La primera excavació arqueològica de la Guerra Civil i el franquisme a la comarca del Berguedà ha esdevingut tot un èxit per al Departament de Justícia, Drets i Memòria: l’equip arqueològic ha recuperat les restes dels quatre individus que, d’acord amb els testimonis orals, van ser executats per les tropes franquistes i inhumats a l’anomenada Tomba dels 4, situada al pla dels Morts (Montmajor).

A banda de les despulles, s’han rescatat diversos materials associats, com ara una cullera, un tassó, unes sabates de pneumàtic reaprofitat i una bala de 7 mm. En aquest sentit, els objectes s’estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure’n la màxima informació possible.

Així mateix, tal com indica el protocol, s’estan fent estudis arqueològics antropològics i genètics de les restes òssies, amb l’objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica a la fossa va començar el desembre de 2023, en el marc del Pla de fosses 2023-2025 de la Direcció General de Memòria Democràtica. En paraules del director, Alfons Aragoneses, “aquesta intervenció fa palès el compromís ferm d’intervenir en fosses de tot el territori i també de diferent tipologia”. A més, ha afegit que “els estudis antropològics ens permetran determinar les circumstàncies de la mort d’aquests soldats i si, com afirmen les fonts orals, van ser executats sense judici”.

La Tomba dels 4 està associada a l’ofensiva franquista sobre Catalunya i a l’entrada de les tropes insurrectes a Montmajor, a finals del mes de gener de 1939. En aquest punt, l’exèrcit republicà, ja en retirada, havia emès una ordre per replegar les tropes en aquesta zona i crear una nova línia defensiva. Segons els testimonis orals, el 29 de gener de 1939, en aquest paratge, van ser executats quatre soldats republicans, els quals s’havien rendit i lliurat prèviament als franquistes, prop de la Casa Tortra de Montmajor. Tot i que la memòria oral recull que els van fer despullar i, d’un a un, els van fer córrer i els van disparar, l’evidència arqueològica apunta que els soldats estaven vestits i equipats quan els van afusellar.

El propietari dels terrenys va enterrar els combatents, després d’excavar una fossa individual per a cada cos, que va senyalitzar amb un monument. Des d’aleshores, diverses generacions de la família han vetllat el punt d’inhumació i han evitat així que l’espai es malmetés o que es perdés entre el sotabosc. Un gest humà i de sensibilitat democràtica que ha facilitat significativament els treballs interdisciplinaris de l’equip arqueològic i de localització de la fossa.

Per mantenir la memòria dels soldats abatuts, un cop finalitzada la intervenció arqueològica s’ha restituït la coberta original de les fosses i la reconstrucció de la tomba monumental.

La del pla dels Morts és la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil i el franquisme que es du a terme al Berguedà, però la Direcció General ha programat per a enguany tot un conjunt d’intervencions a la comarca, que inclouen Guardiola de Berguedà, Capolat, la Nou de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.