Imatge decorativa

Moviments migratoris. 2022

Les ciutats tenen un saldo negatiu de 13.599 residents que s'han traslladat a viure a municipis no urbans l'any 2022

query_builder   25 març 2024 10:37

event_note Nota de premsa

Moviments migratoris. 2022

Les ciutats tenen un saldo negatiu de 13.599 residents que s'han traslladat a viure a municipis no urbans l'any 2022

El Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf tenen els saldos migratoris més elevats dins de Catalunya

L‘any 2022 es registren 272.971 canvis de residència entre municipis de Catalunya. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), les ciutats tenen un saldo negatiu de 13.599 residents que s’han traslladat a viure a municipis no urbans, si bé el flux net en direcció a aquests municipis va ser més intens en els anys de la pandèmia de la covid-19 (-21.672 el 2021 i -27.867 el 2020).

L‘anàlisi de la migració dins de Catalunya segons el grau d’urbanització dels municipis, constata un procés de desconcentració urbana: les ciutats tenen més sortides que entrades. Barcelona és el municipi amb més sortides netes cap a la resta de Catalunya (-10.079 persones). La segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, amb saldos negatius per migració amb la resta de Catalunya de 1.518 i 1.224 habitants, respectivament.

Els municipis de les localitats i àrees semidenses (generalment entre 5.000 i 50.000 habitants) han estat els principals receptors de la migració dins de Catalunya, amb un saldo positiu de 9.531 habitants l’any 2022, d’una magnitud semblant a l’any 2019, previ a la pandèmia, que va ser de 9.167.

Per la seva banda, els municipis de les àrees rurals han registrat 4.048 entrades més que sortides. Aquest saldo és inferior al dels anys 2020 i 2021 (11.374 i 7.735 migrants, respectivament) però és superior al de l’any 2019, que va ser de 2.799 migrants.

Gràfic. Saldo migratori dins de Catalunya per grau d'urbanització. 2019-2022
{"name":"2024/03/25/09/41/f12c1464-cb82-4c0d-90d8-3818bab59ff0.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":35349}

Més de la meitat dels 272.971 canvis de residència dins de Catalunya (57%) també comporten un canvi de comarca, amb 34 comarques que són receptores netes de població de la resta de Catalunya i 7 comarques emissores netes de població cap a la resta de Catalunya. L’Aran registra el mateix nombre d’entrades que sortides procedents de municipis de la resta de Catalunya.

El Barcelonès és la comarca amb el major flux net negatiu (-13.279), mentre que els saldos migratoris positius més alts es registren al Vallès Oriental (1.634), el Baix Penedès (1.577), el Maresme (1.498) i el Garraf (1.107).

En considerar els fluxos en relació amb la població de la comarca, les taxes més elevades de migració neta amb la resta de Catalunya es registren al Baix Penedès (13,8‰), el Moianès (9,9‰), el Pallars Sobirà (8,2‰), l’Alt Penedès (7,5‰) i el Garraf (7,0‰). Les comarques amb les taxes de migració neta més negativa amb la resta de Catalunya són la Segarra (-6,5‰), el Barcelonès (-5,8‰) i la Ribera d’Ebre (-2,2‰).

Per nacionalitat, destaca l’alta mobilitat interna de la població estrangera. El 29,4% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que representen el 17,2% de la població.

Els fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya

En relació amb els fluxos migratoris amb la resta d’Espanya l’any 2022, el saldo ha estat de signe negatiu. Les emigracions (55.972) superen les immigracions (50.107) i el saldo net és de -5.865 persones. Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid agrupen la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya, encapçalats per Andalusia, amb el 18,2% de les immigracions i el 18,8% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, Catalunya registra saldos negatius amb 13 comunitats autònomes. Destaquen Andalusia amb un saldo net negatiu de 1.438 habitants, les Illes Balears amb 971, la Comunitat Valenciana amb 903 i la Comunitat de Madrid amb 674. En l’altre extrem, el saldo és de signe positiu respecte a Ceuta i Melilla (283), Múrcia (246), Navarra (24) i Cantàbria (15).

Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya han resultat de signe positiu a 9 comarques catalanes: Els majors saldos es registren a la Garrotxa (86), el Baix Ebre (51) i Osona (39). Entre les comarques amb saldos negatius, destaquen el Baix Llobregat (-1.417), el Vallès Occidental (-1.098) i el Maresme (-893).

Les taxes de migració netes positives més altes corresponen a l’Aran (3,0‰), la Garrotxa (1,4‰) i el Pallars Jussà (0,8‰), mentre que les taxes més negatives es registren al Priorat (-3,2‰), el Garraf (-2,2‰) i el Maresme (-1,9‰).

Migracions externes

Pel que fa a les migracions amb l’estranger, el balanç resultant és de signe positiu, amb un saldo net de 158.546 persones, que representa el valor més alt mai registrat.

Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera és de 165.069 habitants, mentre que el de nacionalitat espanyola és negatiu (-6.523).

El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques i l’Aran. Les majors taxes de migració neta corresponen al Barcelonès (32,1‰), la Selva (27,9‰), la Garrotxa (25,3‰) i el Tarragonès (23,7‰). Les menors taxes es registren a les Garrigues (4,5‰), el Solsonès (6,3‰), el Pallars Sobirà (6,8‰) i el Pla de l’Estany (9,3‰).

.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 251408

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined