query_builder 3 abril 2024 13:34
event_note Nota de premsa
El nou Pla de qualitat de l'aire, horitzó 2027, a punt per a l'aprovació del Govern
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha presentat aquest dimecres el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, que ahir dimarts ja va passar pel Consell Tècnic i es preveu que el Govern de la Generalitat aprovi en les pròximes setmanes com a Decret. El document ha seguit tots els tràmits de participació i informació pública previstos per llei i ha rebut nombroses al·legacions, moltes de les quals han estat acceptades i incorporades en la redacció definitiva. Fins i tot, després de la segona informació pública, s’ha estat treballant amb l’AMB i alcaldes i alcaldesses de l’Arc Metropolità per consensuar els detalls de la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), amb la salut de les persones al centre del debat.
El nou Pla abasta tot Catalunya i estableix 83 mesures i 391 actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones que hauran d’executar la Generalitat, les administracions locals, els gestors d’infraestructures, les empreses i la ciutadania en general en diferents àmbits com ara el transport terrestre i la mobilitat, el sector industrial i energètic, el domèstic, institucional i comercial, el ramader i agrícola, la planificació territorial i urbanística, el transport marítim, el transport aeri i la comunicació, la recerca i la investigació.
Focus en la mobilitat
A diferència dels plans anteriors, centrats a rebaixar les concentracions de partícules PM10 i de diòxid de nitrogen (NO2) en l’àmbit de la conurbació de Barcelona, l’actual ha de contribuir a rebaixar tots els contaminants que tenen una important influència sobre la salut humana a tot el país, per a la qual cosa s’hi afegeixen l’ozó troposfèric (O3), les partícules de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5) i el benzo(a)pirè (C20H12).
El trànsit rodat és la principal font de contaminació atmosfèrica, de soroll i de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) a les ciutats catalanes. Per fer-hi front, el Pla estableix 170 actuacions en l’àmbit de la mobilitat, entre les quals destaquen la regulació de les zones de baixes emissions (ZBE); l’establiment de mesures addicionals per a 12 corredors de mobilitat estratègics; la regulació dels llindars de persones treballadores i condicions a partir de les quals els centres de treball públics i privats hauran d’elaborar plans de desplaçament d’empresa, i l’ampliació dels requisits i la casuística d’implantacions singulars als efectes d’elaborar els estudis d’avaluació de la mobilitat generada. També inclou actuacions en casos d’episodis d’alts nivells de contaminació.
Implantació de ZBE
La millora de la qualitat de l’aire amb les ZBE és indubtable. Durant el període de la preparació i implementació de la ZBE Rondes de Barcelona (2019-2023), s’ha constatat una reducció dels nivells d’NO2 a les estacions de trànsit de l’Àrea de Barcelona (Eixample i Gràcia-Sant Gervasi) de més del 32%. En aquest mateix període, als punts de mesurament de trànsit de l’Àrea del Vallès-Baix Llobregat (Terrassa, Sabadell, Montcada, Granollers i Mollet), la reducció dels nivells és del 22%. Aquesta reducció comporta beneficis evidents per a la salut.
Segons la Llei estatal de canvi climàtic, els municipis que han d’adoptar plans de mobilitat urbana sostenible que incloguin com a mínim l'establiment de ZBE són els de més de 50.000 habitants i els de més de 20.000 amb superacions dels valors límit de qualitat de l'aire regulats a la normativa. A Catalunya, hi ha 23 municipis de més de 50.000 habitants i 67 que en tenen més de 20.000, i tots presenten superacions d’algun dels valors límit de qualitat de l’aire.
Durant la Tercera Cimera de Qualitat de l’Aire, que va tenir lloc el mes de març de 2022, alcaldes i alcaldesses van acordar que la Generalitat fos l’Administració que coordinés la implantació de les ZBE en municipis de més de 20.000 habitants. A aquest efecte, es va aprofitar el grup de treball existent entre els municipis i el Govern sobre qualitat de l’aire i mobilitat per avançar en la seva implantació, i des de fa temps s’hi ha estat treballant en els àmbits tècnic i polític.
Criteris comuns per a les ZBE
El Pla estableix que els projectes de ZBE hauran d’incorporar el cronograma d’implementació previst pel municipi, la superfície mínima d’aquestes àrees (que pot ser d’implantació progressiva), el contingut dels projectes i les restriccions de l’accés de vehicles. També regula el sistema de seguiment de l’evolució de la qualitat de l’aire, el Registre català de vehicles autoritzats i la plataforma per a la gestió de les autoritzacions excepcionals d’accés de vehicles. Es poden constituir ZBE supramunicipals que englobin municipis contigus que per les seves característiques conformin una unitat funcional pel que fa a la gestió de la mobilitat.
A les ZBE dels municipis de més de 50.000 habitants, a partir de la seva implementació, les restriccions d’accés afecten tots els vehicles sense etiqueta. Abans de l’1 de gener de 2026, quedarà restringida la circulació a tots els vehicles dièsel amb l’etiqueta B (groga) quan s’activin avisos per contaminació per NO2. L’1 de gener de 2028, la restricció ja serà permanent per a tots els vehicles amb l’etiqueta groga.
En el cas de les ZBE dels municipis de més de 20.000 habitants, abans de l’1 de gener de 2026, les restriccions d’accés a les ZBE han d’incloure tots els vehicles sense etiqueta, mentre que els dièsel amb l’etiqueta B es restringiran quan s’activin avisos per contaminació per NO2 abans de l’1 de gener de 2028.
Suport als ens locals
El Pla estableix autoritzacions excepcionals per a vehicles que no compleixin els requisits ambientals i excepcions, com el cas dels serveis d’emergència i essencials, les persones amb malalties o discapacitats o les persones amb mobilitat reduïda, entre d’altres. També quedaran exclosos de les restriccions els vehicles de persones amb ingressos inferiors a certs llindars. A més, les persones residents, durant un termini d’un any des de la implantació de la ZBE, podran accedir a la ZBE del seu municipi fins a un màxim de 52 dies a l’any, i les furgonetes i vehicles implicats en la distribució de mercaderies sense etiqueta tenen un període màxim d’exempció de tres anys.
Les ordenances municipals podran, segons les característiques del seu àmbit territorial i la situació de contaminació atmosfèrica, establir un calendari més restrictiu, determinar períodes transitoris menors o reduir el nombre màxim d’autoritzacions temporals diàries.
Per a la implantació de les ZBE, el Pla de la Generalitat preveu mesures de suport als ens locals. Són eines que resultaran especialment útils als municipis que disposen de menys recursos, com ara l’elaboració d’una ordenança tipus per part de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, la plataforma digital de suport municipal per a la gestió electrònica de les autoritzacions excepcionals d’accés de vehicles, una campanya de sensibilització específica per a la implementació de ZBE i la Guia per a l’avaluació de la qualitat de l’aire per als ens locals com a eina de suport tècnic per als municipis que vulguin supervisar i avaluar la qualitat de l’aire a escala local.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha atorgat fins al moment subvencions a 22 municipis per al disseny i la implantació d’aquestes zones per valor de més de 3 milions d’euros.
Planejament urbanístic i emissions
El projecte de Decret estableix que els planejaments urbanístics hauran d’incorporar mesures específiques per reduir la contaminació atmosfèrica. En els sectors de nova implantació amb usos residencials, sanitaris o docents propers a vies de circulació amb velocitat permesa superior a 50 km/h, el planejament haurà d’incorporar també mesures per reduir l’impacte de la contaminació acústica. Quan es tracti d’una implantació d’interès general i no sigui viable la plena implementació de les mesures de reducció de la contaminació atmosfèrica que resultin adients, el planejament urbanístic ha d’incorporar mesures compensatòries per reduir l’exposició de la població.
Nous límits per a activitats industrials
En l’àmbit de la indústria i l’energia, el Pla indica valors límit d’emissió per als compostos orgànics volàtils (COV), un contaminant no regulat a la normativa actual per a la majoria de sectors, que és un generador d’O3 troposfèric; nous valors límit per a activitats que no els tenien regulats fins ara, com els forns crematoris de restes humanes, i valors més restrictius per a determinades activitats. També es revisaran les autoritzacions ambientals associades a grans focus emissors, com els forns de ciment, les incineradores, els forns de fabricació de vidre, les refineries, les grans instal·lacions de combustió de potència superior als 50 MWt i la indústria química orgànica de gran volum.
També estableix un pla de vigilància del camp de Tarragona, la implementació d’un pla d’acció a curt termini en casos d’alts nivells de contaminació atmosfèrica, incloent nous contaminants com el benzè (C₆H₆), o la millora dels sistemes d’informació de la qualitat de l’aire a la ciutadania.
Finalment, incorpora accions ja previstes com ara l’aplicació de l’Impost sobre les emissions de grans vaixells, que n’ha de fomentar l’electrificació, la revisió de l’Impost sobre emissions generades per instal·lacions industrials, plans de mobilitat d’accés als aeroports i l’aplicació del Pla quinquennal de millora de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
Balanç econòmic i social positiu
La inversió nova total per als pressupostos de la Generalitat de Catalunya prevista per implementar fins a l’any 2027, sense incloure els costos de personal ni dels materials, és de 21,8 milions d’euros, dels quals 18,1 milions seran a càrrec del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i 3,7 milions a càrrec dels pressupostos d’altres departaments o organismes de la Generalitat.
El finançament d’aquestes mesures i disposicions normatives podrà comptar amb el suport econòmic del Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, nodrit fonamentalment pels ingressos derivats dels impostos ambientals que graven les emissions contaminants a l’atmosfera i per les sancions imposades per l’Administració de la Generalitat com a conseqüència d’infraccions de la normativa que regula la contaminació atmosfèrica. Es calcula que els beneficis ambientals derivats de la implantació del Pla superaran amb escreix els 82 milions d’euros en termes de millora de la salut i qualitat de vida de la ciutadania.
En línia amb l’OMS
Les mesures del Pla estan dissenyades per reduir les emissions de contaminants que tenen una important influència sobre la salut de les persones i tendir als nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’aquesta manera, se segueix la línia de la Comissió Europea (CE), que està tramitant una nova directiva relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, la qual establirà uns valors límit de qualitat de l’aire molt més restrictius que els actuals, propers a les recomanacions de l’OMS.
El document compleix també els requeriments de dues sentències judicials (del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 12 de desembre de 2022, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 22 de desembre de 2022) perquè s’assoleixin els objectius establerts a la normativa comunitària i estatal per als contaminants NO2 i O3 en aquelles zones on s’han produït incompliments.
2
Imatges
