Quatre dècades després, l’aposta pel medi obert i el tractament personalitzat de les persones penades són la base d’un model que posa al centre la persona i el treball per a la reinserció

Durant el primer semestre es convocarà la comissió de treball amb l’estat per actualitzar el finançament estatal a la despesa real del sistema


Avui fa 40 anys que el rei Joan Carles I signava des de Baquèira el Reial decret 3482 sobre traspassos de serveis de l’Estat a Catalunya en matèria d’Administració Penitenciària. Era l’any 1983 i Catalunya passava a ser l’únic territori de l’Estat en exercir aquestes competències, fins a l’1 d’octubre de 2021 que el País Basc també les va assumir, 38 anys més tard. Aquest fet ha permès desenvolupar un model propi, d’èxit i de referència a Europa. El Departament de Justícia, Drets i Memòria commemorarà aquesta efemèride al llarg del 2024 amb diferents accions. A banda de l’organització d’un acte institucional i la presentació d’un llibre sobre l’evolució del model d’execució penal i els reptes de futur, també s’ha previst una exposició itinerant que destaqui l’evolució del model que s’ha consolidat com un referent. “Si podem avui parlar de model d’èxit és per la dedicació i compromís al llarg dels anys de responsables polítics, direccions dels centre i treballadors, així com també entitats socials i l’acció comunitària”, ha apuntat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González.

La commemoració del traspàs de les competències coincidirà amb la materialització d’un fet històric: la convocatòria durant el primer semestre d’una comissió de treball Estat – Generalitat per actualitzar la quantia que el govern central traspassa a la Generalitat per cobrir les necessitats del sistema penitenciari. Això ha de permetre actualitzar a l’alça els recursos que arriben atès que la comissió no s’ha convocat en les darreres dècades però, en canvi, han augmentat les necessitats humanes i materials i també s’han incorporat prestacions derivades dels canvis normatius. L’activació de la comissió és un dels punts acordats en el marc de l’acord d’investidura entre Esquerra Republicana i el PSOE.



L’ADN d’un model únic: model intensiu d’activitats i formació, aposta pel medi obert i acompanyament en el trànsit a la comunitat

El model d'execució penal català, que és considerat en aquest moment com un dels més avançats d’Europa, té tres característiques: una alta presència d’activitats, tractament, formació i treball dins els centres; una aposta per l’execució penal en medi obert, i una cura en el trànsit de la institució a la societat de les persones penades. En definitiva: una aproximació a la reinserció a través d’un pla d'activitats formatives i de treball personal individualitzat dels penats. Un indicador que demostra l'èxit del model és que la taxa de reincidència penitenciària ha baixat nou punts entre 2014 i 2020, i ha passat del 30,2% al 21,2% i acumula un descens de 19,2 punts des del 2008, quan era del 40,3%. Actualment, 8 de cada 10 persones que surten de presó no hi tornen a entrar.

Un altre dels trets distintius del model català és que té percentatges superiors a la mitjana europea en personal dedicat a l’atenció a la població reclusa, tant pel que fa al personal de vigilància com de tractament. Quasi 6.000 professionals treballen als centres penitenciaris entre personal de règim interior, tractament, salut i ensenyament, entre d’altres. Concretament, el percentatge sobre el total de treballadors de la psicologia, educació i treball social dels centres penitenciaris és de 18,1% a Catalunya, molt per sobre de l’Estat espanyol (8%) i d’Europa (9,2%). Tot això fa possible que 9 de cada 10 interns facin programes de rehabilitació.


Salut, Educació i Treball

Pel que fa a la salut i a l’educació, els centres penitenciaris disposen de serveis equivalents als de la comunitat i integrats a la xarxa pública, que depenen dels Departaments de Salut i Educació respectivament. El model català també es distingeix pel tractament que ofereix a col·lectius específics, com l’atenció que es dispensa als interns amb diversitat funcional, molt d’ells amb discapacitat intel·lectual. Són persones que necessiten una atenció especialitzada, amb dificultats d’adaptació al medi penitenciari, que sovint ingressen al sistema sense diagnòstic. També es un tret diferencial la introducció de programes específics per tractar la perspectiva de gènere i empoderar les dones –dues de cada tres han patit violència masclista- i per garantir els drets de les persones LGBTI+.

Un altre dels pilars del model català d’execució penal és la reinserció sociolaboral, que du a terme el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i que es basa a oferir formació, treball i inserció als interns. El català és l’únic model al món, que a banda de la formació i el treball, inclou la inserció laboral. Gràcies a aquesta fórmula, cada any els interns en semillibertat signen més de 1.500 contractes amb empreses externes.

La col·laboració de les entitats en la reinserció de les persones privades de llibertat és una altra de les potes del sistema. Cada dia entren als centres més de 500 persones voluntàries que provenen de 50 entitats.La tasca de les entitats té un paper clau en la reinserció atès que fan de pont entre els centres i la comunitat.


Mesures per a la millora del clima als centres i benestar emocional

El model d’execució penal català ha anat evolucionat al llarg del temps i ara afronta nous reptes. Els anys de pandèmia i la postpandèmia han afegit complexitat a la gestió dels centres. A banda, els canvis socials han obligat a adaptar i a millorar l’atenció a la població resident. Actualment, hi ha una prevalença més elevada de persones amb problemes de salut mental i addicions i amb menys arrelament familiar, dos punts que són claus a l’hora de treballar el procés de reinserció i millorar la convivència als centres.

En aquest sentit, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a Víctima, ha fet una aposta per dinamitzar els centres amb més activitats, tractaments individualitzats, més eines i personal per implementar una nova cultura organitzativa i d’intervenció. Tot plegat per desplegar actuacions concretes en àmbits com la prevenció de suïcidis i conductes autolesives de les persones internes, i de prevenció, control i gestió de conflictes. En aquest sentit, destaca la propera incorporació de 111 professionals multidisciplinaris i altament especialitzats per intervenir des d’una perspectiva de tractament.

Per acabar, la formació dels professionals de l’execució penal és un altre dels eixos d’actuació per millorar el sistema. Es tracta d’una formació estratègica que impartirà el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) a partir de gener i que incidirà en la capacitació i l’aprofundiment en els drets humans, l’especialitzada en la intervenció amb joves i en les habilitats directives penitenciàries. També es durà a terme una formació del personal per abordar les conductes suïcides dels interns i internes dels centres penitenciaris, així com la gestió de conflictes.


14  

Imatges

Activitat de violí a càrrec d'una voluntària CPQC.

Activitat de violí a càrrec d'una voluntària CPQC. 140218

Carrer Major del CP Brians 2.

Carrer Major del CP Brians 2. 3105263

DAE CP Quatre Camins.  Atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.

DAE CP Quatre Camins. Atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. 371385

Foto antiga La Model

Foto antiga La Model 58409

Infermeria Brians 2.

Infermeria Brians 2. 3327099

Instal·lacions de salut a la infermeria del  CP Brians 2.

Instal·lacions de salut a la infermeria del CP Brians 2. 4930657

Joves aprenen soldadura al CP Joves Barcelona. Taller de Formació ocupacional del CIRE.

Joves aprenen soldadura al CP Joves Barcelona. Taller de Formació ocupacional del CIRE. 3760834

Model 2013.

Model 2013. 683571

Panoràmica antiga de La Model.

Panoràmica antiga de La Model. 91095

Passadís habitacions CO Tarragona.

Passadís habitacions CO Tarragona. 2297008

Sessió grupal de tractament al CP Quatre Camins.

Sessió grupal de tractament al CP Quatre Camins. 2898223

Taller automoció Brians 2.

Taller automoció Brians 2. 7165097

Taller del CIRE Brians 2.

Taller del CIRE Brians 2. 7476721

Habitació del CO de Tarragona.

Habitació del CO de Tarragona. 2345465