El Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu ha inaugurat aquest cap de setmana a La Guingueta d’Àneu l’exposició Bruixes en dol, que commemora el 600 aniversari de les Ordinacions de les Valls d’Àneu, les primeres lleis conegudes a Europa sobre el delicte de bruixeria.

Realitzada amb el finançament de l’Institut Català de les Dones, la mostra és un recorregut per la cacera de bruixes a les Valls d’Àneu i s’incorporarà pròximament al catàleg de l’ICD, una col·lecció de més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions, ens locals i institucions per fer visibles les aportacions de les dones a la història.

La inauguració ha comptat aquest dissabte amb un espectacle de dansa, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, i s’ha produït en el marc de la 33a edició del festival. L’ha presidit la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, qui ha assenyalat que les Ordinacions d’Àneu “ho van posar molt fàcil perquè les dones d’aquesta terra fossin etiquetades com a bruixes per ser perseguides, jutjades i executades”. “’Ser bruixa’ era un ‘títol’ molt fàcil d’aconseguir, de fet totes nosaltres el tindríem si visquéssim en aquell moment. Només calia ser dona i desafiar les normes socials establertes pel patriarcat”, ha afegit. La consellera ha indicat que aquelles dones “feien la funció que avui fan les mestres, les psicòlogues, les investigadores, les escriptores, les educadores socials, les metgesses, les artistes...”, ja que “la cacera de bruixes va ser l’estratègia utilitzada pel patriarcat per mantenir aquestes dones sota control”.

L’exposició ha estat comissariada per l’escriptora i periodista Ivet Eroles, especialitzada en la cacera de bruixes i autora del llibre Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit. Eroles ha plantejat la mostra com una instal·lació artística itinerant que ofereix un recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat. El projecte ha comptat amb l’assessorament de la historiadora i antropòloga especialitzada en la cacera de bruixes amb perspectiva de gènere Núria Morelló i també s’exposarà a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida).