1. El projecte REPICA, coordinat per la UAB i l’Observatori de Recerca del Parc, vol promoure un model consensuat de ramaderia extensiva sostenible a llarg termini, adaptada al canvi climàtic, exportable a altres zones de muntanya similars a les de l’Alt Pirineu
  2. Aquest projecte d’investigació es finança a través del Fons Climàtic


Una imatge de la presentació del projecte{"name":"2024/02/09/11/29/c2d1ee10-f81f-444c-93c4-c8e57ef0f7d1.jpeg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":233531}

Aquest divendres s’ha presentat a la seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a Llavorsí, el projecte de recerca REPICA que vol ajudar a repensar la gestió de les pastures de muntanya i de la ramaderia extensiva a l'Alt Pirineu en el context del canvi climàtic. El projecte està liderat des del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinat conjuntament amb l’Observatori de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El projecte, que compta amb un pressupost de 354.376,4 euros, s’executarà durant el període 2024-2026 i vol promoure un model de ramaderia extensiva sostenible a llarg termini, adaptat al canvi climàtic, i de consens, exportable a altres zones de muntanya amb condicions similars a les de l’Alt Pirineu.

El projecte s’ha acollit a una convocatòria del Fons Climàtic de Catalunya a través de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca), que finança projectes de recerca per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquest fons té com a objectiu analitzar l’impacte del canvi climàtic en els diferents sistemes naturals, àmbits socials i econòmics i territorials de Catalunya, i proposar noves mesures, models i línies d’actuació que contribueixin a mitigar-lo i a incrementar-ne la capacitat adaptativa.

A l’alta muntanya, els canvis socioeconòmics de les darreres dècades han comportat l'abandonament de l'activitat ramadera tradicional en indrets de més difícil accés mentre que, en d’altres, han suposat una intensificació de la pressió ramadera que pot comprometre l’estat de conservació dels ecosistemes. Aquesta situació, juntament amb els impactes derivats del canvi climàtic, ha creat la necessitat d’actualitzar el model de gestió de ramaderia extensiva a l’alta muntanya. Això ha de permetre fer-la més sostenible a llarg termini i vetllar alhora pel manteniment de la biodiversitat i el paisatge, per a millorar la productivitat de les pastures i per a incrementar la capacitat d'embornal de carboni del sòl, amb els consegüents efectes de mitigació del canvi climàtic i beneficis per la salut pública.

Entre altres aspectes, el projecte preveu:

  1. Analitzar els impactes del clima i l’ús del foc en les societats ramaderes des de la prehistòria fins l’actualitat per tal d’elaborar un model d’evolució espaciotemporal de l’activitat ramadera segons el context climàtic i socioeconòmic de cada moment del passat
  2. Recopilar coneixement tradicional sobre l’ús del foc per a la recuperació de pastures i altres pràctiques ancestrals, comportaments, cosmovisions de la població local en relació als recursos naturals lligats a l’agroramaderia, que puguin ajudar a donar més eines de com gestionar els espais oberts de muntanya.
  3. Crear indicadors per avaluar l’estat de conservació dels espais oberts de muntanya i la capacitat dels ecosistemes d’ús agroramader d’adaptar-se i contribuir a mitigar el canvi climàtic.
  4. Analitzar la qualitat atmosfèrica de l’Alt Pirineu tenint en compte les emissions derivades dels incendis i cremes prescrites per a la recuperació de pastures, per garantir la qualitat de la salut humana i ambiental.

El projecte que s’ha presentat avui aplega, per un costat, un equip d’investigadors i investigadores de diferents disciplines (arqueologia, geografia, antropologia, biologia, geologia i salut ambiental) amb una llarga trajectòria en la recerca en entorns ramaders d’alta muntanya; i, per l’altre, gestors d’espais naturals protegits (Parc Natural de l’Alt Pirineu, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Xarxa Natura 2000 regió alpina), tècnics de les oficines comarcals del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i dinamitzadors del sector ramader local. Aquest enfoc interdisciplinari ofereix mirades i metodologies complementàries orientades a un objectiu comú: arribar a un consens sobre el model òptim de gestió ramadera i d’ús del foc sostenible a llarg termini que vetlli alhora per a la preservació i l’estat de conservació dels ecosistemes i la salut.


Nova edició de les beques Salvador Grau i Tort

El projecte REPICA s’inscriu en l’aposta del Parc Natural de l’Alt Pirineu per promoure la investigació. Precisament aquesta setmana s’ha obert la segona edició de les Beques Salvador Grau i Tort de suport a la recerca al Parc Natural, que atorga el Centre d’Art i Natura de Farrera, i que s’han ideat conjuntament amb l’Observatori de Recerca del Parc i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran amb la col·laboració de la Fundació Catalunya La Pedrera.

L’objectiu d’aquestes beques és generar coneixement científic de proximitat en l’àmbit de les ciències de la Terra, ciències de la vida o ciències socials, i posar en valor el llegat natural, cultural i social del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Alhora, aquest coneixement servirà per millorar la gestió i conservació del Parc a partir d’una base científica més sòlida, i també per divulgar el coneixement generat a la societat local.

En la primera edició d’aquesta iniciativa es van becar un total de 18 projectes.


2  

Imatges

Una imatge de pastura a l'Alt Pirineu

Una imatge de pastura a l'Alt Pirineu 592585

Una imatge de la presentació del projecte

Una imatge de la presentació del projecte 233531