Enquesta sobe eleccions europees

El 72% dels catalans veu positiu formar part de la UE

query_builder   1 març 2024 13:00

event_note Nota de premsa

El 72% dels catalans veu positiu formar part de la UE

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) han publicat avui una enquesta sobre les eleccions europees a Catalunya per marcar els 100 dies per als comicis del 9 de juny.

Més de set de cada deu ciutadans (72%) creuen que és positiu ser membre de la UE segons la primera enquesta que es publica sobre l’estat de l’opinió pública a Catalunya vers la Unió Europea, quan comença el compte enrere per a les eleccions europees del 9 de juny. En comparació amb l’Eurobaròmetre de tardor de 2023 publicat pel Parlament Europeu al desembre, sis mesos abans de les eleccions europees, els 70% d’enquestats a Espanya consideren positiu ser membre de la UE i un 61% a tota la UE.

Segons l’estudi amb el CEO, el 59% de les persones enquestades desconeix quan se celebraran les eleccions europees, però tres de cada quatre catalans (75%) manifesten la seva voluntat d’anar a votar. Si ho comparem també amb el darrer Eurobaròmetre, el 62% dels enquestats a Espanya no sabien quan tindran lloc les eleccions europees, xifra que baixa fins al 30% a escala europea. En canvi, el 68% dels europeus manifestava la seva voluntat d’anar a votar; un 64% a Espanya.

Una majoria dels enquestats (54%) considera que les accions de la UE tenen molt o bastant impacte en la seva vida diària i en un percentatge molt similar (55%) es consideren molt o bastant europeistes. Existeix un gran desconeixement sobre les institucions de la UE (57%), però el Parlament Europeu és la institució europea més reconeguda pels catalans (29%), quasi quatre cops per davant d’altres. Per al 67% dels enquestats el Parlament Europeu té un paper molt o bastant important a la UE i el 59% voldria que fos més important en el futur.

Preguntades sobre quin nivell de l’administració pública -UE, Govern d’Espanya o Govern de Catalunya- hauria de liderar la gestió d’una sèrie de temes, les persones enquestades prioritzen que es faci a escala europea: la protecció davant l’amenaça de països tercers (79%, amb68 punts de diferència); lluita contra el canvi climàtic (72%, amb 61 punts de diferència); la regulació de noves tecnologies com la Intel·ligència Artificial (67%, amb 55 punts de diferència); la protecció dels drets i llibertats (52%, amb 30 punts de diferència); política migratòria (48%, amb 23 punts de diferència); una nova pandèmia (44%, amb 17 punts de diferència); la regulació dels preus de l’energia (39%, amb 4 punts de diferència).

“Els resultats de l’enquesta reflecteixen molt bé el que ha estat aquesta IX legislatura europea: una major exposició de la UE a l’opinió pública a causa del Brexit, la pandèmia de la Covid-19, la invasió russa d’Ucraïna, la crisi energètica, la inflació i la guerra al Pròxim Orient ha fet prendre major consciència ciutadana de que les decisions preses a Brussel·les i Estrasburg importen, estiguin d’acord o no amb elles”, ha explicat durant la presentació dels resultats de l’enquesta el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera. “L’enquesta també demostra que hi ha molt camí per fer en l’educació sobre la UE, però ara cal centrar tots els esforços comunicatius en que la gent sàpiga que el 9 de juny hi haurà eleccions europees i que el nou Parlament Europeu resultant decidirà el rumb polític de la UE per als propers cinc anys”, ha afegit. També ha parafrasejat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, qui destacava aquesta setmana que “com més gent voti, més forta serà la democràcia europea”.

Per la seva banda, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha assenyalat que “pel que fa a les properes eleccions al Parlament Europeu, més de la meitat de les persones enquestades no ha sabut dir quan seran. D’altra banda, la majoria respon que tindrà en compte els aspectes relacionats amb la UE, però també la situació política entre Catalunya i Espanya en el moment de decidir el seu vot”.

De cara a la propera legislatura, preguntades sobre quins temes hauria de prioritzar la UE les persones enquestades identifiquen, per ordre: el canvi climàtic (36%); la política migratòria (31%); drets humans i benestar social (13%); conflictes, seguretat i defensa (12%); i economia (11%).

Respecte a la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, nou de cada deu persones enquestades està molt d’acord o d’acord amb què la UE doni suport humanitari a Kíiv (92%) i que s’aculli les persones refugiades (90%). També hi ha un ampli suport a les sancions a Rússia (75%) i una majoria dels enquestats es mostra a favor del suport militar a Ucraïna (57%).

Pel que fa a la possible ampliació de la UE dels actuals 27 estats membres fins a 36, una majoria dels enquestats (68%) està molt d’acord o d’acord en incorporar nous estats. Preguntats sobre cinc països candidats, Ucraïna és el que rep major suport (67%) a l’adhesió.

Els resultats complets de l’enquesta es poden consultar al web del CEO.

Sobre l’enquesta

Aquest estudi té la voluntat de copsar l’estat de l’opinió pública catalana vers la UE, les seves institucions i, en particular, el Parlament Europeu, així com la intenció de participar als comicis i interès en l’actualitat de la UE com també la valoració d’algunes de les mesures adoptades per l’Eurocambra durant la IX legislatura. El treball de camp de l’enquesta ha estat realitzat per l’Institut Opinòmetre entre els dies 19 de gener i 12 de febrer amb la metodologia d’enquesta telefònica a una mostra de 1.100 persones de 18 i més anys resident a Catalunya.

Eurobaròmetre

Les institucions europees tenen com a instrument oficial d’opinió pública l’Eurobaròmetre, projecte iniciat l’any 1974 per la Comissió Europea. Des de l’any 2007 el Parlament Europeu també publica les seves pròpies sèries d’Eurobaròmetre, centrant-se en la imatge i el paper del Parlament Europeu, la valoració de la pertinença a la Unió Europea, la veu dels ciutadans a la UE, la satisfacció amb la democràcia i la confiança en el Parlament Europeu i en els parlaments nacionals. Aquests estudis demoscòpics permeten seguir l’evolució històrica de l’opinió pública, tant a la UE en el seu conjunt com a escala estatal. El Parlament Europeu publicarà un darrer Eurobaròmetre aquesta legislatura durant la segona quinzena d’abril.

Eleccions europees

Del 6 al 9 de juny 370 milions de ciutadans dels 27 estats membres de la Unió Europea podran exercir el seu dret a vot per escollir els 720 eurodiputats de la X legislatura. A Espanya s’escolliran 61 escons i a Catalunya podran votar més de 5,4 milions de catalanes i catalans, a més dels més de 165.000 ciutadans de la UE que hi resideixen. de la UE que hi resideixen.

1  

Fitxers adjunts

Enquesta eleccions europees

Enquesta eleccions europees
PDF | 552680

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined