El filòsof i polític palestí Sari Nusseibeh i l’escriptori  israelià Amos Oz han estat guardonats amb el Premi Internacional Catalunya 2004, que enguany arriba  a la seva setzena edició.

El jurat ha repartit excepcionalment el premi entre  aquestes dues persones “en atenció tant a la seva obra teòrica i literària com a la seva decidida, valenta i alhora matisada intervenció en favor de la pau i reconciliació fora dels esquemes polítics oficials”.  Els guardonats “no han evitat els temes més conflictius, com ara els del reconeixement de dos Estats, el repartiment de Jerusalem entre ells, el desmantellament de bona part dels assentaments jueus a terra palestina i el retorn dels palestins exiliats a les cases i terres de les que foren foragitats”. El jurat ha apreciat tant la diferència en la personalitat, l’obra i la trajectòria dels guardonats com la convergència a què han arribat les seves propostes de pau. Així mateix “el jurat ha trobat en els guardonats dos autors i actors alhora, que des de tradicions i posicions contrastades arriben a conclusions molt semblants en relació, entre altres coses, al propi conflicte isrelo-palestí”. Finalment, segons el jurat ambdós guardonats “diuen que només és possible un sistema de convivència democràtic quan s’arriba a un ideal del que és just, decent i vertader compatible amb distintes concepcions d’allò que és bo, sagrat i etern”

Sari Nusseibeh (Jerusalem Est, 1949) és doctor en filosofia islàmica i ha exercit la docència a diverses universitats. Des de 1995 és rector de la universitat Al-Quds, la institució educativa palestina més important de Jerusalem. És autor de llibres amb altres autors israelians i de dotzenes d’articles sobre la solució al conflicte israelo-palestí i un possible acord amb Israel. És un dels assessors més moderats de Yasser Arafat i representant a Jerusalem del Moviment d’Alliberament de Palestina i és membre del consell assessor de l’Institut Europeu de la Mediterrània. Nusseibeh creu que la solució no arribarà fins que d’alguna manera els palestins desenvolupin un nou model de pensament, un nou estat mental sobre ells mateixos i sobre la manera com actuen amb els israelians.

Amos Oz (Jerusalem 1939), Va estudiar Filosofia i Literatura a la Universitat Hebrea i durant vint-i-cinc anys va dividir el seu temps entre l’escriptura i la docència a l’escola superior del kibbut. Actualment exerceix com a professor de literatura a la Universitat Ben Gurion del Neguev. Des del 1967, any en que va esclatar la Guerra dels Sis Dies, Oz ha publicat nombrosos articles i assajos sobre el conflicte àrabo-israelià. És un dels líders del moviment pacifista israelià "Pau Ara". L’obra d’Amos Oz està arrelada a la conflictiva història de la seva terra. És un motiu recurrent en la seva obra el vaivé constant entre la realitat i la ficció, tot i examinant la naturalesa humana, reconeixent-ne la seva debilitat i alhora exaltant-ne la seva diversitat. Oz es declara repetidament per la fi de l’ambivalència, pel diàleg i per la canalització de les passions vers la fe en el futur.

A banda de la seva inqüestionable vàlua intel•lectual i professional, tant Sari Nusseibeh com Amos Oz han contribuït a impulsar dues iniciatives no oficials que tenen per objectiu arribar a una solució negociada i assolir la pau definitiva, mitjançant la creació de dos Estats independents: “La veu de la gent” i l’Acord de Ginebra. La primera iniciativa, va ser presentada el juny de 2003 per Nusseibeh i l’excap de seguretat israelià Ami Ayalon, i consisteix en un document amb uns principis bàsics que estan signant milers de palestins i d’israelians. L’Acord de Ginebra el van signar el novembre de 2003 membres de l’esquerra israeliana, entre ells Amos Oz, i membres del moviment laic palestí.

Enguany, la convocatòria del Premi s’ha estès des del 8 d’abril fins el 31 de desembre del 2003, i hi han concorregut 270 candidatures de 66 països, presentades per 199 institucions de 51 països i pel mateix jurat.

El jurat està format per Pasqual Maragall, president; Xavier Rubert de Ventós, president delegat; Knut Ahnlund; escriptor; Wijdan Ali, historiadora de l’art; RicardBofill, arquitecte; Juan Manuel Bonet, crític d’art; Josep Maria Castellet,escriptor i editor; Núria Espert, actriu i directora teatral; Edgar Morin,sociòleg; Baltasar Porcel, escriptor; Andrea Riccardi, historiador; MstislavRostropòvitx, violoncel•lista; Hugh Thomas, historiador; Javier Tusell,historiador; Giancarlo Vigorelli, escriptor.

La Generalitat de Catalunya atorga anualment aquest guardó, dotat amb 80.000 € i una escultura, en reconeixement d’aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Des de la seva creació l’any 1989, han rebut el Premi el filòsof Karl R. Popper, el físic Abdus Salam, l’oceanògraf Jacques-Yves Cousteau, el violoncel•lista Mstislav Rostropòvitx, el geneticista Luigi Luca Cavalli-Sforza,el sociòleg Edgar Morin, els polítics Václav  Havel i Richard von Weizsäcker(compartit), l’escriptor Yashar Kemal, l’economista Amartya Sen, el polític Jacques Delors, l’escriptora Doris Lessing, els historiadors Abdallah Laroui i Andrea Riccardi, el literari Harold Bloom i, l’any passat, l’escriptora egípcia Nawal al-Sa’dawi.