1. L’oferta inicial del sistema educatiu és de 6.067 grups, 88 grups més que l’any anterior, i de 301 nous docents, mentre que la del sistema d’ocupació s’eleva a 38.570 places de certificats professionals i 272.892 de formació contínua.
2. La Xarxa del Sistema FPCAT continua creixent sumant 2.511 centres i establiments de formació professional, 40.548 empreses col·laboradores, 17.011 persones, docents formadores i expertes i 2.572 punts d’informació i orientació. El pressupost s’eleva a 955,9 M€.
3. Pel que fa l’àmbit laboral, el SOC i el Consorci per a la Formació Contínua reforcen l’oferta formativa amb 231,3 milions d’euros (21 milions més que l’any passat) i unes 310.000 places
4. S’estableix un mòdul de català professional als cicles de les famílies que realitzin atenció a les persones usuàries, pacients o clients

{"name":"2024/04/22/17/58/08ffb1c0-ecfd-4ad8-a706-9c4274013081.jpg","author":"Ruben Moreno","type":"0","location":"0","weight":129263}

El Govern ha presentat la nova oferta integrada de Formació Professional per al curs 2024-2025 en el que es batrà rècord de places ofertades amb 486.199, un 9% més que l’any passat. En total, 955,9 milions d’euros per oferir una oferta integral. Ho ha anunciat la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, conjuntament amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió i la consellera d’Educació, Anna Simó i Castelló. A l’acte, celebrat al Palau de la Generalitat de Catalunya, també hi ha assistit el secretari de Treball, Enric Vinaixa i Bonet; el president de l’Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, Fabián Mohedano Morales, el secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata i la directora general de Formació Professional, Mercè Chacón Delgado.

A la presentació, la vicepresidenta Vilagrà ha qualificat com a “absolutament rellevant” la consolidació del sistema de formació professional, “que estem assolint” ha afegit, i ha remarcat que s’han de destinar més recursos “per enfortir les trajectòries formatives i professionals de les persones” i “per cercar els perfils professionals per les empreses”. En aquest sentit, Vilagrà ha destacat que oferir més formació professional equival a “més competitivitat, més generació de riquesa i de llocs de treball de qualitat” i que això es tradueix en “millors vides, millor qualitat de vida i amb les persones sempre al centre”.

El conseller d’Empresa i Treball ha subratllat que la programació de l’FP ocupacional “és una oferta plural que va molt dirigida a les necessitats que presenta l’economia del país i que contribueix a ajudar en la transformació del model productiu que el Govern vol liderar en clau verda, digital i social”.

Torrent ha afegit que “la vocació del Govern és recollir les demandes del teixit empresarial, adaptar-les a les necessitats territorials i a partir d’aquí fer una oferta formativa adequada”. També ha recordat que cal “posar tot el sistema al servei dels treballadors i les treballadores per millorar la seva ocupabilitat, posant en contacte l’entorn educatiu però també l’entorn empresarial”. “Un entorn productiu que cada vegada més reclama un FP adaptada als canvis tan accelerats que vivim”, ha reblat.

Per la seva banda, la consellera d’Educació ha destacat que s’introdueix "un mòdul de català professional en aquelles famílies que comporten una atenció a les persones, que ha estat una demanda de fa molts anys”. Ha afegit que, “al mateix temps, treballem per a incloure en els acords d’FP dual el foment de la llengua catalana en el lloc de treball dels alumnes durant la seva estada a l’empresa, és a dir, implicar a les empreses també en l’ús de la llengua catalana”. “Si millorem les competències lingüístiques dels estudiants d’FP contribuïm, d’una banda, a facilitar l’ocupabilitat de l’alumnat i, per altra banda, el que fem és garantir els drets lingüístics dels usuaris”, ha conclòs Simó.

Concretament, l’oferta integral de l’FP s’estructura en dos àmbits, l’educatiu i l’ocupacional, amb l’objectiu d’oferir propostes formatives que s’ajustin a les necessitats laborals presents i futures.

Oferta de formació professional en l’àmbit laboral

En l’àmbit laboral, el Departament d’Empresa i Treball ha reforçat la proposta formativa a través del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC) amb una inversió pressupostària que arriba als 231,3 milions d’euros, un 10,1% més que l’any passat. L’objectiu és ajudar les persones usuàries a millorar el seu perfil professional per afavorir la inserció laboral o el manteniment i la millora del lloc de treball. En el cas del Consorci, en un context de canvis accelerats, l’aposta per la formació al llarg de la vida laboral explica l’increment experimentat. L’oferta també s'ajusta a les noves necessitats dels sectors productius per tal de millorar la competitivitat de les empreses.

Pel que fa al SOC, destaca l’augment dels cursos per a l’obtenció de Certificats de Professionalitat que passa dels 2.236 de l’any passat als 2.749 d’enguany. Aquest increment del 22,9% s’ha alineat amb les prioritats del Govern per aquest legislatura i es concreta amb intensitat en especialitats com l’atenció a les persones (346 certificats), l’economia verda (166) o la digitalització (133). Per garantir tot aquest paquet formatiu es destinen 130,8 milions d’euros (un 4’3% més que l’any passat) i s’ofereixen més places, que passen de les 36.960 de l’any passat a les 38.570 actuals.

En el cas del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, amb una inversió de 110,5 milions d’euros en formació i orientació, un 37% més que l’any passat quan la inversió va ser de 80,6 milions; duplica l’oferta en nombre de places amb la previsió d’oferir 252.892 en formació continua (un 12% més que l’any passat) i 20.000 més de Certificats de Professionalitat per a persones ocupades.

Destaca l’aposta pel programa ‘Conforcat a mida’, que permet atendre les necessitats formatives concretes de les empreses. Aquest programa passa de 21,8 milions el 2023 a 48 milions el 2024; i el Programa Projecta’t, adreçat a l’orientació professional per a persones treballadores ocupades, tindrà enguany una inversió de 15 milions d’euros.

Es consolida un model que s’adapta a l’Informe General de Prospectiva

En la preinscripció per al proper curs 2024/2025, el Departament d'Educació consolida l’oferta d’ensenyaments professionals. Concretament, 6.067 grups de formació professional, fet que suposa un increment de 88 grups respecte l’oferta de 2023. Això suposa un total de 174.737 places per als Itineraris de Formació Específica (IFE), els programes de formació i inserció (PFI), i per a la formació professional de grau bàsic, grau mitjà i grau superior. D’aquesta manera, es manté l’estabilitat en l’oferta i reforça la formació en base a les necessitats laborals presents i futures. El creixement es dona sobretot en cicles de grau superior i en programes de formació i inserció (PFI).

Així, les famílies professionals que creixen són del sector de Sanitat (7 grups), Informàtica i Comunicacions (3 grups) i Serveis a la Comunitat (3 grups). Són àmbits coincidents amb els sectors estratègics que necessita Catalunya per a incrementar la competitivitat del teixit productiu i generar més i millor ocupació, segons l'Informe General de Prospectiva de l’Agència FPCAT.

Per al curs vinent, s’acompanya aquest creixement d’oferta formativa amb un increment de 301 docents que s’incorporaran a partir del pròxim mes de setembre i que se sumen a la plantilla actual, que és de 10.088 persones docents en els centres públics.

4 noves realitats en el Mapa de centres de formació professional 2035

En l’objectiu dibuixar el Mapa de centres de formació professional 2035, el curs 2024/2025 es posen en marxa 4 nous instituts especialitzats a la ciutat de Barcelona:

1. Institut d'FP Sanitària Vall d'Hebron, per a les famílies professionals de Sanitat i Atenció a les persones.
2. Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona Guineueta, per a les famílies professionals de seguretat i medi ambient, transport i manteniment de vehicles.
3. Institut del Disseny i Arts Gràfiques de Barcelona, per a les famílies professionals d’arts gràfiques i comerç i màrqueting.
4. Institut de Formació Empresarial de Barcelona, dels ensenyaments del sector de serveis a les empreses i les famílies professionals d’administració i gestió i comerç i màrqueting.

D’altra banda, Educació ha creat una xarxa de centres de capacitació digital per oferir formació en competències digitals a adults i joves en risc d'exclusió digital. Actualment està formada per 116 centres de formació professional i escoles de formació de persones adultes, que seran 154 el curs vinent.

Per la seva banda, el Centre de Formació de l’Automoció de Martorell iniciarà els nous itineraris formatius basats en Certificats Professionals, a partir de les oportunitats que ofereix la nova normativa bàsica. Constitueix una oportunitat d’acollir-se a una modalitat modular, capitalitzable i flexible per a moltes persones treballadores del sector.

Impuls del català professional

El Departament d'Educació introduirà un mòdul professional de Català Professional. El mòdul s’implantarà en les famílies professionals que impliquin dur a terme una atenció a les persones, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de l’alumnat. Es tracta de sectors on les futures persones graduades hauran d’atendre a possibles persones usuàries, pacients o clients i, per tant, cursaran un mòdul de català adequat als diferents àmbits: Administració i gestió, Comerç i màrqueting, Hoteleria i turisme, Sanitat i serveis Socioculturals i a la comunitat (grau mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, i grau superior d’Educació Infantil).

Nous mòduls professionals

Els cicles formatius de grau mitjà i grau superior tindran una part troncal obligatòria i una part optativa integrada. La part optativa l’integra com a mínim un mòdul optatiu amb duració anual o dos mòduls quadrimestrals, amb còmput horari entre les 80 i les 160 hores. La part troncal estarà integrada per:

1. Mòduls professionals del catàleg de formació professional
2. Mòduls associats a les habilitats i capacitats transversals i a l'orientació laboral i l'emprenedoria per al coneixement dels sectors productius i per a la maduresa professional, que inclouran els següents mòduls:
3. Itinerari per a l'ocupabilitat I
4. Itinerari per a l’ocupabilitat II
5. Digitalització aplicada als sectors productius
6. Sostenibilitat aplicada al sistema productiu
7. Anglès professional
8. Projecte intermodular

Canvis en la preinscripció

El Departament d'Educació simplifica el procés de preinscripció dels ensenyaments postobligatoris en un únic procés pel que fa a la formació professional, de cara al proper curs 2024/2025. La preinscripció per als cicles de formació professional de grau mitjà i de grau superior serà del 24 al 30 de maig.

Es modifica el sistema d’ordenació de sol·licituds i matrícula. S’assignen les places en base a la nota i prioritat, no a l’ordre de petició, afavorint a les persones amb millor nota i millor prioritat. A més, l’alumnat que ha acabat el batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà afí tindrà prioritat respecte els que provenen d’ensenyaments no afins.

Objectius centrals: reduir la baixa qualificació i l’abandonament i incrementar la inserció

L’acreditació de competències professionals, l’oferta formativa i l’orientació professional constitueixen els serveis bàsics del Sistema FPCAT que han de permetre reduir la baixa qualificació i l’abandonament i permetre una major inserció professional.

La formació professional es manté com un dels ensenyaments amb una inserció laboral més alta, tal com es desprèn estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2023. Així, la taxa d’inserció laboral de les persones graduades creix per tercer any consecutiu i se situa en el 54,49 %.

La inserció laboral dels graduats en FP Dual és, de fet, superior. En aquest cas, el percentatge arriba al 66,2 %, gairebé 5 punts superior que l’enquesta anterior. De les 24 famílies professionals analitzades, en 19 d’elles la inserció laboral supera el 50 %.

Els ensenyaments professionals també són una via per a reduir l’abandonament prematur i afavorir la continuïtat formativa de l’alumnat, i cal recordar que l’any 2023 Catalunya va disminuir un 2,9 % la taxa d’abandonament, sent el territori de l’Estat amb més reducció, i se situa en un 14 %, quan el 2013 era del 24,7 %.

Procediment simplificat per a l’acreditació de competències professionals

La resolució de 18 de març de 2024 permetrà una doble via d’acreditació: el procediment ordinari, que ja va començar el 25 de febrer de 2022, amb l’inici del servei i que ja ha acreditat a 10.175 persones i l’acreditació massiva per a empreses. L’objectiu és arribar a la xifra de 290.000 Unitats de Competència a finals de 2025. L’acreditació ajuda a reduir la baixa qualificació i a sistematitzar el talent a les empreses i per això s’hi destinen més de 50 M€.

Crida a reforçar l’aliança amb el teixit productiu

El Govern fa una crida a reforçar l’aliança amb el teixit productiu en la participació de les empreses en el Sistema FPCAT a través del desenvolupament de la nova formació dual 100% en certificats i títols professionals, en l’impuls de l’acreditació de competències professionals per reduir la baixa qualificació i sistematitzar el talent, en la captació de professionals a sector prioritaris i en la recerca de personal docent, formador i expert.