{"name":"2024/06/20/14/06/19c86595-0dd8-4f09-99ff-7e9e2a3b9264.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":225058}

L’Institut per al Desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que depèn del Departament de Territori, ha incrementat en 70.000 euros en dos anys l’import de les subvencions que concedeix habitualment mitjançant la seva línia d’ajuts per al desenvolupament local i la promoció del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran. En total, entre 2023 i 2024 haurà concedit 820.000 euros en subvencions per aquest concepte, segons el balanç realitzat avui al consell rector de l’IDAPA, que ha presidit la consellera de Territori, Ester Capella i Farré.

Capella ha ressaltat el paper “indispensable” de l’IDAPA per poder desenvolupar a l’Alt Pirineu i l’Aran les polítiques que permetin “arrelar la ciutadania, garantir l’accés als serveis públics i afavorir la competitivitat a les activitats econòmiques”. En concret, ha destacat la seva “implicació especial” en projectes vinculats a l’habitatge, la mobilitat i la producció agroalimentària, així com en el procés d’elaboració de la nova Llei d’Alta Muntanya, sotmès a informació pública fins al 15 de juliol.

És per aquesta raó que, en paraules de la consellera, el compromís del Govern amb la institució es tradueix en “continuar incrementant la seva capacitat de treball i el seu valor estratègic” dins el territori de Catalunya.

{"name":"2024/06/20/14/05/cb17cda6-1da9-4594-a170-6c37e3ba7106.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":214647}

Aquesta línia de subvencions s’adreça tant als ens locals com a les entitats sense ànim de lucre de l’Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran i és una de les línies d’ajut del Departament en el marc de les seves polítiques de muntanya. Vol donar suport a ens locals i associacions de l’Alt Pirineu i l’Aran per consolidar l'economia local, fer valer el patrimoni cultural i millorar la competitivitat professional.

L’any 2023, es van concedir 400.000 euros en subvencions, 200.000 als ajuntaments i 200.000 a les entitats (apujant en 50.000 euros l’import que es concedia normalment a les associacions).

Aquest any 2024, es concediran 420.000 euros, atès que s’ha apujat en 20.000 euros els ajuts previstos per als ajuntaments. Així, els ens locals rebran 220.000 euros i les entitats, 200.000.

En paral·lel a l’increment pressupostari, també ha anat creixent el nombre de sol·licituds presentades cada any per optar a aquestes subvencions. Si el 2018, quan es va iniciar la línia d’ajuts, es van presentar 81 sol·licituds d’ajuntaments i entitats, el 2023 ja es van rebre 105 (i es van atorgar 94) i enguany se n’han rebut 115, encara pendents de resoldre.

En concret, es poden demanar ajuts per les següents activitats:

1. L'organització de fires.
2. L'organització d'activitats formatives o lúdiques que incideixin en la promoció del patrimoni cultural i el desenvolupament local.
3. L'edició de publicacions de caràcter cultural, socioeconòmic i científic.

Revaloritzar el patrimoni de la pedra seca

Durant el 2024 també es posarà en marxa el projecte PETRA, per posar en valor el patrimoni de la pedra seca existent al Pirineu. Ha estat seleccionat en la convocatòria de programa europeu POCTEFA i tindrà una durada de tres anys.

El cap de files del projecte PETRA és la Comunitat de Treball dels Pirineus i té com a socis de l’àrea transfronterera l’IDAPA, el Govern d’Andorra, la Diputació d’Osca, el Parc Natural Régional des Pyrénées Catalanes, la Universitat de Pau (França) i el Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises.

La participació de l’IDAPA es traduirà en el foment del coneixement de la tècnica de construcció amb pedra seca per a la seva correcta transmissió a futures generacions mitjançant accions formatives.

Finalment, l’IDAPA va aportar 600.000 euros del seu pressupost del 2024 per impulsar la integració tarifària a l’Alt Pirineu i Aran, que va entrar en vigor a principis d’enguany i que es planteja com un primer pas per a la creació d’una Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) pirinenca.