En les definicions de la Llei s’ha tingut en compte el que estableix la legislació de costes pel que fa a la definició del domini públic marítimo-terrestre i la legislació d’aigües.S’entén per transport fluvial aquell que es desenvolupa íntegrament entre punts situats a les riberes dels rius que transcorrin pel territori de Catalunya fins al lloc on es faci sensible l’efecte de les marees i aquell que es desenvolupa per les aigües dels llacs, les llacunes i els embassaments situats en territori de Catalunya.S’entén per transport marítim el trasllat de viatgers o mercaderies que s’efectua íntegrament entre ports o llocs del litoral català, i el que es desenvolupa entre aquest i els punts de les riberes dels rius que transcorrin per territori de Catalunya, fins al lloc on siguin navegables o es faci sensible l’efecte de les marees.D’acord amb el text, els transports objecte d’aquesta Llei es classifiquen, segons la seva destinació, en transports de viatgers i en transports de mercaderies.El transport de viatgers inclou de forma expressa els creuers turístics i el desplaçament a indrets per a la realització de pràctiques esportives. Pel que fa a les activitats esportives en si mateixes (rafting, hidrospeed, etc.) queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei atès que, d’una banda no constitueixen transport i, d’una altra, en molts casos es duen a terme amb embarcacions a vela, és a dir, que no disposen de mitjans mecànics de propulsió.D’acord amb les seves condicions de prestació es classifiquen en línies regulars, aquelles que se subjecten a itineraris, freqüència d’escales, preus i altres condicions prèviament establertes i en no regulars o ocasionals.Aquelles persones físiques o jurídiques que vulguin prestar els serveis objecte de la Llei han d’obtenir la corresponent autorització del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (el text parla del departament competent en la matèria), sens perjudici d’altres que siguin necessàries d’acord amb la normativa sectorial aplicable. Resten exempts d’autorització els transports desenvolupats en aigües que no siguin de domini públic i els transports de mercaderies no regulars.Es considera imprescindible que amb la sol·licitud d’atorgament de les autoritzacions i de les seves modificacions s’acrediti el compliment de les obligacions derivades d’altres normatives que incideixen en la matèria que ens ocupa, per tal d’evitar l’atorgament d’una autorització que pugui donar lloc a una aparença de compliment de la legalitat quan no és així.Entre la documentació que cal presentar amb la sol·licitud, destaca una assegurança de responsabilitat civil de l’empresa prestadora de serveis de transport que cobreixi els danys front a tercers que es puguin ocasionar.Les sol·licituds de serveis es sotmetran a informe, entre d’altres, dels ajuntaments on es faci escala, de Ports de la Generalitat si necessiten punt d’amarratge en algun dels seus ports i de les administracions competents en matèria de Medi Ambient i d’AriP (introduït com a conseqüència de les seves al·legacions).El termini per resoldre i notificar les sol·licituds d’autorització és de sis mesos -art. 10. Si aquest termini transcorre sense que hagi recaigut resolució expressa, s’entendrà desestimada. Aquesta regulació s’adapta a la Llei 4/1999, de modificació de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, atès que la regulació d’una matèria per Llei, permet establir un silenci de caràcter negatiu, és a dir, fer una excepció de la regla general prevista a la Llei 4/1999. D’altra banda, la mateixa Llei 4/1999, estableix una excepció al silenci positiu quan es tracti dels procediments pels quals es transfereixin als sol·licitants facultats relatives al domini públic.La modificació de qualsevol condició de prestació dels serveis de transport -art. 11- ha de ser comunicada al DPTOP. El reglament determinarà els supòsits en què es consideri que atesa l’entitat de la modificació, sigui necessària l’autorització.La inspecció serà exercida pels òrgans d’inspecció de la DG de Ports i Transports, sens perjudici d’altres administracions competents en la matèria.La inspecció dels vaixells és competència estatal mentre que la que preveu aquesta Llei és una inspecció dels servei de transports, que es considera necessària per garantir el compliment de les finalitats de la Llei.Com a infracció lleu es preveu el fet de cobrar preus diferents dels que s’ha dit a l’administració, no tenir el vaixell en condicions correctes de netedat i de manteniment o el fet que, sense justificació, es denegui l’accés al vaixell.Com a greus es consideren l’incompliment reiterat dels horaris, prestar el servei en condicions diferents a les autoritzades o qualsevol de les lleus, quan hi hagi reincidència.Finalment, com a infraccions molt greus s’incorporen totes aquelles que es creu que poden afectar la seguretat de les persones, excés de passatgers, la manca d’assegurança o la subscripció d’una assegurança insuficient. També, es consideren molt greus totes les greus quan hi hagi reincidència.La responsabilitat per infraccions s’ha regulat de forma que la imputació de responsabilitat administrativa quedi garantida, en especial, en el cas de no haver demanat la preceptiva autorització.Es regula com a mesura provisional, entre d’altres, la paralització de l’embarcació i la suspensió dels serveis i, com a sanció, a banda de la multa, la suspensió de l’activitat i la retirada de l’autorització.Les sancions són fins a 250.000 PTA. per a les infraccions lleus, de 250.000 a 1.000.000 PTA per a les greus i de 1M a 3M PTA per a les molt greus.La Disposició final segona faculta el govern a actualitzar l’import de les sancions en funció de l’IPC.Es preveu també que la Llei entri en vigor en el termini d’un mes des de la seva publicació, tot i que es dóna un període transitori de 6 mesos perquè les empreses que actualment presten serveis s’adaptin al contingut de la Llei.