Govern

L'Església Nova de l'Assumpció del Pont de Suert i el Monestir de Sant Salvador de Breda, declarats Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric

query_builder   13 febrer 2024 13:14

event_note Nota de premsa

L'Església Nova de l'Assumpció del Pont de Suert i el Monestir de Sant Salvador de Breda, declarats Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric

·L’Església Nova de l’Assumpció d’El Pont de Suert és un dels pocs exemples a Catalunya de l’arquitectura moderna de finals dels anys 40 a Europa

·El Monestir de Sant Salvador Breda aplega diversos estils i és un referent pels seus valors històrics i arquitectònics

El Govern ha declarat avui Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església Nova de l’Assumpció, a El Pont de Suert (Alta Ribagorça), i el Monestir de Sant Salvador de Breda (la Selva).

L’Església Nova de l’Assumpció d’El Pont de Suert, va ser construïda entre els anys 1953 i 1955. Una de les poques obres ubicades a Catalunya de l’enginyer de camins Canals i Ports, Eduardo Torroja Miret, en col·laboració amb l’arquitecte José Rodríguez Mijares.

La seva construcció està vinculada als canvis demogràfics provocats per l’arribada de la indústria hidroelèctrica. La implantació d’ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica-Ribargozana) als anys 40 va generar l’arribada de moltes persones cap a El Pont de Suert i la necessitat de construir nous barris, equipaments i edificis de serveis.

L’enginyer Eduardo Torroja aporta en aquest edifici tot el seu coneixement sobre les noves tècniques constructives d’elements de formigó laminars, pioners en aquells anys. La seva excepcionalitat radica en la simplicitat formal i plàstica del projecte, en consonància amb els principis estètics que s’estaven experimentant a Europa. Un dels pocs exemples a Catalunya d’arquitectura moderna amb la utilització d’estructures laminars de rajola en combinació amb formigó armat.

L’edifici mostra una combinació de modernitat i respecte per la tradició, conjugada amb els antecedents històrics del territori de l’Alta Ribagorça, les esglésies preromàniques. És per això que fa una construcció moderna a la coberta i alhora distribueix uns murs exteriors de pedra rústica que envolten la façana de l’església. Per tal de donar-li una forma com les del romànic i gòtic, folra la façana de pedra i afegeix una creu d’una gran simplicitat formal, pròpia del moviment obrer del moment.

També es delimita un entorn de protecció al voltant de l’església per tal de garantir la continuïtat dels seus valors en les millors condicions, de cara al futur.

El Monestir de Sant Salvador, al nucli antic de Breda, és considerat un element rellevant i icònic del municipi, per la seva aparença imponent i pels seus valors històrics i arquitectònics, que el fan un referent a Catalunya.

L’exterior del Monestir estava protegit des de l’any 1974 en tant que el nucli de Breda està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Conjunt Històric. Amb aquesta nova declaració de monument històric també se’n protegeix l’interior.

La construcció de l’edifici monacal va del segle XI al XVI, i per això incorpora diversos estils arquitectònics. El conjunt està format per l’església d’origen romànic, el campanar, el claustre, les dependències perimetrals al voltant del claustre, així com el seu subsol.

El Palau Abacial queda exclòs de la protecció perquè l’interior ha estat transformat en habitatges, amb la qual cosa han perdut els valors patrimonials primigenis. Així i tot, queda inclòs en la protecció del Conjunt Històric i es garanteix la protecció de les façanes i el pati.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined