· És la primera central que es recupera d’un operador privat i afegirà 660 kW de potència renovable a l’empresa pública de la Generalitat
A partir del 31 de juliol L’Energètica assumirà la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), un cop en venci l’actual concessió, que ha estat explotant fins ara un operador privat. La central, situada a la riba del riu Ter, té dues turbines operatives, amb una potència total de 660 kilowatts (kW), i es preveu que generi 1.600 megawatts hora (MWh) d’energia renovable anuals. Aquest potencial energètic s’afegirà al que gestiona l’empresa pública, que té la missió d’abastir amb energia renovable tots els serveis públics de la Generalitat.
Concretament, l’energia generada per la central de Can Trinxet servirà per abastir infraestructures d’abastament i depuració d’aigua. A més, L’Energètica es compromet a destinar els ingressos que es derivin de l’activitat a millorar la instal·lació tot garantint el cabal ambiental del riu en aquest tram i millorant-ne la connectivitat fluvial.
La instal·lació de Can Trinxet consta d’una petita presa que condueix l’aigua cap a la central a través d’un canal de 750 metres. A la central hi ha dos grups operatius de turbina-generador, amb una potència de 560 kW i 100 kW. El complex també inclou un canal de sortida de 95 metres, que retorna l’aigua al Ter. El cabal de concessió que té autoritzada la central és de 8 metres cúbics per segon (m3/s), i té un salt aproximat de 7 metres.
La central hidroelèctrica de Can Trinxet és la primera que la Generalitat recupera una vegada vençuda la concessió a un operador privat. L’Energètica ja gestiona dues centrals hidroelèctriques subterrànies, instal·lades a l’estació distribuïdora de la Trinitat de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, que serveixen per alimentar l’estació d’impulsió. Tenen una potència de 2 MW.
Aposta per la generació hidroelèctrica pública
A més de la reversió de la central de Can Trinxet, el Govern té oberts dos expedients més relatius a concessions hidroelèctrics: la central hidroelèctrica de la Cúbia, al terme municipal de Ripoll (Ripollès) ha començat el procés per finalització i extinció de la seva concessió que es va iniciar el 1946; i la central hidroelèctrica de Vilana, al terme municipal de Bescanó (Gironès) té un expedient d’extinció en marxa.
A les conques internes de Catalunya existeixen 229 centrals que sumen 250 captacions gestionades per 139 titulars i representen una potencia instal·lada de 272 MW. D’aquestes, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins a l’any 2061. En el conjunt de Catalunya, l’energia hidroelèctrica té una potència instal·lada de 2.359 MW i és l’energia renovable amb més capacitat instal·lada, i històricament ha generat cada any entre el 8% i el 13% de l’energia elèctrica del país, en funció de la pluviometria.
La transició energètica, de la mà de la gestió dels recursos hídrics
La transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, just i participatiu a Catalunya va directament vinculada a una gestió més eficient i sostenible dels recursos hídrics, ja que l’aigua és una de les principals fonts d’energia de Catalunya i, al mateix temps, la potabilització d’aigua requereix d’un consum intensiu d’energia. Per això, la Generalitat ha accelerat la implantació d’energies renovables en les infraestructures de l’aigua, i aquest 2024 es doblarà la capacitat de generació d’energia fotovoltaica en aquests equipaments.
Així, L’Energètica ja gestiona 10 instal·lacions solars fotovoltaiques en infraestructura hídriques, que sumen 8,3 MW, i enguany hi afegirà 7 noves instal·lacions que totalitzen 7,34 MW. Paral·lelament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està implementant el pla d’instal·lació d’energies renovables a les estaciones depuradores d’aigües residuals (EDAR), que preveu una inversió de 159 milions d’euros en instal·lacions d’energia fotovoltaica, de producció de biogàs i de millora de l’eficiència energètica en aquestes infraestructures.
L’Energètica (Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU), participada 100% per la Generalitat, es va posar en marxa l’any passat amb l’objectiu de multiplicar la generació d’energia d’origen renovable al país i utilitzar-la per abastir els serveis públics de la Generalitat. La principal fita, amb l’horitzó al 2040, és aconseguir abastir amb energia neta i de proximitat tots els serveis públics de la Generalitat, cosa que implica disposar de més de 1.000 MW de potència renovable. Amb l’objectiu de transformar en verda tota l'energia que consumeix l'administració pública, també impulsa l'electrificació de la mobilitat, facilitant els punts de recàrrega de vehicles elèctrics i la descarbonització dels consums tèrmics.
3
Imatges
