Jornada 'De la necessitat, virtut'

Creix del 35% al 43% el nombre de joves catalans que estudien, segons l'Enquesta a la Joventut

query_builder   22 desembre 2023 15:04

event_note Nota de premsa

Creix del 35% al 43% el nombre de joves catalans que estudien, segons l'Enquesta a la Joventut

Prop de la meitat dels joves declara haver recuperat la normalitat en l’estat d’ànim després de la pandèmia Covid-19

El 75% fan algun tipus d’oci social com a mínim un cop per setmana, com ara estar al carrer amb amistats o sortir de nit


El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha presentat aquest matí els resultats de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2022 (EJC), elaborada per l’Observatori Català de la Joventut amb col·laboració de diferents universitats catalanes. Ho ha fet acompanyat de les directores generals de Joventut, Rut Ribas i Martí, i de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós i Barrés, en el marc de la jornada De la necessitat, virtut que s’ha celebrat aquest matí a la Direcció General de Joventut.

Un dels principals resultats és sobre l’ús del català, que entre la població de 15 a 34 anys ha davallat quinze punts percentuals en els darrers quinze anys. En concret, la proporció de joves que parlen habitualment en català (només en català o més català que castellà) ha passat del 43,1% l’any 2007 al 25,1% el 2022.

Aquesta davallada s’explica pel fet que, en paral·lel, la proporció dels joves que parlen habitualment en castellà ha passat en el mateix període del 39,4% al 44,5% i els qui parlen altres llengües o combinacions, de l’1,7% al 14,4%.

Gràfic 1{"name":"2023/12/22/14/57/80ceb0d2-a18b-4721-b30e-be33a6b8ca30.png","author":"Joventut","type":"0","location":"0","weight":11849}


També en l’àmbit de llengua, l’EJC conclou que el 14,1% de les persones joves castellanitzen els seus usos lingüístics (converteixen el castellà en la seva llengua d’ús habitual tot i no ser la seva llengua materna), mentre que el 9,8% catalanitzen els seus usos. Tot i això, els grups principals són el que manté el castellà i el que manté el català.


Gràfic 2{"name":"2023/12/22/14/57/2ec83b2a-b2a6-41eb-8bb1-da8d60244e8a.png","author":"Joventut","type":"0","location":"0","weight":12218}


L’àmbit de llengua està inclòs en el capítol d’hàbits i estils de vida de l’EJC, juntament amb els àmbits de salut i cultura i oci.

Pel que fa a salut, l’informe conclou que el 50% de les persones joves declaren tenir una salut excel·lent o molt bona, el 35,6% bona i el 14,5% regular o dolenta. En aquest darrer grup, les dones (18%), els nascuts fora de l’Estat espanyol (19,3%) i els qui tenen un origen social baix (20,3%) hi estan sobrerepresentats.

En el context de post-pandèmia, prop de la meitat de les persones joves enquestades declaren haver recuperat la normalitat després del Covid-19 en relació amb les relacions socials (44,2%) i l’estat d’ànim (48%). Així mateix, els joves que declaren haver recuperat una mica la normalitat és del 43,4% i del 38% en les relacions socials i l’estat d’ànim, respectivament; mentre que al voltant d’un 14% diu no haver recuperat gens la normalitat.

Pel que fa a l’ansietat i l’angoixa, una proporció molt alta de joves (84,2%) declara haver-ne patit durant les darreres setmanes. Més dones s’han sentit així (89,8%), i aquest sentiment creix amb l’edat fins a baixar de nou als 30-34 anys (81,8%).

En relació a la cultura i l’oci, el 75% de les persones joves fan algun tipus d’oci social com a mínim un cop per setmana, habitualment. Les activitats incloses en aquest recompte són anar de compres, estar amb amistats al carrer, quedar amb amics i amigues, sortir de nit o anar a la discoteca.

Per tipologies, els homes (77,2%), els qui tenen progenitors nascuts a l’Estat espanyol (76,9%) i amb estudis superiors (79%) són més propensos a gaudir de l’oci social. També els qui no viuen en parella (82,8%).

Així mateix, entre les persones joves que utilitzen les xarxes socials com a mínim un cop per setmana, el 36,7% ho va fer durant més de dues hores el dia abans de ser enquestats. Aquest ús disminueix amb l’edat: 55% de 15 a 19 anys, 45,8% de 20 a 24 anys, 29,7% de 25 a 29 anys i 18,9% de 30 a 34 anys.

A més, les dones les usen més que els homes en qualsevol grup d’edat jove. En concret, destaca l’ús de les xarxes de les dones de 15 a 19 anys, fins el 63,3%.

Desigualtats entre el col·lectiu

El gènere, l’origen territorial, el geogràfic i la classe social són circumstàncies que generen desigualtats entre el col·lectiu, tal com demostren els resultats de l’Enquesta.

Així, tot i la millora del nivell formatiu de les dones joves i la seva posició en el mercat de treball, el risc de pobresa encara està feminitzat: un 18,2% dels nois de 15 a 34 anys té aquest risc, per un 25,9% de noies.

I si s’analitza la situació de les persones joves emancipades en parella, les dones són les qui amb més freqüència fan “sempre o gairebé sempre” les tasques més rutinàries (cuinar, 15,8%; netejar la llar, 23,8%; i rentar la roba, 36,3%). Per contra, ells s’ocupen més de les gestions familiars (26,1%) i de les reparacions (51%). Tot i això, l’evolució des del 2012 és positiva, ja que les diferències s’han atenuat una mica, tal com mostra el gràfic:


Gràfic 3{"name":"2023/12/22/14/59/464c9c75-4bc6-4854-92ac-050d1a104769.png","author":"Joventut","type":"0","location":"0","weight":22328}


Pel que fa a l’origen territorial, la joventut viu principalment en municipis grans i densament poblats, tot i que el 16,6% viu en municipis menors de 10.000 habitants i el 37,4% en zones que no estan densament poblades.

Així mateix, les dades indiquen que el risc de pobresa material és més baix als municipis més petits i a les zones menys densament poblades. Tot i això, les Terres de l’Ebre són l’àmbit territorial amb un major risc (un 31,9% d’índex de risc) i, per contra, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu i Aran és on el risc és més baix (amb un 16,8% i un 17,7%, respectivament).

En relació a l’origen geogràfic, dues terceres parts de les persones joves són nascudes a Catalunya o a l’Estat espanyol, i els seus progenitors, també. La resta d’orígens són diversos: el 7,6% tenen un o ambdós progenitors nascuts a l’estranger, i el 27,7% han nascut a l’estranger.

El risc de pobresa material entre els joves de 15 a 34 anys nascuts a Catalunya o a l’Estat espanyol (i també els seus pares) és més baix que el de la resta de grups, amb un 14,7%. Destaca, per contra, la taxa de pobresa dels joves nascuts a Catalunya amb ambdós pares nascuts a l’estranger, que s’enfila fins el 41,8%.

Gràfic 4{"name":"2023/12/22/15/00/a71aaf60-bbb0-4120-90d9-e85f545b3ca9.png","author":"Joventut","type":"0","location":"0","weight":9354}


Per últim, la distribució de les persones joves segons la seva classe social mostra que la classe mitjana assalariada és la més nombrosa (48,7%), seguida de la classe treballadora (37,4%) i, més lluny, de la classe mitjana propietària (13,8%). Les dones estan infrarepresentades als dos extrems.

En el mateix àmbit, l’estudi reflecteix que el risc de pobresa material és més alt entre les persones joves de classe treballadora (fins el 19,9%), gairebé el doble que el risc de pobresa entre la classe mitjana assalariada (10,4%).

Trajectòries i transicions

L’Enquesta dedica un altre capítol a analitzar les dades dels joves en els àmbits d’educació, treball, emancipació i habitatge.

En l’àmbit d’educació, la proporció de joves de 15 a 34 anys que estudien ha crescut en els darrers 10 anys a pesar de la millora de la situació econòmica, ja que s’ha passat del 35,3% al 42,9%. El 24,3% d’aquests joves ja tenen estudis universitaris, i el 64,7% postobligatoris (cal tenir en compte que bona part d’ells encara estan estudiant).Aquesta és una tendència de fons positiva, que hauria de coincidir amb una disminució de l’abandonament escolar prematur.

Les possibilitats d’obtenir una titulació universitària estan condicionades, segons els resultats, per la situació econòmica i l’origen social, entre d’altres. Així, només el 4,9% dels joves tenen risc de pobresa assoleixen estudis universitaris, mentre que entre els que no tenen aquest risc, fins el 30,4% dels joves arriben a estudiar a la universitat. I pel que fa a l’origen social, el 14,8% dels joves assoleixen estudis universitaris quan el nivell formatiu dels progenitors és baix, mentre que entre els joves amb progenitors amb estudis superiors, fins el 34,5% arriben a la universitat.

I segons el sexe, l’Enquesta conclou que les dones joves tenen més possibilitats de tenir estudis universitaris (28,8%) i els homes joves de tenir estudis mitjans (43%), obligatoris o inferiors a obligatoris (37%).

Tot i l’augment de les dones joves amb estudis universitaris, continua havent-hi una segregació horitzontal en els estudis postobligatoris que cursen homes i dones joves, essent elles les qui més cursen estudis socials (61,1%) i ells els qui més cursen estudis tècnics (12%).

Pel que fa a la transició educació-treball més comuna és l’èxit temporal (31,4% dels joves que han treballat en algun moment) o la precària temporal (28,4%). Només un 14,1% té una trajectòria caracteritzada per l’èxit primerenc.

En l’àmbit de treball, les dades revelen que entre les persones joves ocupades i amb estudis postobligatoris, aproximadament dues terceres parts consideren que el seu camp d’estudis s’ajusta molt o força al camp de la seva ocupació, i una tercera part consideren que poc o gens.

En relació amb la satisfacció amb la feina és alta (>7) per a més de tres quartes parts de les persones joves ocupades. En aquest punt, els empresaris i autònoms són els qui mostren una major satisfacció, seguits dels assalariats indefinits i dels temporals.

Així mateix, aproximadament la meitat de les persones joves tenen trajectòries professionals o tècniques marcades per l’estabilitat, un 20% la té inestable i un 12,3% precària. Aquestes trajectòries inestables i precàries són especialment comunes entre els joves amb estudis obligatoris o menys, mentre que les trajectòries professionals ho són entre els joves amb estudis universitaris.

Finalment, els joves nascuts fora de l’Estat són molt menys proclius a tenir una trajectòria lineal d’ocupacions obreres (un 7,8%) que els nascuts a l’Estat de progenitors nascuts al mateix Estat (16,2%).

Pel que fa a l’àmbit de l’emancipació, l’EJC indica que la seva taxa ha caigut del 46% al 41,5% del 2012 al 2022. Així, més del 60% dels joves viuen amb els pares, mentre que la meitat de les joves estan emancipades: elles viuen en parella (34,1%) força més que ells (22,8%). El resultats també conclouen que ells viuen sols més que elles, i elles viuen més amb fills/es i sense parella.

I en relació a la forma majoritària d’emancipar-se continua sent amb la parella, tot i que seguida del pis compartit i, més lluny, anar a viure sol.

Gràfic 5{"name":"2023/12/22/15/01/7424fe88-3eea-4a51-b9e4-212956213db9.png","author":"Joventut","type":"0","location":"0","weight":15183}



L’Enquesta també conclou que les dificultats a l’hora d’emancipar-se han provocat un canvi en l’estructura del règim de tinença de l’habitatge de la població jove emancipada: el 2007, el 28,3% de les persones joves emancipades vivien en un habitatge de lloguer i el 57,3% en un habitatge de compra (la resta tenien altres tipus de tinença); el 2022, la proporció s’ha invertit: el 62,8% viuen en un habitatge de lloguer i el 20,8% en un habitatge de compra.

Seguint aquesta lògica, el 71% de les persones joves emancipades que viuen en un habitatge de lloguer opta per aquest règim de tinença perquè no es poden permetre comprar un habitatge, segons les dades recollides. D’altra banda, una quarta part opta pel lloguer perquè preveu estar-hi temporalment.

En un anàlisi més transversal, l’EJC conclou que la situació més comú de la joventut catalana és ser estudiant no emancipat (31% del col·lectiu), seguit dels ocupats no emancipats (19,8%). Fins a un 32,3% dels joves són ocupats emancipats, la majoria vivint en parella i sense fills (13%). I del 13,4% dels joves inactius o aturats, una petita majoria (el 7,4%) no estan emancipats.

Durant la cloenda de la jornada, el conseller ha incidit en la “necessitat de renovar el contracte social en la Catalunya dels vuit milions per aconseguir una mobilitat social ascendenti evitar el risc de fractura social”. Per això, ha afegit, són prioritàries les inversions en infància i joventut en un context europeu on l’estat del benestar s’enfoca més a d’altres col·lectius. En aquest punt, ha comentat, és una “anomalia que Espanya no tinguis una prestació per a infància”.

Pel que fa a l’impuls de polítiques des del Govern, Carles Campuzano ha recordat la recent aprovació del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030, que posa l’accent en l’emancipació tant pel que fa a l’accés al mercat de treball com a l’habitatge.

Així mateix, ha recordat d’altres mesures importants per combatre les desigualtats socials com són l’increment del salari mínim interprofessional i el reforç de la negociació col·lectiva. Finalment, el conseller ha destacat l’aposta del Govern per avançar en el reconeixement del lleure educatiu per tal de reforçar la xarxa comunitària i el capital social.

Col·laboració de les universitats catalanes

L’Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) és una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya que es fa amb una periodicitat quinquennal i que té per objectiu conèixer la situació i necessitats de la població jove resident a Catalunya. Està impulsada per l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut, adscrita al Departament de Drets Socials, amb la col·laboració de diferents universitats.

L’edició del 2022 de l’Enquesta ha estat coordinada per Joan Miquel Verd (UAB), Albert Julià (UB) i Francesc Valls (URV), que han coordinat, respectivament, els volums de Trajectòries i transicions, Hàbits i estils de vida, i Desigualtats. Aquests tres professors han protagonitzat una taula rodona aquest matí en el marc de la jornada “De la necessitat, virtut” per a presentar els principals resultats de l’EJC.

En la mateixa trobada —celebrada a Joventut— també hi han pres part les investigadores Elena Costas (Ksnet), Sara Moreno (UAB) i Eva Padrosa (UPF), en una jornada que ha convocat personal tècnic de joventut, sociòlegs i investigadors.

Fitxa tècnica

La mostra de l’Enquesta és de 3.665 persones d’entre 15 i 34 anys residents a Catalunya. La mostra ha estat nominal, aleatòria i estratificada per àmbit territorial. Pel que fa a l’entrevista, ha estat telefònica o per internet en un treball de camp que s’ha estès entre el 7 de gener i el 24 de juliol de 2022. L’error mostral és del ± 1,63%, i tots els errors han estat calculats amb un nivell de confiança del 95% (2 sigmes) i una p=q=0,5.

1  

Imatges

Moment de la jornada 'De la necessitat, virtut', aquest matí

Moment de la jornada 'De la necessitat, virtut', aquest matí 96045

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined