1. Aquesta llei, pionera a Europa, va suposar un punt d’inflexió en la cultura administrativa de Catalunya que va permetre obrir l’Administració a la ciutadania
  2. Durant la jornada s’han proposat noves vies per revisar jurídicament la llei per tal que pugui continuar donant respostes als reptes de futur
Seminari GAIP{"name":"2024/03/15/10/48/d1b304cb-3d35-4431-8b15-2831af059a0f.jpeg","author":"Presidència","type":"0","location":"0","weight":2505987}

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, ha participat en el primer dels actes que se celebraran en motiu del desè aniversari de la Llei de transparència, accés a la informació i el bon govern. Una llei que tal com ha explicat Vilagrà “va suposar un punt d’inflexió i un canvi clau en la cultura administrativa de Catalunya”. “Per primera vegada”, ha dit, “es va regular el dret de la ciutadania a tenir accés a la informació d’interès públic en sintonia amb els estàndards internacionals”. 

La Llei 19/2014, del 29 de desembre, va arribar en un moment clau per a la ciutadania de Catalunya que reclamava més participació, claredat i el retiment de comptes en tots aquells afers de caràcter públic. Per Vilagrà, “la transparència, l’honestedat i el diàleg obert són principis fundacionals d’una democràcia consolidada i de qualitat” i des del Govern s’està treballant per explicar-se “més i millor” de cara la ciutadania. 

Durant la seva intervenció, la vicepresidenta del Govern també ha remarcat “el compromís i dedicació” de tota l’Administració per “arribar a ser un referent de bon govern i qualitat democràtica”. Així mateix, també ha destacat algunes de les mesures que s’han impulsat i assolit en els darrers anys com la millora dels espais webs i portals per fer-los més propers i entenedors per a la ciutadania; l’aprovació de més de 20 criteris en matèria de publicitat activa per a facilitar el compliment de la publicació proactiva d’informació; i l’assoliment durant el 2023 del màxim històric de resolució de sol·licituds d’accés, amb 12.384 sol·licituds.

Durant la jornada, on hi han participat professionals de diversos àmbits, s’ha debatut sobre la futura millora de la llei de transparència per continuar donant resposta a tots els reptes, així com la reformulació del decret regulador del registre de grups d’interès. Amb l’objectiu d’aprofitar i incorporar-hi l’experiència acumulada per tal de simplificar processos i càrregues administratives a la ciutadania, assegurar la transparència de la traçabilitat de les decisions públiques o garantir els sistemes de control i punitius, entre d’altres.

Per la seva banda, el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, ha destacat que “la promoció del bon govern i la lluita contra la corrupció és central en termes d’higiene democràtica”. A més, ha afegit que “augmentant la transparència i permetent un major escrutini públic de les activitats governamentals, es contribueix a prevenir i detectar casos de corrupció”. Així mateix, ha destacat el paper de l’accessibilitat a la informació, ja que “pot revelar irregularitats, la qual cosa ajuda a promoure la integritat en la gestió pública”. Finalment, ha explicat que “aquesta llei també representa un fre per a la generació de desigualtats a partir de l’acumulació de privilegis de les capes més properes al poder”.

Aquest seminari, el primer de diversos actes que estan previstos al llarg d’aquest any, ha estat organitzat conjuntament entre l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Ha comptat amb la participació de la presidenta de la GAIP, Iolanda Pineda, i altres personalitats i professionals que han fet balanç de l’estat actual i els reptes de futur de la transparència dins l’Administració i la societat en conjunt. 

3  

Imatges

Seminari GAIP

Seminari GAIP 3118543

Seminari GAIP

Seminari GAIP 3523417

Seminari GAIP

Seminari GAIP 2558478