{"name":"2024/07/18/12/12/7c9db634-c1d5-49db-a681-7753b72ad634.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":1914432}

Dos projectes catalans, AgriRegenCat i AgriCarboniCat, exploren des de finals del 2022 quins beneficis poden tenir per als principals cultius del territori les anomenades agricultures regenerativa i del carboni, que estudien com cuidar el sòl i com ajudar-lo a retenir més carboni, ajudant a mitigar les emissions de CO₂. Finançats gràcies a 2,6 MEUR del Fons Climàtic de la Generalitat, i amb feina per davant fins al 2025, tots dos projectes comencen a donar els seus fruits. Per exemple, estan constatant que l’ús de fertilitzants orgànics en camps de pomeres permet retenir més carboni al sòl i reduir l’efecte hivernacle. També, revelen que és possible minimitzar el llaurat en conreus d’horta i de cereals sense perdre productivitat i capturant carboni. O que la presència d’herbes al costat dels cultius llenyosos com la pomera incrementa la biodiversitat i protegeix el sòl.

Els resultats preliminars d’aquestes investigacions, coordinades per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Lleida (UdL), s’han presentat avui dijous, 18 de juliol, a l’IRTA Amposta, en un acte en què han assistit la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, i el director general de l’IRTA, Josep Usall.

Per a Barnadas, “és una satisfacció constatar els primers resultats d’aquests projectes tan estratègics, que es financen gràcies als ingressos del Fons Climàtic, obtinguts per l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i per l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient”. En la mateixa línia, Usall ha subratllat que “aquests projectes representen una oportunitat única i en un moment clau per aprendre com aplicar l’agricultura regenerativa i la del carboni a casa nostra”.

El sòl, un gran desconegut

Precisament, fa pocs anys que els científics s’han aturat a estudiar la importància de la salut del sòl per a la qualitat, la productivitat i la sostenibilitat dels conreus. I l’agricultura regenerativa es dedica a cuidar aquests tres factors. “Volem ampliar elconeixement que ja hi ha al territori català, per poder quantificar a escala local els efectes de l’agricultura regenerativa i de la del carboni. Només així podrem aconseguir que siguin realment aplicables a casa nostra”, ha explicat Georgina Alins, investigadora del programa de Fructicultura de l’IRTA i coordinadora d’AgriRegencat.

Pel que fa a l’agricultura del carboni, permet, d’una banda, mitigar el canvi climàtic, perquè té l’objectiu de reduir la concentració de CO₂ a l’atmosfera a través del segrest de carboni al sòl. I, de l’altra, fa possible que els cultius siguin més resistents, perquè més carboni al sòl suposa millorar la seva fertilitat i augmentar la capacitat de retenció de l’aigua.

Si bé ja apliquen aquestes tècniques, ho solen fer de manera intuïtiva i sense conèixer del tot com optimitzar-les. Justament, la seva optimització per als diversos cultius de Catalunya és una prioritat d’AgriRegenCat i AgriCarboniCat. L’objectiu és que s’acabi editant una guia de bones pràctiques específica per a zones i conreus.

Com ha destacat Maite Martínez Eixarch, investigadora del programa d’Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora d’AgriCarboniCat, “davant d’un escenari de canvi climàtic que s’aguditzarà, les tècniques d’agricultura regenerativa i del carboni són, possiblement, l’únic sistema que tindrem per tirar endavant sense que baixi la productivitat”.

Millores a tres bandes

De moment, els resultats preliminars revelen bons resultats en tres àmbits. En primer lloc, s’ha constatat que, en el cultiu de pomeres, l’ús de fertilitzants orgànics augmenta el contingut de carboni al sòl. “Ho estem estudiant també en el cultiu d’arròs, i alhora estem investigant altres efectes dels fertilitzants orgànics, com ara que no suposin una major emissió d’altres gasos d’efecte hivernacle”, subratlla Martínez Eixarch.

En segon lloc, les investigacions dutes a terme fins ara mostren que llaurar menys sovint i a menys profunditat, o directament deixar de fer-ho, no perjudica la productivitat dels cultius en el cas de l’horta i d’alguns cereals i a més, incrementa les absorcions de carboni en el sòl agrícola..

Finalment, AgriRegenCat està demostrant que les herbes que creixen o se sembren a prop de cultius llenyosos com la pomera, les anomenades cobertes vegetals, afavoreixen la biodiversitat i redueixen l’erosió del sòl.

Investigant arreu del territori català

AgriRegenCat i AgriCarboniCat estan conformats actualment per una vintena de professionals investigadors i tècnics de l’IRTA, el CREAF i la UdL que treballen en 24 finques experimentals de cereals, arròs, pomera, vinya i horta d’arreu de Catalunya i en vuit finques demostratives on es preveu transferir els coneixements als agricultors.

Els resultats preliminars són només un primer pas i l’objectiu és poder arribar a noves conclusions que contribueixin a estendre l’agricultura regenerativa i la del carboni al territori. “La conseqüència de transformar les pràctiques agrícoles en aquesta línia serà reduir l’aplicació de fertilitzants químics; aprofitar més els subproductes de la ramaderia o les restes de poda com a fertilitzants i esmenes orgàniques; disminuir l’ús d’insecticides i herbicides; abaixar les emissions de CO₂, perquè en retindrem més al sòl i llaurarem menys, i reduir, per tant, les despeses dels agricultors”, conclou Martínez Eixarch.