Del total de trasplantaments fets entre 1971 i 2010 a Catalunya, 10.261 han estat de ronyó, 4.028 de fetge, 984 de cor, 557 de pulmó, 478 de pàncrees, 1 d’intestí i innombrables trasplantaments de teixits, entre els quals un de cara l’any 2010 (teixit compost), 400 anuals de progenitors de l’hemopoesi, i més de 4.000 implants anuals d’altres teixits com còrnies, pell, os i tendons, teixit vascular i vàlvules cardíaques.

 

L’any 2010, el nombre de trasplantaments a Catalunya ha estat de 745, dels quals 460 han estat de ronyó (124 de donant viu), 158 de fetge, 43 de cor, 61 de pulmó i 23 de pàncrees. El nombre de trasplantaments pediàtrics ha estat de 23.

 

Si considerem la taxa per milió de població, la taxa global de trasplantaments a Catalunya ha estat de 99,2, xifra superior a la taxa global de l’Estat, que ha estat de 80,2. El nombre de trasplantaments es manté estable i, en alguns casos, per sobre de la mitjana dels darrers deu anys. Les taxes del trasplantament de cada òrgan es mantenen per sobre de les de la mitjana de l’Estat i, en el cas del trasplantament renal, la taxa de trasplantaments de Catalunya segueix sent la més alta del món.

 

Un fet destacable l’any 2010 és el màxim històric aconseguit pel que fa al trasplantament pulmonar, amb un total de 61 intervencions, i el fet que el 51,7% dels trasplantaments de donant viu duts a terme a l’Estat espanyol s’han realitzat a Catalunya.

 

Pel que fa a la donació, l’any 2010 ha disminuït el nombre de donants en mort encefàlica a tot l’Estat, així com a Catalunya, que ha tingut un total de 201 donants vàlids.

 

Aquesta disminució és deguda a l’èxit dels programes de prevenció de la mortalitat per accidents de trànsit (-60% en els darrers anys), així com al codi ictus (-30% en els darrers anys) i al codi infart (-30% en els darrers anys), que estan destinats a la prevenció de la mortalitat per malalties neurològiques i cardíaques i que han condicionat, l’any 2010, una esperada disminució de donants en mort encefàlica, en ser totes aquestes font de donants en aquesta situació.

 

El fet que la disminució de la donació a Catalunya no hagi repercutit més en el total de trasplantaments realitzats ha estat gràcies al Pla estratègic 2005-2010 del Departament de Salut (OCATT), que l’any 2004 va observar l’estancament i la fluctuació a la baixa de donants en mort encefàlica i que va optimitzar i estimular el trasplantament de donant viu i el programa de cor aturat, entre d’altres. L’any 2010, el 27% del total de trasplantaments renals han estat de donant viu i el 12% del total de donants ha estat a cor aturat.

 

L’any 2010, la mitjana d’edat del donant s’ha mantingut estable respecte als darrers anys, i ha estat de 55,9 anys. El 40% del total dels donants han estat majors de 60 anys.

 

Pel que fa a les causes de mort, la tendència segueix sent d’una majoria de donants per accident vascular cerebral i d’una disminució dels traumatismes cranioencefàlics. El 2010, només un 7% dels donants ho han estat per accident de trànsit.

Les negatives a la donació han estat el 20,8% l’any 2010, xifra que es troba entre la mitjana dels darrers deu anys.

 

La contribució de les persones no nascudes a l’Estat espanyol s’ha concretat, l’any 2010 a Catalunya, en un total de 25 donants, mentre que el nombre de persones immigrades trasplantades ha estat de 45.

 

 

A 31 de desembre de 2010, el nombre total de pacients que esperen un trasplantament d’òrgans és de 1.354, dels quals 1.114 de ronyó, 144 de fetge, 18 de cor, 34 de pulmó, 43 de pàncrees i 1 d’intestí.