar compliment al principi de veritat”, és a dir, “que permetin conèixer les circumstàncies d’aquelles morts i que, eventualment, puguin esdevenir una prova en un procés judicial”.

Paral·lelament a les exhumacions de fosses, es van intervenir també en trenta-quatre punts amb restes òssies en superfície. Aquest tipus d’actuació no implica excavació, sinó que consisteix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja sigui perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.


Properes intervencions arqueològiques per a 2024

En el marc de la presentació, la consellera ha confirmat la programació de fosses a començaments de l’any vinent: “Les fosses seleccionades estan distribuïdes pel territori i han estat seleccionades amb criteris tècnics: fosses en risc de desaparició, de la Guerra Civil i de repressió i documentades”.

Així, les actuacions arqueològiques previstes per al primer semestre de 2024 seran als municipis de Bovera, Palma d’Ebre, Montmajor, Móra la Nova, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà. “Posarem tot el nostre coneixement i els nostres recursos per obtenir èxit també en aquestes inhumacions”, ha etzibat Aragoneses.


Creació d’un Banc digital d’objectes recuperats en fosses

Una de les xifres més significatives que presenta el balanç anual és la quantitat d’objectes vinculats a la Guerra Civil que s’han recuperat de les fosses excavades. Només aquest 2023, els arqueòlegs del Departament n’han recuperat més de mil dos-cents.

Per aquesta raó, la Direcció General està preparant un Banc digital d’objectes a l’abast de la ciutadania que permeti “consultar i conèixer la història de cadascuna de les troballes”, atès que “no només tenen un evident valor humà, sinó també contenen un incalculable valor històric que satisfà el dret de la societat a la veritat”, ha dit Aragoneses.

D’acord amb l’origen dels objectes, la Direcció General treballa per ara amb sis categories diferenciadores: elements d’indumentària; armament, com ara bales o restes de metralla; objectes personals, on s’inclouen carteres, ulleres de sol, joies o insígnies religioses; elements utilitaris associats a la supervivència, per exemple llaunes, cantimplores o coberts, i material mèdic i quirúrgic, entre el qual sobresurten xeringues, enguixats i tubs de drenatge.


Fita històrica dels treballs de documentació: més de 700 brigadistes i altres soldats documentats

Fins a un total de vuit treballs tècnics de documentació són els que la Direcció General ha presentat o encarregat enguany, una fita que ha permès, entre altres, documentar més de 700 brigadistes internacionals i combatents desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya. “Hem de ser conscients de la dificultat d’aquest tipus de recerques. No podem recuperar la feina que s’hauria d’haver fet als anys 70 i 80, però això no ens fa defallir”, ha defensat Ubasart.

Els dos estudis més destacats han estat “La Brigada Thälmann al front de l’Ebre”, en el qual es detallen els moviments d’aquesta brigada al front de l’Ebre i els combatents que van morir o van desaparèixer en cada localització, i “Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya: Alemanya, Àustria i Països Baixos”, en què s’informa dels voluntaris antifeixistes que van morir o van desaparèixer a Catalunya procedents d’aquests tres països, i, a més, en la majoria de casos s’informa dels llocs on podrien haver desaparegut.

En aquest context, per al director “les recerques són un pilar fonamental” perquè suposen un gran avenç en el coneixement històric. No obstant els bons resultats dels estudis, “la posició del Departament és continuar treballant-hi” per tal “que les recerques futures aportin dades i matisos nous”, ha detallat Ubasart.


Projectes d’innovació pioners i punters a l’Estat

Finalment, la consellera ha explicat que, amb la ferma voluntat de “reduir el temps i els costos”, així com “esdevenir més eficients” a l’hora de l’obertura de fosses, el Departament ha explorat enguany l’ús de drons, georadars i intel·ligència artificial per a la recerca i identificació de restes òssies corresponents al període de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

La utilització de tecnologies punteres suposa “una iniciativa pionera” en l’àmbit estatal, que es desenvolupa amb la col·laboració de la Direcció d’Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Departament.

L’objectiu que motiva l’aplicació d’aquesta nova metodologia és, per una banda, la localització i delimitació de noves fosses i, per l’altra, la localització de restes òssies en superfície i el descobriment d’estructures susceptibles d’haver-se utilitzat com a fosses, per exemple: trinxeres o refugis.

D’entre les proves que s’han executat al llarg de l’any, destaquen les executades al terme municipal de Bovera, les quals han permès delimitar tres punts d’enterrament gràcies a l’ús d’ones electromagnètiques d’altra freqüència. Així mateix, ha estat prou singular també el rastreig aeri de les 400 hectàrees cremades a Corbera d'Ebre en busca de restes aflorades arran de l’incendi de 2021.

12  

Imatges

Retorn restes òssies identificades de Joan Guil a la família.

Retorn restes òssies identificades de Joan Guil a la família. 484493

Imatge de la consellera i el director general durant la roda de premsa.

Imatge de la consellera i el director general durant la roda de premsa. 116376

Imatge de la consellera i el director general durant la roda (1).

Imatge de la consellera i el director general durant la roda (1). 89486

Imatge de l'excavació al cementiri de Masdenverge.

Imatge de l'excavació al cementiri de Masdenverge. 4230827

Memòria interdisciplinar de Cipriano Martos.

Memòria interdisciplinar de Cipriano Martos. 104546

Imatge de l'excavació a l'Ermita del Remei de Flix.

Imatge de l'excavació a l'Ermita del Remei de Flix. 8595689

Imatge del dron utilitzat per rastrejar les 400 hectàrees cremades a Corbera d'Ebre.

Imatge del dron utilitzat per rastrejar les 400 hectàrees cremades a Corbera d'Ebre. 3147859

Imatge d'una xeringa recuperada a La Casilla.

Imatge d'una xeringa recuperada a La Casilla. 427348

Imatge d'un penjoll amb la fotografia d'un nadó recuperat d'una intervenció.

Imatge d'un penjoll amb la fotografia d'un nadó recuperat d'una intervenció. 8512754

Imatge d'un anell recuperat durant una excavació arqueològica.

Imatge d'un anell recuperat durant una excavació arqueològica. 7338078

Imatge d'una peça dental recuperada d'una fossa.

Imatge d'una peça dental recuperada d'una fossa. 8512877

Imatge d'una sabata associada a un esquelet recuperada d'una fossa.

Imatge d'una sabata associada a un esquelet recuperada d'una fossa. 454064

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined