1. El nou traçat connectarà la capital del Bages, des de la nova estació Parc Tecnològic, a tocar del parc de l’Agulla, amb el municipi de Santpedor
  2. Forma part de les conclusions de l’estudi de factibilitat del tren-tramvia del Bages i respon a la voluntat de potenciar el transport públic, especialment aprofitant infraestructures ferroviàries existents com és el ramal de mercaderies
  3. Avui també s’ha anunciat l’inici del període d’exposició pública de l’estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre Manresa Alta i Parc Tecnològic


Foto 1{"name":"2024/07/25/19/43/775c9852-6ce6-4958-87b5-fc70e33357b3.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":183918}


El Govern avança en el seu compromís de desplegar actuacions que ajudin a configurar la mobilitat futura del país i, en el decurs de la reunió de la Taula de Mobilitat del Bages, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas i Alcantarilla, ha anunciat aquesta tarda que el Departament de Territori licitarà properament la redacció de l’estudi informatiu del perllongament de la línia R5 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre Manresa, des de la futura estació de Parc Tecnològic, i Santpedor.

El projecte de perllongament de la línia Barcelona – Manresa de FGC forma part de l’anàlisi de factibilitat del tren-tramvia del Bages que actualitza un estudi sotmès a informació pública l’any 2009. “El primer dels quatre estudis de factibilitat que hem elaborat a Catalunya i que presentem públicament”, ha emfasitzat Sanglas.

El cost estimat de l’obra civil i el projecte d’instal·lacions en base a l’estudi de factibilitat és d’uns 17 MEUR, i els treballs de redacció es preveu que es desenvolupin entre els anys 2025 i 2026. D’altra banda, el mateix anàlisi preveu la implementació, l’any 2025, de millores de bus entre en el corredor entre Sant Joan Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós de Bages i Navarcles.

L’objectiu d’aquestes accions és millorar la mobilitat dels municipis del Bages, així com la connectivitat de la comarca amb l’àrea de Barcelona. “Necessitem una oferta de transport públic competitiva que permeti reduir la demanda de desplaçaments en vehicle privat”, ha sostingut el secretari. Així mateix, el conjunt d’actuacions responen a la voluntat del Govern de potenciar el transport públic i, especialment, aprofitar infraestructures ferroviàries existents, com és l’actual ramal de mercaderies. Un punt, com ha assenyalat Marc Sanglas, on el Departament està “treballant activamentamb les dues xarxes existents: la de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la de Rodalies – ADIF”.

De fet, la presència de l’actual ramal de mercaderies, en desús en una gran part i sense electrificació, és el què ha provocat que el Govern aposti per tirar endavant aquest estudi informatiu, una figura administrativa prèvia a la construcció de qualsevol infraestructura, tot i que l’estudi de factibilitat, en la seva globalitat, no donava uns resultats positius des del punt de vista socioeconòmic.

Tot i això, l’estudi també detecta que, amb el canvi d’hàbits que pot provocar l’aposta del Govern per aquesta línia, amb l’actual ampliació ja prevista, pot significar un increment en la seva demanada. De fet, l’estudi preveu un increment del 37% de les validacions amb l’ampliació fins a l’àmbit del parc de l’Agulla i del 56%, en tot l’àmbit, si s’arriba a Santpedor. Aquest fet, i la presència ja d’una infraestructura ferroviària, ha estat clau en la decisió final.

Pel que fa a les millores del servei de bus del corredor de Sant Joan de Vilatorrada, es preveu un increment de la demanda de 130.000 viatges any.

Estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia

D’altra banda, avui mateix el Departament ha anunciat l’inici del període d’exposició pública de l’estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils entre l’estació de Manresa-Alta i la futura del Parc Tecnològic. L’ampliació, que té un pressupost estimat de 13 MEUR, utilitza les vies existents per on actualment circulen trens de mercaderies. Així mateix, ubica les dues noves estacions al barri de la Parada de Manresa i al Parc Tecnològic del Bages i preveu un aparcament d’enllaç per incentivar l’ús del transport públic per accedir al centre de Manresa.

L’obra permetrà perllongar els serveis ferroviaris al nord de la ciutat de Manresa.

L’estudi romandrà a informació pública durant dos mesos. Un cop es resolguin les possibles al·legacions, el Departament de Territori en farà l’aprovació definitiva, pas previ per a la redacció del projecte constructiu.

Foto 2
Celebració de la Taula de Mobilitat del Bages aquest dijous.
{"name":"2024/07/25/19/44/ce23473e-7f8b-4f4c-be5a-d13316a1115b.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":221989}


Com a cloenda de la Taula, el secretari de Mobilitat i Infraestructures ha posat l’accent en el compromís amb els municipis del Bages que suposa “l’oferta elaborada, una eina cabdal per seguir millorant els serveis, guanyant eficàcia amb les línies existents i creant noves línies que donin cobertura a les actuals necessitats”.

La Taula de Mobilitat del Bages

La Taula de Mobilitat del Bages, que es va constituir a l’abril, és un òrgan de participació i gestió que té com a funcions analitzar, informar i formular propostes en les matèries relacionades amb la mobilitat de la comarca. Presidida pel secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas i Alcantarilla, està integrada pel Govern de la Generalitat —mitjançant la Delegació del Govern a la Catalunya Central i els departaments d’Interior i de Territori—el món local i agents econòmics i socials de la comarca.

Pel que fa al món local, formen part de la Taula el Consell Comarcal del Bages i els 30 ajuntaments de la comarca: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou del Bages, Fonollosa, Gaià, Manresa, Marganell, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor, Súria i Talamanca.

Així mateix, hi són representats ens locals dels àmbits de l’entorn, com els consells comarcals del Berguedà, el Moianès i el Solsonès i els ajuntaments de Berga, Moià i Solsona.

Quant al teixit econòmic i social, han participat en la sessió de la Taula d’avui: la Cambra de Comerç de Manresa, PIMEC Catalunya Central, Montepio Conductors Manresa – Berga, CCOO Catalunya Central, UGT Bages, la UManresa, la UPC Manresa, la Fundació Althaia, Consell de la Gent Gran del Bages, l’associació Catalunya Camina, l’associació Meandre, l’Esport Ciclista Manresà, l’AMTU, la Plataforma pel Transport Públic de la Catalunya Central i la Intercol·legial.


2  

Imatges

Foto 1

Foto 1 183918

Foto 2

Foto 2 221989

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 417399