La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, defensa que la introducció d’una mirada plurilingüe a la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i, en aquest sentit, ha remarcat que el català ha de ser un requisit per exercir a Catalunya. Ubasart ha fet aquestes declaracions durant l’esmorzar informatiu organitzat aquest divendres per Nova Economia Fòrum. La consellera ha recordat que el pacte d’investidura entre Esquerra Republicana i el PSOE ja contempla avançar en aquesta direcció i ha afirmat que els ciutadans d’aquest país tenen dret a ser atesos i a interlocutar amb l’Administració de justícia en català.

Per altra banda, la consellera també ha insistit en la necessitat d’activar un pla de xoc per agilitzar l’Administració de justícia: “ens cal tenir capacitat resolutòria i per això necessitem més jutges i magistrats”. En aquest punt ha tornat a reclamar a l’Estat l’arribada de 55 nous jutges i magistrats.

A Europa, per exemple, la ràtio mitjana és de 17,6 jutges i magistrats per cada 100.000 habitants. “No seria rigorós exigir assolir aquest indicador sense tenir en compte contextos”, ha puntualitzat la consellera, però “el que sí que és comparable és el fet que Catalunya tingui una ràtio de 10,9 jutges i magistrats, mentre que la mitjana espanyola sigui d’11,6”. Per igualar aquesta mitjana estatal, caldria, doncs, incorporar 55 nous jutges i magistrats més, una competència que correspon al Govern de l’Estat. Aquest any, l’Estat ha creat 70 unitats judicials, de les quals només 11 s’han destinat a Catalunya. “Anem massa lents, i per corregir el dèficit, s’haurien de tenir en compte altres paràmetres, a banda de la població al territori”, com ara la taxa de litigiositat, que a Catalunya és més alta que a la mitjana estatal, o la mobilitat de personal judicial, un “handicap molt particular” de l’Administració de justícia catalana. El Departament de Justícia, Drets i Memòria, per la seva part, té competències en la provisió de recursos materials, digitals i els recursos humans que donen suport als jutges. ”Som la tercera comunitat autònoma que més recursos inverteix de suport al poder judicial, dotant a cada jutge o jutgessa d’una mitjana de 8’7 funcionaris. Nosaltres fem la feina”, ha sentenciat Ubasart.

També ha fet referència a la finestra d’oportunitat que suposa la digitalització del sistema, aprofitant l’impuls de 44 MEUR de fons europeus; la desjudicialització a través del foment i la promoció de mètodes de gestió adequada de conflictes; i l’avenç en els canvis organitzatius, com per exemple l’oficina judicial –a Catalunya, implementada a la meitat dels partits judicials– o els futurs tribunals d’instància, “que poden suposar un avenç interessant a explorar”, ha asseverat. “Aquests vectors de treball, que interpel·len administracions, poder judicial i operadors jurídics, haurien de ser reforçats per les decaigudes lleis d’eficiència, víctimes colaterals de l’avançament electoral. És necessari que el Congrés de Diputats avanci sense demora l’aprovació d’una llei orgànica que incorpori el contingut de l’antiga llei d’eficiència organitzativa i una part important de la processal. Els reptes són importants, però també és un moment d’oportunitats”, ha conclòs la consellera.

Resignificar Via Laietana

En un altre ordre de coses, la titular del Departament també ha explicitat la necessitat de treballar conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri per resignificar la comissaria de Via Laietana i ubicar-hi en un espai de memòria. “D’aquesta manera farem efectiu el dret a la reparació”.